El document aprofundeix sobre la gestió comunicativa des de la comunicació institucional i des dels mitjans de comunicació a l’hora d’informar de l’evolució de la Covid-19. El tractament informatiu de la pandèmia ha generat diverses controvèrsies i, en alguns casos, ha estat utilitzada amb finalitats partidistes.

Amb l’elaboració d’aquest treball es vol aportar una visió general del que ha estat la gestió comunicativa a l’hora de tractar la Covid-19, reflectint aquells trets més rellevants i que han estat subjectes a ser analitzats. Així mateix, hi ha una proposta implícita de reflexió al voltant de la gestió comunicativa d’un tema de transcendència i abast mundial.

L’estudi parteix d’una base teòrica des d’on s’explica, en primer lloc, què són els manuals de comunicació de crisi i quin és el paper que desenvolupa qualsevol líder quan es troba en una situació similar. Més endavant, l’anàlisi se centra en els difusors de les notícies vinculades amb el virus i amb les idees que s’emmarquen en el relat bel·licista: els mitjans de comunicació i les xarxes socials. Pel que fa als primers, es descriu el seu paper dins d’una situació de crisi i la posició que prenen els mitjans tradicionals, els quals augmenten considerablement les seves audiències, demostrant una vegada més que en els moments decisius, es converteixen en les principals eines que escull la població per mantenir-se informada. El paper de les xarxes social també es discuteix, sigui com a element positiu, ja que es converteixen en una altra manera de transmetre la informació, i també com a negatiu ja que s‘ha de tenir en compte que no tot el que apareix és verídic i es pot caure en la trampa de les fake news, notícies falses, provocant així la desinformació. També es fa menció dels bots, perfils falsos, que es troben en aquest món digital i es poden utilitzar per perjudicar la imatge d’una institució.

La part més pràctica del treball es divideix en les rodes de premsa, les peces periodístiques i les portades. A través de la comunicació institucional dels governs català i espanyol, es fa palesa la utilització de certs conceptes i expressions metafòriques des d’un punt de vista bel·licista per acabar construint un marc basat en la idea del nosaltres contra l’«altre», en aquest cas, la Covid-19. La línia ideològica de cada mitjà, o del periodista, també s’examina per observar si es veu reflectida de forma general o només quan es tracten determinats temes. Les portades de cada mitjà també s’analitzen ja que representen una de les parts més importants del diari.

Com a conclusions, es destaca el discurs bèl·lic utilitzat pels dos governs, tot i que més marcadament per l’espanyol, fet que s’aprecia, també, amb les posades en escena de les rodes de premsa, protagonitzades per militars uniformats. És important observar com s’ha utilitzat i construït un camp semàntic de caràcter bèl·lic: lluitar, sacrificis, batalla, combatre, vèncer, enemic, entre d’altres. La perillositat d’aquest discurs en una crisi sanitària és perillós, ja que es poden acceptar certes conseqüències que deriven d’un conflicte bèl·lic com són les morts. També en clau de conclusió, i comparant els mitjans de El Punt Avui i l’ABC com a premsa escrita, els dos mitjans utilitzen un enfocament informatiu per parlar de la COVID-19. L’enfocament canvia quan el govern de la Generalitat passa a ser el protagonista de la notícia. En aquest moment, s’accentua la ideologia del mitjans a través de les seves portades; en el cas madrileny, passen a ser metafòriques o exagerades, mentre que en el diari català es manté en l’àmbit informatiu.