Estudia

• Capacitat d'anàlisi i síntesi i de raonament crític
• Habilitat en la comunicació oral i escrita en les llengües catalana i castellana
• Coneixements informàtics
• Capacitat de gestionar i ordenar informació
• Responsabilitat i qualitat en el treball
• Capacitat d'aplicació de coneixements a la resolució de problemes
• Capacitat per transmetre informació, oral, escrita i visual, sobre els continguts propis del món de la cultura
• Coneixement dels diferents elements que configuren el patrimoni cultural i la seva gestió

• Conèixer la tipologia, característiques i evolució històrica de les organtizacions patrimonials contemporànies
• Maneig de fonts d'informació en xarxa
• Capacitat de relacionar una informació seleccionada basada en fonts primàries amb la informació teòrica donada sobre el mateix tema
• Coneixement bàsic dels diferents elements que configuren el patrimoni cultural.
• Relacionar el patrimoni cultural amb altres camps de les humanitats i ciències socials.
• Coneixement general de la gestió de patrimoni cultural.
• Capacitat de gestionar, a un nivell bàsic, els elements del patrimoni cultural.
• Conèixer les organitzacions del patrimoni cultural, el seu funcionament així com la seva evolució històrica.
• Prendre consciència de com les nocions de patrimoni cultural han anat canviant segons els diversos contextos històrics.
• Conèixer les vinculacions del patrimoni cultural amb el desenvolupament econòmic, social i ambiental.
• Conèixer les característiques i especificitats econòmiques de la gestió del patrimoni cultural.
• Conèixer la funció del patrimoni cultural en el desenvolupament territorial.
• Prendre consciència del paisatge com element costitutiu del patrimoni cultural.

1. Panoràmica de les institucions actuals que vetllen pel patrimoni cultural a Europa: arxius, biblioteques, museus i associacions vàries.

2. Una visió històrica i dinàmica del concepte de “patrimoni”.

3. Els diferents valors del patrimoni. Del valor d’ús al valor com a recurs cultural. Valor d’ús, econòmic, formal, simbòlic, científic, pedagògic.

4. Evolució històrica de les biblioteques i de les seves funcions, del seu origen a l’actualitat.

5. Evolució històrica dels arxius i de les seves funcions, del seu origen a l’actualitat.

6. Història del col•leccionisme i dels museus de l’Antiguitat a la Revolució Francesa.

7. El naixement del concepte de patrimoni públic o “nacional” a l’època de les Revolucions Liberals.

8. Els Jardins Botànics.

9. El naixement dels Parcs nacionals.

10. Anàlisi comparativa dels “models” britànic i francès-espanyol de tractament sobre el patrimoni històric: dels national trust a la gestió estatal.

11. La gestió del patrimoni arquitectònic i artístic en el pas del segle XIX al XX i les influències de Ruskin i Viollet-le-Duc. Anàlisi de textos de Jeroni Martorell.

12. L’emergència de les noves arqueologies agrària i industrial en el context dels canvis sòcio-econòmics de l’Europa de la segona meitat del segle XX.

