La cultura tradicional de la comunitat rom es basa en l’oposició entre pur (uzo) i impur (maxrime). La part superior del cos és considerada pura; la part inferior, impura. El cap és el lloc on se situen la sort (baxt) i l’honor (pakiv).

La neteja del cos està considerada lazavo ‘vergonyosa’, i per això es fa en secret i en un lloc allunyat de la casa. Es prefereix la dutxa, ja que el bany implica banyar-se en la impuresa pròpia i pot dur a esdevenir maxrime. Demanar pels lavabos és vergonyós; quan s’hi ha d’anar es fa servir l’eufemisme au te dikhau le grasten ‘vaig a veure els cavalls’.

Atès que la part superior del cos és uzo, les dones poden mostrar els pits i alletar en públic. En canvi, els genolls i els turmells, a causa de la impuresa de les parts inferiors, han d’estar sempre coberts; per això les dones duen faldilles llargues. Les dones embarassades són maxrime i representen un perill per a la comunitat, igual que les dones que estan menstruant.

Ser o esdevenir impur equival a l’autoexclusió de la comunitat. Pot tenir conseqüències greus des del punt de vista social i sobre la salut: malalties, esterilitat, marques (taques a la cara, caiguda dels cabells), i fins i tot una mort prematura.

En la cultura tradicional el fenomen de la mort té dues parts: la mort del cos, considerat impur, i la separació de l’ànima, que emprèn el viatge cap al món dels morts. En general s’evita parlar de la mort o de la malaltia com a mesura de protecció. No es fa servir el nom de la persona morta, fet que duria desgràcies, sinó que se l’anomena per la posició que ocupava o amb un pronom (ell).

Font: Mediación intercultural en el ámbito de la salud, Fundación ”la Caixa”, 2009.