La Universitat té 30 anys. Coneix-ne la història i el present. Construeix el seu futur.
14 de febrer 2017
Informa't sobre els graus, els postgraus i tota l'oferta formativa de la UdG.
La docència es concentra en les facultats i escoles, i els departaments assumeixen la recerca, que també duen a terme instituts i càtedres, divulgadors alhora del coneixement.
L’assignatura s’estructura en dues assignatures que s’imparteixen en dos semestres diferents. Escola d’Educació infantil I (EEI-1) de 4 crèdits i Escola d’Educació Infantil 2 (EEI-2) de 6 crèdits, la primera centrada en centres 0 a 3 anys i las segona 3 a 6 anys. A cadascuna de les assignatures un dels treballs que es proposa com a treballs d’avaluació, és implementar en grup un repte, a EEI-1 vinculat a centres educatius de 0 a 3 anys (EEI-1) o de 0 a 6 anys(EEI-2).
Nom de l’assignatura: Escola d’educació Infantil I i II Tipus d’assignatura: Obligatòria Grau: Mestre d’Educació Infantil i Doble Titulació
La metodologia de l’ABR és una metodologia activa, participativa que obliga als participants a treballar de manera col·laborativa. Actualment, és interessant d’aplicar perquè els futurs professionals del món educatiu han de desenvolupar la capacitat de plantejar-se els reptes educatius que han d’afrontar en el context actual i de futur proper. De fet, centres innovadors com l’Instituto Tecnológico de Monterrey (Mèxic), es va plantejar el 2015 aplicar l’ABR a les carreres d’àmbit tecnològic i, posteriorment, aplicar-lo, de manera generalitzada a partir del curs 2019-2020, a tots els seus estudis de grau. Aquesta metodologia requereix la participació d’altres agents socials per a poder-la implementar. D’aquí neix el nostre interès d’aplicar-la en l’àmbit educatiu, des de l’àmbit de formació de la FEP i, poder-la estendre posteriorment a tots els àmbits de formació universitària, humanístics, científics, socials i tecnològics. A més, no podem oblidar que tots els sectors de la societat hem de contribuir a assolir els ODS el 2030, i nosaltres hem de replantejar la formació dels professionals de l’educació, per donar resposta a l’objectiu 4: promoure una educació de qualitat que sigui inclusiva i equitativa, per tal que els nostre estudiantat estigui preparat per a fer-ho
Actualment no es podem plantejar els processos educatius sense incorporar que hem de col·laborar i treballar plegats, amb d’altres agents socials, per a poder desenvolupar una docència universitària adequada a les necessitats reals actuals.
Per això proposem treballar els reptes aplicant processos de cocreació, per aprendre junts, no només entre les persones que formen part de les aules de la FEP sinó també amb d’altres membres de la societat.
En relació a la docència, ABR i processos de cocreació, ens són molt útils per qüestionar-nos quines són les necessitats de la societat i plantejar-les com a reptes formatius a les i als nostres estudiants. Des de la nostra perspectiva, aquesta combinació és ideal, ja que a les classes podem plantejar reptes a resoldre que incloguin processos de cocreació en què hi impliquin les famílies, mestres, d’altres professionals de l’educació i, d’altres persones vinculades al món de l’educació.
Els reptes es treballen en grup, la composició dels quals és aleatòria i han de tractar com resoldre situacions problemàtiques reals de la pràctica educativa vinculades als centres educatius de 0 a 3 anys o de 3 a 6 anys. Les temàtiques les escull l’alumnat.
El repte ha d’incloure:
Presentació de la problemàtica que es vol millorar o innovació que es vol introduir. Referents teòrics en què es fonamenta. Fases, actors i actuacions dels processos de cocreació que inclourà. Objectius, espais, materials, normes, avaluació, que ens proposem. Aspectes que inclourem de sostenibilitat, tecnologies de la comunicació, tractament de la diversitat familiar, igualtat i estereotips de gènere. Bibliografia consultada i utilitzada. Reflexió final sobre la solució o proposta presentada.
Els reptes cal presentar-los presencialment davant del grup classe. S’avaluen amb una pauta que la professora presenta abans de l’avaluació i una rúbrica en la que l’alumnat valora el treball de grup. Posteriorment mitjançant una tècnica DAFO a nivell individual reflexionen sobre les competències desenvolupades en el repte.