13. Patrimoni i Guerra al llarg del segle XX: de la Guerra Civil espanyola a la Guerra d’Iraq.

• Alberch i Fugueras, Ramon, Duchein, Michel pr (2003). Los Archivos, entre la memoria histórica y la sociedad del conocimiento. Barcelona: UOC.
• ARGERICH, I.; ARA, J. (ed.) (2003). Arte protegido. Memoria de la Junta del Tesoro Artístico durante la Guerra Civil. Madrid: Instituto de Patrimonio Histórico Español/Museo Nacional del Prado.
• Ballart, Josep (1997). El Patrimonio histórico y arqueológico, : valor y uso. Barcelona: Ariel.
• BARRAL, Xavier (2005). Catalunya destruïda. Barcelona: Edicions 62.
• BOLAÑOS, María (1997). Historia de los museos en España. Gijón: Ediciones Trea.
• Calvo, Blanca y Salaberria, Ramón (2005). Biblioteca en guerra. Madrid: Biblioteca Nacional-Ministerio de Cultura.
• Carandini, Andrea (1984). Arqueología y cultura material. Barcelona: Mitre.
• Carreras Monfort, César (2004). Patrimoni cultural. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya.
• CASADO DE OTAOLA, Santos (1996). Los primeros pasos de la ecología en España. Madrid: Publicaciones de la Residencia de Estudiantes-Ministerio de Agricultura.
• Escolar Sobrino, Hipólito (1990). Historia de las bibliotecas (3ª ed., corregida, revisada y ampliada). Madrid: Fundación Germán Sánchez Ruipérez [etc.].
• GIFRE, Pere, MATAS, Josep i SOLER, Santi (2002). Els arxius patrimonials. Girona: CCG Edicions, Biblioteca d'Història Rural, Col•lecció Fonts, núm. 2.
• GÓMEZ MENDOZA, Josefina (1992). Ciencia y política de los montes españoles (1848-1936). Madrid: Icona.
• GONZÁLEZ-VARAS, Ignacio (2000). Conservación de bienes culturales. Teoría, historia, principios y normas. Madrid: Manuales de Arte Cátedra.
• Iniesta, Montserrat (1994). Els Gabinets del món. Antropologia, museus i museologies. Lleida: Pagès.
• LENIAUD, Jean-Michel (2002). Les archipels du passé. Le patrimoine et son histoire. París: Fayard.
• LOWENTAL, David (1998). El pasado es un país extraño. Madrid: Akal.
• LAFUENTE, Antonio (1998). Guía del Madrid científico. Ciencia y corte. Madrid: Ed. Doce calles.
• Llorens, Josep M., Plana, Clàudia, Costa, Immaculada; Matas, Josep (dir.) (2006). La Comissió de Monuments Històrics i Artístics de la Província de Girona . Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.
• Mañà, Teresa (2006). La creació de les Biblioteques populars de la Mancomunitat. Avenç, (314), 46-49
• MARTÍNEZ JUSTICIA, Mª José (2001). Historia y teoría de la conservación y restauración artística. Madrid: Tecnos.
• ORDIERES, Isabel (1995). Historia de la restauración monumental en España (1835-1936). Madrid: Ministerio de Cultura.
• Petrucci, Armando (1999). Alfabetismo, escritura y sociedad. Barcelona: Gedisa.
• PUIGVERT i SOLÀ, Joaquim M. (2002). “La restauració de Ripoll revisitada”. Cercles. Revista d'Història Cultural, (5), 36-51
• PUERTO SARMIENTO, Francisco Javier (1988). La ilusión quebrada: botánica, sanidad y política científica en la España Ilustr. Madrid: Ed. Serbal, CSIC.
• Ramon, Antoni i Granell, Enric (2006). Lluís Domènech i Montaner. Viatges per l'arquitectura romànica catalana. Barcelona: COAC.
• SANTACANA, J, i SERRAT, N. (coord.) (2005). Museografía Didáctica. Barcelona: Ariel.
• SOBRINO, Julián (1996). Arquitectura industrial en España, 1830-1990. Madrid: Cátedra.
• SOLÉ, Jordi i BRETON, Víctor (1986). “El Paraíso Poseído. La política española de parques naturales (1880-1935)”. Geo-crítica, (63),

Activitats d'avaluació:

La nota final s’obtindrà a través de l’examen final on es plantejaran dues qüestions relacionades amb els continguts de l’assignatura + un comentari de text (45 % de la nota) i una pregunta a triar sobre una de les dues sortides (Bilbao o Barcelona)(10% de la nota); memòria de la pràctica de la Comissió de Monuments (15% de la nota);informe sobre les OPs(30% = 10% la tutoria; 20% la memòria escrita).

Al servei de fotocòpies hi haurà dos dossiers de fotocòpies de lectura obligatòria (entren com a matèria per a l'examen i són també necessaris per a fer les pràctiques):
1) dossier amb els temes de l'assignatura: inclou els diferents temes de l'assignatura desglossats, amb bibliografia específica i material gràfic i textos que comentarem a classe mitjançant videoprojector. Cal portar sempre aquest dossier a classe perquè anirem comentant aquest material al llarg de l'assignatura. Aquest material també estarà penjat a la pàgina de l'assignatura a "la meva Udg".
2) dossier amb articles de lectura obligatòria: referits a diferents temes de l'assignatura i també per preparar la pràctica de la Comissió Provincial de Monuments. S'indicarà oportunament a classe el ritme per efectuar aquestes lectures.
El primer dia de classe es passaran també més instruccions sobre la realització de les pràctiques, així com el calendari d'entrega dels treballs. Aquesta informació també es penjarà a la pàgina de l'assignatura de "la meva Udg".