En l’avaluació a distància, si la tipologia de l’assignatura ho permet (i la gran majoria ho fa), l’avaluació continuada -entesa com el recull d’evidències en diferents moments al llarg del procés d’aprenentatge-, és altament recomanable i efectiva. Quan avaluem a distància hem de partir del fet que l’estudiant disposa d’apunts i altres recursos i, per tant, és recomanable que la tipologia d’examen ho tingui present de cara a les preguntes o tasques que els demanem de contestar o resoldre.

Si considerem que l’avaluació final de l’assignatura, o una prova específica, no es pot fer de cap altra manera que no sigui identificant l’estudiant i assegurant que és l’estudiant qui respon, podrem optar per proposar proves amb visualització dels alumnes que hi participen. En aquests casos, es recomana utilitzar els programes validats pel servei informàtic i dels que se n’informarà degudament a la web de la UdG.

El professorat haurà de validar que tot l’estudiantat disposa de la infraestructura necessària per realitzar l’avaluació no presencial, i si no és així, s’haurà de consensuar una solució.

• Es pot substituir tot o part de l’examen per altres activitats no presencials d’avaluació: la modificació del disseny de l’assignatura admet que es puguin modificar les previsions sobre avaluació.
• Eines i recursos disponibles al Moodle per a realitzar l’avaluació en modalitat no presencial:
  • Tasques de lliurament.
  • Qüestionaris: de resposta múltiple, vertader o fals, d’emparellament, d’arrossegar i deixar anar…
  • Exàmens amb temps limitat.
  • Activitat del tipus Taller que permet l’avaluació entre iguals.
  • En tots aquests recursos es pot recollir en una tasca de lliurament una foto dels fulls d’esborrany com a una evidència més del treball de l’alumne. Fins i tot, poden incorporar la signatura del mateix alumne.
• Amb grups petits (al voltant de 30) es pot plantejar la videoconferència professor-alumne. Amb pocs minuts per alumne sol ser suficient per avaluar el nivell d’assoliment. La videoconferència s’ha d’enregistrar com a evidència. Cal sol·licitar el consentiment de l’estudiantat.

• Cal definir un temps acotat però realista per completar la prova segons el nombre de preguntes, tenint en compte també l’extensió de la resposta prevista.
• Haurem de tenir present que un examen fet amb ordinador i amb possibilitat de consultar material extern consumeix com a mínim el doble de temps que un examen fet a mà i sense materials de suport. 

• És important mantenir un canal de comunicació obert amb cada estudiant mentre dura l’examen (pot ser per correu electrònic, a través del sistema de missatgeria del Moodle o en un fòrum específic, per exemple).
• Convé tenir descarregada la llista de correu electrònic dels estudiants que faran un examen (en cas de necessitat se’ls pot enviar informació per correu electrònic).

Es pot introduir el sistema d’antiplagi integrat al Moodle Urkund a les tasques que hagi de lliurar l’estudiant si convé controlar l’excés de coincidències (plagi).

• Mentre es realitza un examen podem demanar al nostre estudiantat que estigui connectat al Google Meet. D’aquesta manera tindrem un control visual i auditiu del que estan fent en el moment de respondre l’examen. Google Meet permet gestionar el tipus de visualització a través del seu menú.
• Paràmetres que podem gestionar en els qüestionaris de Moodle per dificultar que l’alumnat pugui copiar (però que en cap cas garanteixen una seguretat del 100%):
  • A l’apartat Temporització, indicar un límit de temps per a respondre el qüestionari.
  • A l’apartat Aspecte, especificar que cada pregunta es mostri en una pàgina nova.
  • A l’apartat Opcions de revisió, treure totes les visualitzacions de la segona i tercera columna i només deixar veure resultats, punts i altres informacions que vulguem a la columna que fa referència a quan ja s’ha tancat el qüestionari.
  • A l’apartat Restriccions extres durant els intents > Mostra’n més… indicar que es vol fer servir un navegador d’exàmens. En aquest cas, es recomana que abans en feu una prova per descobrir-ne el funcionament. Utilitzar aquest recurs vol dir que cada estudiant s’ha de descarregar aquest navegador segur i això pot portar a algun dubte, problema o confusió.

Quan es planteja l’avaluació de les activitats podem pensar en tres grans formes d’enfocar-la que, en definitiva, no són excloents sinó totalment complementàries. Ens referim a l’avaluació per part del docent, la coavaluació i l’autoavaluació.

En els altres apartats d’aquest espai trobareu indicacions i propostes tant per fer el seguiment del progrés de l’estudiantat, com exemples d’activitats d’avaluació i els recursos de Moodle que podeu fer servir per aplicar-les.

Situacions a tenir en compte amb l’estudiantat amb necessitats educatives que facin avaluació virtual:

• Estudiantat que té dret a més temps per fer l’examen: revisar la configuració de la prova i tenir previstos mecanismes per fer-la més llarga de manera que no vagi en detriment de la seva concentració amb una aturada. En els casos de persones amb discapacitat visual, si l’examen és molt llarg, contemplar la possibilitat de fer l’examen en dues parts amb un lleuger descans enmig.
• En el cas de l’estudiantat amb discapacitat visual: tenir en compte si el enunciats tenen imatges, gràfiques, fórmules… en aquests casos caldrà adaptar els enunciats per a oferir tota la informació. Per a l’estudiantat que demana lletra més gran tenir en compte si es penja algun PDF perquè no es podrà modificar. Si és un document Word no hi ha afectació.
• Estudiantat amb problemes psicològics o de salut mental: si ens manifesten que fent la prova amb un ordinador es posen molt nerviosos i prefereixen fer-ho a mà, estudiar la possibilitat que enviïn la prova escrita a mà, o bé digitalment o bé per correu postal.
• Si les proves virtuals tenen previst el reconeixement facial, tenir en compte que a les persones amb discapacitat visual els hi poden tenir dificultat per situar la càmera. Per altra banda, també es pot donar el cas que alguna persona que tingui problemes de salut mental, es negui al reconeixement facial.
• Tal i com es recomana de manera general, preveure la possibilitat de tenir algun suport de missatgeria ràpida (Hangout, Whatsapp, etc.) on l’estudiantat pugui consultar dubtes específics. En situacions com, per exemple, la dislèxia o altres trastorns d’aprenentatge alguna persona pot necessitar preguntar algun concepte, molt evident per la resta d’estudiants però que els pot costar d’entendre.

La recomanació general és parlar i pactar amb l’estudiantat les possibles adaptacions a fer.

Aquestes indicacions han estat elaborades per les tècniques d’inclusió de les universitats UdG, UB, UAB, URV, UPF, UPC, URLL, UdL, UVic i especialment de la UOC que ens ha aportat la seva experiència en la virtualitat.

La docència i l’avaluació no presencials fan que calgui tenir en compte un conjunt de consideracions i que  haguem  de prendre determinades mesures referents a l’ús de canals telemàtics i de la imatge personal.

La Secretaria General de la UdG ha elaborat documentació que fa referència a aquests aspectes i que us relacionem tot seguit:

• Instrucció de Secretaria General núm. 5/2020, de 19 de juny de 2020, relativa a l’ús de canals telemàtics en les activitats docents, incloses les avaluacions, eBOU-2101
• Instrucció de la Secretaria General núm. 3/2020, de 28 d’abril de 2020, sobre l’ús de la imatge personal.