Des del 2017 fins ara, hem constatat que per a l’estudiantat, aprendre per reptes suposa un aprenentatge més profund perquè posa l’accent en dificultats competencials que impliquen mobilitzar tots els sabers i construir nous aprenentatges per poder actuar en una situació complexa. La solució del repte, s’ha d’enfocar des de la presa de decisions fonamentades i el disseny d’una actuació real, que impliqui accions concretes. En aquests processos constatem que desenvolupen competències com ara la iniciativa, la presa de decisions, la implicació, el treball col·laboratiu, la creativitat, la responsabilitat, les habilitats de comunicació, la negociació i les reflexions sobre les seves debilitats i fortaleses personals i grupals.
En el moodle es penja, a nivell general, tota la documentació sobre la teoria de l’aprenentatge basat en reptes, la cocreació, les indicacions sobre els apartats que ha d’incloure la pràctica, l’assignació de cada estudiant al grups aleatoris que configura la professora. També es penja la pauta amb la que la professora exposa els criteris d’avaluació dels reptes així com la rúbrica amb la que l’alumnat ha d’avaluar el treball en equip. A nivell més específic, es penja informació sobre els temes que ha escollit l’alumnat per tractar els reptes, la qual haurà de complementar amb d’altres informacions.
També es pengen les tasques corresponents a la rúbrica del treball en equip i els reptes elaborats. A cada grup se’ls retorna feedback sobre els treballs.
Prèvia aprovació per part de l’alumnat, la professora penja a moodle tots els reptes treballats per tal que tothom els analitzi i en pugui disposar.
Terradellas, M. R. (2018a). Aprenentatge basat en reptes en la formació de mestres.
Terradellas, M. R. (2018b). Aprendizaje basado en retos en la formación inicial de maestros.
Formación de maestros mediante aprendizaje basado en retos y procesos de co-creación Geli de Ciurana, A. M. i Terradellas Piferrer, M. R. (2019). A: Ruiz-Herrera, N.; Guillén-Riquelme, A. i Guillot Valdés, M. (coord.). Avances en Ciencias de la Educación y del Desarrollo. (p. 291-297). Asociación Española de Psicología Conductual, Granada.
El aprendizaje basado en problemas y en retos en la formación de maestros Lleonart Sitjar, A. i Terradellas Piferrer, M. R. (2019). A: Alonso García, S.; Romero Rodríguez, J. M.; Rodríguez-Jiménez, C. i Sola Reche, J. M. (eds.). Investigación, Innovación Docente y TIC. Nuevos horizontes educativos. (p. 2138-2154). Ed. Dykinson, Madrid.
Formación de maestros mediante Aprendizaje Basado en Retos y procesos de co-creación Terradellas Piferrer, M. R.; Lleonart Sitjar, A. (2018). Memoria CIIE. Año 2018, núm. 3. (p. 842- 848). Instituto Tecnológico y de Estudios Superiores de Monterrey, Monterrey (México).
Aprendizaje basado en retos en la formación universitaria Terradellas Piferrer, M. R. (2018). ¿Cómo involucrar activamente a los estudiantes en problemáticas reales y hallar soluciones creativas y compartidas a las mismas? Revista del Congrés Internacional de Docència Universitària i Innovació (CIDUI), 4.
Aprendizaje basado en retos y procesos co-creativos Terradellas Piferrer, M. R. (2020a). Una oportunidad para abordar la diversidad familiar y los estereotipos de género en la formación inicial de maestros de educación infantil. Ciencia, Técnica y Mainstreaming Social, 0(4), 49-59.
Aprenentatge basat en reptes i processos de co-creació Terradellas Piferrer, M. R. (2020b). A: Calafell, G.; Junyent, M. i Geli, A. M. (coord.). Congrés Nacional d’Educació Ambiental (2018: Girona, Catalunya). Teixint aliances per avançar en l’educació ambiental: conferència inspiradora, experiències i resultats del primer Congrés Nacional d’Educació Ambiental. (p. 82-85). Ed. Documenta Universitària, Girona.
El aprendizaje basado en retos y los procesos cocreativos para mejorar la formación de maestros Terradellas Piferrer, M. R. (2022). Revista Científico Metodológica Varona. Número Especial Congreso Universidad 2022. (1-16) . La Habana, Cuba.
Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.
Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.
Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.
Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.
Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.
La web de Universitat de Girona utilitza galetes pròpies i de tercers amb finalitats tècniques i analítiques. Per administrar-les utilitzi el gestor. Si desitja més informació accedeixi a la Política de galetes.