Departament de Geografia > Entrevista a Joan Carles del Olmo, secretari general de WWF Espanya des de 1998
Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Departament de Geografia

Entrevista a Joan Carles del Olmo, secretari general de WWF Espanya des de 1998

Extret de La Contra del diari La Vanguàrdia, feta per Imma Sanchís.

Aquesta pandèmia està relacionada amb la salut del planeta?

Sí. Més de el 70% de les malalties humanes en els últims 40 anys han estat transmeses per animals salvatges. Hi ha casos molt coneguts com la grip aviària, l'Ebola, la sida i la Covid-19.

Els virus no atenen a les fronteres.

En hàbitats ben conservats i amb varietat d'espècies els virus es distribueixen, hi ha espècies que bloquegen la seva dispersió i predadors que eliminen als malalts. La destrucció dels ecosistemes, i sobretot dels boscos tropicals, facilita la propagació de patògens.

Com influeix la destrucció de biodiversitat en les epidèmies?

Com més gran és la destrucció de la biodiversitat hi ha més risc d'epidèmies, perquè altera les cadenes ecològiques i tròfiques i redueix el control natural establert per la pròpia naturalesa.

Entenc.

El coronavirus també està relacionat amb el tràfic d'espècies, un del dels negocis més lucratius després de el tràfic d'armes, de drogues i el tràfic d'éssers humans. Estem destruint la natura a un ritme sense precedents i amb això, la biosfera, que és la xarxa essencial i interconnectada creada pels éssers vius.

¿El canvi climàtic té alguna incidència en les pandèmies?

Amplifica les principals amenaces que afecten la biodiversitat i afavoreix l'expansió de virus i bacteris. Els insectes, per exemple, arriben ara a latituds que abans no arribaven. És el cas a Espanya del mosquit tigre que transmet el dengue, una malaltia tropical.

És cert que les glaceres contenen virus que el canvi climàtic pot alliberar?

Sí, virus de diferents tipus que han romàs segles retinguts. La fusió d'una glacera a la Xina podria alliberar 33 espècies de virus, 28 d'elles desconegudes per a la ciència i amb potencial d'infecció a humans. El terra de l'àrtic s'està descongelant, molts virus i bacteris que estaven aquí atrapades comencen a moure, i ningú sap què passarà.

Com mengem també és important?

Hi ha dos motors que estan provocant la destrucció de l'entorn a nivell planetari, el model energètic i el model alimentari que necessita moltíssims recursos naturales.El 75% dels recursos d'aigua dolça es dediquen a la producció agrícola o ramadera.

El consum de carn segueix creixent.

Sí, de manera exponencial, el que provoca entre altres coses la destrucció de les selves tropicals per plantar soja amb la qual alimentar bestiar per fer carn ràpida. La ramaderia intensiva és un model suïcida.

I com ho fem si tenim un món organitzat en el sentit contrari?

La major part del pressupost europeu es destina a la política agrària comunitària, però a un model superintensiu. Certament anem en direcció contrària. Hem d'entendre de veritat que depenem de la natura.

¿Ara o mai?

Hi ha consens entre tots els científics de l'ONU que tenim una petita finestra d'oportunitat d'una dècada per revertir el canvi climàtic, la pèrdua de biodiversitat i evitar endinsar-nos en la catàstrofe, plena de futures pandèmies.

...

Som la primera generació conscient que estem en aquest límit, i si no ho revertim, els nostres fills no podran. Hi ha una gran oportunitat, cal donar-li la volta a aquest model de desenvolupament en què vivim basat en una relació molt depredadora de la natura.

D'una banda ens diuen que fora cotxes i per l'altre "socors, s'enfonsa la indústria!".

Vivim en plena contradicció, però la indústria de l'automòbil, com tota la indústria, ha de reconvertir-se, no queda una altra, necessitem energies netes.

I la pèrdua d'ocupació?

La indústria intel·ligent es transformarà amb rapidesa i serà punta de llança; les que no ho facin desapareixeran. Hem de vetllar per una transició justa amb plans d'ocupació i reconversió. La lluita per reconciliar l'home amb la natura ofereix grans oportunitats.

La crisi sanitària ha aparcat la de l'canvi climàtic.

Gràcies a la Covid-19 ens hem adonat que no tenim capacitat per abordar una crisi global, ens falten organitzacions internacionals forts i amb polítiques clares, i no governs curt termini que no estan disposats a prendre les mesures necessàries. Per sortir del forat primer cal deixar de cavar.

¿Hem de posar el sistema cap per avall?

El nou pla Marshall ha de donar suport les indústries que estan per aquest canvi. El gran negoci de futur de la humanitat és protegir la natura. El gran desafiament de la societat mundial és donar-li la volta a sistema econòmic, i li toca a la nostra generació.

Som el problema i la solució.

La gran esperança és que cada vegada hi ha més gent connectada treballant per protegir el medi ambient, des d'associacions de veïns a agricultors, científics, emprenedors ... I aquest és el sistema immunitari que estem creant entre tots, els anticossos que la pròpia naturalesa està creant.

Notícies relacionades

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.