Després del part les dones xineses fan repòs durant un mes, en el transcurs del qual han de limitar el contacte amb l’aigua, especialment l’aigua freda, i amb l’aire.  No s’han de rentar el cap, no han de sortir de casa si no cal i s’han de protegir del fred; tampoc no han de fer feines domèstiques. Habitualment la mare o la sogra es fan càrrec del nadó durant aquest període. Segons la medicina tradicional xinesa, després del part la dona es troba en un estat dominat pel yin; la família l’ha de cuidar i li ha de donar menjar yang (tonificant) per restablir l’equilibri ying-yang.

En l’àmbit de la salut mental, a més de la barrera idiomàtica, cal tenir en compte la diferent conceptualització del binomi cos-ment entre les medicines occidental i xinesa. En la medicina occidental hi ha una concepció dualística de cos i ment que separa els problemes físics i psicològics en dos orígens diferenciats. En la medicina xinesa, en canvi, hi ha un concepte unitari de la relació cos-ment: tant les malalties físiques com les mentals s’atribueixen a un desequilibri orgànic; els símptomes físics i mentals estan sotmesos a una influència simultània i mútua. 

Un exemple és la depressió. Segons la medicina xinesa, com hem vist, el cor (xin), a més de la funció cardiovascular, és la seu de la funció mental i emocional. Per això, en un primer moment, un pacient amb problemes depressius sovint refereix símptomes somàtics al professional de la salut, com ara mal al pit, cansament o gastritis, de manera que el problema psíquic o emocional queda emmascarat.

Font: Mediación intercultural en el ámbito de la salud, Fundación ”la Caixa”, 2009.