Aquest volum constitueix la documentació i la celebració d’una paraula poètica que emergeix d’una biografia i d’un territori lingüístic particularment densos. Ginevra Bartolomei (1909-2007), filla de Pietracamela i de la vida dura del món d’ahir, és testimoni i cronista d’una comunitat que, en cercles concèntrics, des de la família i les persones més properes, s’estén al barri, a la contrada, al poble, fins a abraçar la muntanya sencera, i vehicula una memòria alhora individual i col·lectiva.

L’edició dels quaderns manuscrits de La Gina, que és tal com l’anomenaven familiarment els que la van conèixer, representa un pas important en un llarg procés de recuperació de valors i continguts de l’ethos local. Aquesta recuperació pren avui una importància extraordinària atesa la dramàtica desertificació de les àrees internes dels Abruzzos, especialment de l’Alta Valle del Vomano i la Valle Siciliana. Tots aquests llocs, coneguts sobretot per les belleses naturals i tan atractius turísticament, restarien tristament muts sense la veu, sense la paraula de qui els ha viscut des de dins, de qui els ha “dit”, ja sigui en italià o en la llengua local –aquell pretarolo, ben conegut a tota la província per la seva marcada singularitat, corretja de transmissió d’una memòria ancestral.

El treball que es presenta és el resultat de les activitats formatives realitzades per l’Associazione Redazione Rivista Kamastra en l’àmbit del «Progetto Unico Regionale Area Arbëreshe – Minoranze Linguistiche – Esercizio Statale 2010». Els cursos del programa, dividits en dos nivells, intermedi i avançat, i impartits per docents universitaris experts en la llengua materna, s’han caracteritzat en la pràctica per engegar una recerca al territori per recopilar lemes relatius a la família i a les relacions de proximitat, a l’espai i als objectes de proximitat. En conseqüència, aquest treball, desenvolupat sota la direcció del professor Giovanni Agresti, que l’ha conduït online i presencialment, s’ha posat com a objectiu la realització d’un diccionari polinòmic i social de la parla arbëresh dels quatre municipis del territori molisà.

El Vocabolario polinomico e sociale italiano - croato molisano és el resultat d’una col·laboració fecunda i consolidada entre institucions culturals i científiques, tant locals com d’àmbit internacional. També gràcies a aquesta sinergia virtuosa, el Vocabolario no és sols una recopilació patrimonial realitzada en una època d’accelerada evaporació de les llengües i cultures tradicionals: té la intenció de situar-se, també, com a referència metodològica per la documentació dinàmica i multimedial de les llengües minoritàries, inspirant-se en els principis de la lingüística del desenvolupament social.

La «toponomàstica narrativa», que en aquest volum porta el lector a la descoberta de la sorprenent illa lingüística francoprovençal de Faeto (poble d’origen medieval encastat als Monts Daunis), explica quins llocs es freqüentaven i per què; quins esdeveniments —també anecdòtics— han caracteritzat aquests llocs; com s’han transformat en una, dues o tres generacions; com n’ha canviat el nom o la seva destinació d’ús; quins camins es transitaven i quines activitats caracteritzaven la vida en un paratge força més poblat que avui, etc. La memòria oral, recollida en la llengua local a partir d’una mostra de testimonis ancians de Faeto i restituïda en diversos extractes de videoentrevistes lliurement accessibles a la web des de pràctics codis QR —extractes transcrits aquí en italià i en faetà—, constitueix a més un preciós corpus inèdit per la documentació i la valorització del francoprovençal de la Pulla, varietat lingüística minoritària i amenaçada, estudiada des del segle XIX i en constant transformació.