Què et suggereix "comunicació de proximitat"?

Moltes coses! La comunicació de proximitat és un tipus de comunicació imprescindible i necessària, que ajuda a entendre el món des del coneixement de l'entorn més immediat, més proper.

La línia de recerca que has seguit ha estat la història de la comunicació i els seus lligams amb la societat.

Efectivament, la meva formació com a historiador m'ha portat des dels inicis a tenir una atenció preferent cap a la comunicació en el benentès que aquesta i la seva història s'explica a partir del coneixement global de la nostra realitat. La meva línia de recerca no vol explicar i entendre la comunicació de manera estricta i exclusiva sinó entendre-la i explicar-la immersa en la societat.

A quines conclusions has arribat amb aquesta recerca?

A dues de principals. D'una banda, crec que l'estudi de la premsa –i de la comunicació, en general– ha ajudat a comprendre millor l'evolució històrica de la nostra societat, perquè ens ha ajudat a complementar i interpretar molts fenòmens, tant d’ordre econòmic com social o polític. D'altra banda, crec que hem d'entendre i valorar la premsa com a instrument de recerca, atès que la seva utilització ofereix elements indispensables pel coneixement de la societat. Amb tot, les fonts hemerogràfiques s’han de complementar amb altra documentació, sinó construiríem interpretacions esbiaixades i parcials.  

Podem entendre la premsa com una biblioteca històrica?

Més que una biblioteca històrica, caldria parlar d’una hemeroteca. La premsa recull el pols de la ciutadania, reflecteix el dia a dia d'una societat, cosa que permet copsar la vida de la ciutat, com vivia la gent, què sentien, què pensaven... Tot, però, de forma mediatitzada. Hem de tenir en compte que la premsa està sempre al servei d'alguna ideologia o interès. Per això crec, també, que és absolutament necessari que quan agafem algun diari coneguem el mitjà, qui hi ha darrere, com pensen els seus editors, per ser capaços de descodificar el seu contingut.

L'estudi de la comunicació t'ha conduït cap a un altra línia de recerca. Quina?

Certament, una altra línia de recerca, que podria dir paral·lela, però que en moments donats podria convergir perquè també té a veure amb la comunicació, és el meu interès per Cuba. Aquest ve donat perquè la història de Catalunya –i d'Espanya– no s'entendria si no es té present el que va passar, sobretot durant els segles XIX i XX, amb les relacions entre aquests dos països des d'un punt de vista migratori. Però més concretament, el meu interès s'ha centrat en la comunicació, en com transcendien i arribaven les notícies d'un país a l'altre, en la comparació del nacionalisme cubà amb els processos nacionalistes catalans, i per tant, en la circulació i propagació de pensaments i idees entre un país i l'altre.

Centrem-nos en els Campus Sectorials. Quina creus que és la funció que han de complir en el nostre entorn socioeconòmic?

La universitat pública, com la Universitat de Girona, és una institució que ha de generar i difondre coneixement, ha de tenir un compromís de transferència d’aquest coneixement i ha de practicar una docència d'excel·lència molt definida i clara. Amb el Programa de Campus, el que es pretén realitzar és una acció de focalització que uneixi universitat i societat, per evitar que la universitat visqui, com ja ha passat massa sovint, d'esquena a la societat. La funció dels Campus ha de ser, des del meu punt de vista, la d’unir universitat i societat, fent que la primera estigui permanentment al servei de la segona, intentant optimitzar la recerca i la transferència i procurant establir lligams permanents amb les empreses, institucions i persones per intentar millorar conjuntament.

Quins són els propòsits o projectes que s'estan realitzant i que es té previst de realitzar en el marc del Campus Comunicació Cultural i Corporativa?

