1. Introducció: la llengua occitana antiga en el món de les llengües romàniques. El nom de la llengua. L’occità a l’edat mitjana. L’estudi de l’occità antic.
2. MORFOLOGIA DESCRIPTIVA DE LA LLENGUA OCCITANA ANTIGA. Vocals, consonants, accent. Morfologia nominal fonamental. Present d’indicatiu de cantar. Text: Vida de Jaufre Rudel.
2.1. Present d’indicatiu i present de subjuntiu. Text: Ab l’alen tir vas me l’aire de Peire Vidal.
2.2. Imperfet d’indicatiu. Text: Vida de Guilhem de Cabestanh.
2.3. Futur i primer condicional. Text: Us cavaliers si jazia de Gaucelm Faidit.
2.4. Pretèrit. Text: Vida de Bernart de Ventadorn.
2.5. Pretèrit (2). Text: Ab joi et ab joven m’apais de la Comtessa de Dia.
2.6. Imperfet de subjuntiu i segon condicional. Text: Estat ai en greu cossirier de la Comtessa de Dia.
2.7. Imperatiu, gerundi, participi i infinitiu. Text: Ab la dolchor del temps novel de Guilhem IX.
2.8. Els tres tipus de declinació: estable, invariable i mòbil. Declinació invariable. Adjectius. Text: En Alvernhe part Lemozi de Guilhem IX.
2.9. Demostratius. Femenins en i. Text: Pos de chantar m’es pres talez de Guilhem IX.
3. FONOLOGIA HISTÒRICA DE LA LLENGUA OCCITANA. Articulació de les vocals. Varietats del llatí. Vocals i posició de l’accent en llatí clàssic. Vocals tòniques en llatí vulgar. Canvis de posició de l’accent en llatí vulgar. Text: Boeci.
3.1. Vocals tòniques. Canvis no condicionats. Canvis condicionats. Canvis esporàdics. Text: Pax in nomini Domini! de Marcabru.
3.2. Les vocals en les síl•labes inicials. Les vocals en les síl•labes àtones. Text: L’autrier just’una sebissa de Marcabru.
3.3. El sistema consonàntic. Text: Dire vos vuelh ses duptansa de Marcabru.
3.4. Lenició. Les consonants finals. Ensordiment final. La n inestable. Text: Lanqan li jorn son lonc en mai de Jaufre Rudel.
3.5. Simplificació. Iodització. Vauització. Text: Chantars no•m pot gaires valer de Bernart de Ventadorn.
3.6. Desenvolupament de la iod. Desenvolupament de la vau. Canvis consonàntics esporàdics. Les consonants en els manlleus del grec i del germànic. Text: Amics de Bernarz del Ventadorn de Bernart de Ventadorn i Peire.
3.7. Consonants de transició. Text: Qan vei la lauzeta mover de Bernart de Ventadorn.
3.8. Alternança d’arrels verbals. Verbs: anar, estar, èser, èstre. Text: Visio de sant Pau.
4. MORFOLOGIA HISTÒRICA DE LA LLENGUA OCCITANA. Conjunts de temps verbals: el conjunt del present i del futur. Text: En el purgatori: la casa de Frestinh.
4.1. El conjunt del passat. Text: Els dotze personatges misteriosos de la gran sala.
4.2. La declinació estable dels noms i els adjectius. La declinació invariable. Altres categories en la declinació del llatí clàssic. Text: El suplici de Judes.
4.3. La declinació mòbil. Demostratius. Text: Cum Daniel fo metud ab los leoos.
5. SINTAXI DE LA LLENGUA OCCITANA ANTIGA. Elements principals de la frase. Frases declaratives. Clàusules subordinades. Text: Cum Daniel fo metud ab los leoos (2).
5.1. Desigs i ordres. Preguntes. Prolepsi. Text: Com morí Goliàs lo geguant.
5.2. Present d’indicatiu. Futur. Passat narratiu. Text: Vida del gloriós sant Francesc.
5.3. Subjuntiu en clàusules subordinades. Text: Santa Marta i la Tarasca.
5.4. Condicional expressant hipòtesis. Condicional sol. Text: Naixement de Josafat.
5.5. Ús dels casos. Nombre. Text: La presa de Jerusalem.
5.6. Taula dels pronoms. El pronom personal i l’article definit. El pronom impersonal. Pronoms personals de força introductòria. Pronoms i adjectius de proximitat. Text: Vida de santa Delfina.
6. LÈXIC DE LA LLENGUA OCCITANA ANTIGA. Substrat. Llatí. Superstrat. Text: Vida de santa Doucelina.
6.1. Instruments de recerca: bibliografies, diccionaris, estudis literaris, antologies. Text: Peironèla i Felicula.