Hem de considerar el Campus com un projecte en construcció permanent. Una de les primeres accions que hem realitzat ha estat procurar identificar, dins del col·lectiu universitari, aquells investigadors que tenen un interès pel món de la comunicació i que hi poden aportar coneixement i valor estratègic. Hem fet una crida general i oberta a tots els investigadors de la UdG i els hem convidat a formar part del projecte. Ha representat una notable sorpresa l’interès mostrat per investigadors d’àmbits de coneixement molt divers: del món tecnològic, enginyers informàtics, experts en visualització i espais virtuals, humanistes, filòsofs especialistes en ètica, persones de l'àmbit de l'educació, de la cooperació i de l'àmbit social, entre altres. Dins de grup d'investigadors del Campus Comunicació hi ha especialistes amb una mirada molt interdisciplinar. Això demostra que la comunicació ocupa un espai absolutament transversal.

Un cop aplegat el grup d'investigadors, i després d'identificar els àmbits on podem incidir, el que fem en el marc del Campus Comunicació Cultural i Corporativa és interactuar amb la societat i demanar-li quines necessitats i mancances té.

I això com ho feu?

Ho podem fer de dues maneres. La primera, que ja hem fet, és creant un Consell Assessor Sectorial (CAS), el qual està format per experts en comunicació no acadèmics que donen la seva visió sobre com està el món de la comunicació més actual. D'aquesta manera el que volem evitar és quedar-nos només amb el punt de vista de la universitat.

La segona manera que tenim de relacionar-nos amb la societat és creant l'Agrupació Sectorial. Aquesta ens permet parlar amb les empreses per demanar-los quines necessitats comunicatives tenen, per a després, si ho necessiten, poder oferir assessorament i formació.

Creus que el Campus pot beneficiar al sector de la Comunicació del nostre territori?

Crec que si no penséssim així, no tindria sentit treballar en aquest projecte. Només amb la identificació d’investigadors i àmbits d'incidència, i l’obertura de projectes comuns, crec que ja hem fet un pas important. A més, crec que en la mesura en què puguem incidir i ser capaços de millorar la nostra societat ja haurà valgut la pena. No hem d’oblidar, el compromís social del Campus de la Comunicació i el seu propòsit de crear marcs que facilitin als ciutadans eines de participació i d’accés a la informació. 

I si traslladem la idea dels Campus a la Comunitat Universitària?

Pel que fa a la docència, crec que la realització d'aquests campus li ha de servir a la universitat per aportar nous màsters i graus, més especialitzats i estructurats, de més qualitat, oferint uns continguts més adients a la societat.

Creus que la teva investigació i experiència pot beneficiar al Campus?

La meva experiència és una petita peça d'un mosaic, i és tan important com l'experiència de la resta de persones que formem el Campus Comunicació Cultural i Corporativa. És l'experiència i el coneixement de tot el conjunt el que ajudar a fer funcionar el Campus. Cada peça compta.

L'eslògan del Campus és "La comunicació de proximitat a l'era de la globalitat". Què pretén transmetre?

Crec que si parlem d'una comunicació de proximitat, local i propera, ho hem de fer des d'un punt de vista global. Cal relativitzar la dicotomia global-local. Calen escenaris locals per a actuacions globals. Internet és un mitjà de comunicació que permet la relació humana a escala global, però amb importants repercussions en els escenaris locals. A l’opinió pública li interessen, també i potser de manera preferent, les informacions locals.

Global i local constitueixen dues cares de la mateixa moneda. Mentre que en els darrers anys s’han estès sense aturador les xarxes que possibiliten la intercomunicació en temps real al llarg del planeta, el valor social de la informació local ha experimentat un avenç impensable.

Com veus el futur del Campus?

Amb molt d’optimisme. El camí recorregut ens permet pensar que l’estratègia és encertada. En tot cas, voldria fer una crida a la comunitat universitària en el sentit d’insistir que el projecte és obert i molt transversal, que la suma de coneixements i competències és indispensable. La confiança i el suport de l’equip de govern de la UdG és molt important i d’agrair. Calen molts esforços i esmerçar-hi recursos, però els resultats esperem que siguin molt satisfactoris  per la universitat i la societat en general.