1. COMERCIALITZACIÓ AGROALIMENTÀRIA
1.1. El mercat. Concepte de mercat. El mercat de productes agroalimentaris. Demanda, oferta i equilibri de mercat. Tipologies de mercat.
1.2. Bases de la comercialització. Utilitats, funcions i serveis. Agents comercials. Canals comercials. Formes de compra-venda. Marges comercials.
1.3. Tipus de mercats. Generalitats. Mercats minoristes. Mercats centrals majoristes. Mercats en producció o en origen. Mercats de trànsit. Mercats mixtes. Mercats de futurs. Mercats d’opcions.
1.4. Normalització i tipificació. Avantatges i inconvenients. Determinació de les categories. Aplicació i control de la normalització.
1.5. Envasaments i embalatges. Conceptes bàsics. Funcions. Inconvenients. Materials a utilitzar. L’envàs i el medi ambient. Envasos i embalatges perduts i recuperables. Dimensions i forma. Polivalència i normalització.
1.6. Etiquetatge. Generalitats. Informació obligatòria de l’etiquetatge dels productes alimentaris destinats al consumidor final. Altres consideracions referents a l’etiquetatge. Exemples d’etiquetes.
1.7. El transport de productes. Introducció. Elecció del canal de distribució. Elecció del mitjà de transport. Protecció física de la mercaderia. Protecció jurídica de la mercaderia.
1.8. Introducció al màrqueting. El pla de màrqueting. Comercialització i màrqueting: breu revisió històrica. Variables que afecten al màrqueting. Màrqueting estratègic i màrqueting operatiu. Màrqueting-mix i pla de màrqueting.
1.9. La investigació de mercats. L’obtenció d’informació. Classificacions de les tècniques d’obtenció d’informació. La investigació exploratòria. La investigació descriptiva.
1.10. El màrqueting estratègic. La situació actual del màrqueting estratègic. Segmentació del mercat. Anàlisi de l’atractiu del mercat de referència. Anàlisi de la competitivitat. Anàlisi de la cartera de productes. Estratègies empresarials.
1.11. El màrqueting operatiu (I): política de producte. Introducció. Diferenciació del producte. Cartera de productes.
1.12. El màrqueting operatiu (II): política de preus. Factors que influeixen en la fixació de preus. Mètodes i estratègies de fixació de preus.
1.13. El màrqueting operatiu (III): política de distribució. Distribució i màrqueting. Estratègies de distribució.
1.14. El màrqueting operatiu (IV): política de promoció. La publicitat. Les promocions de vendes. Les relacions públiques. Les vendes personals.
2. VALORACIÓ AGROALIMENTÀRIA
2.1. Introducció a la valoració. Definició de valor o taxació. Objecte de la valoració agrària. Àmbit d’aplicació. L’informe de valoració. Problemàtica de la valoració agrària.
2.2. El concepte de valor. Valor de mercat. Cost de reposició. Valor de renda. Valor objectiu. Valor subjectiu.
2.3. El valor de mercat com a valor objectiu. Condicions de la seva aplicació. Determinació del valor de mercat. Aspectes que modifiquen el valor de mercat. Valoració d’existències. Casos pràctics d’aplicació.
2.4. Valoració d’actius en formació. Valoració en base al cost de formació. Actualització dels costos de formació. Aplicació proporcional del benefici. Casos pràctics d’aplicació.
2.5. Valoració d’elements subjectes a desgast. El valor inicial com a base de valoració. Correcció del valor inicial. L’amortització com a criteri de correcció. Aplicació d’altres criteris de correcció. Càlcul del valor inicial basant-se en el valor de mercat. Càlcul del valor inicial basant-se en el cost de formació. Aplicació de la metodologia ASAE. Casos pràctics d’aplicació.
2.6. Els mètodes sintètics o comparatius clàssics. Classe de valor que es vol estimar. Mètode sintètic per classificació directa. Mètode sintètic per correcció. Mètode dels valors típics. Mètode sintètic per comparació espacial. Mètode sintètic per comparació temporal. Casos pràctics d’aplicació.
2.7. Els mètodes comparatius actuals. Criteri de comparació per radis. Anàlisi de resultats. Criteri dels dos extrems. Criteri de l’origen. El mètode Beta. El mètode de la distribució triangular. El mètode de regressió com estimador òptim en els criteris de comparació. Casos pràctics d’aplicació.
2.8. El mètode analític clàssic. Fonaments del mètode analític. Concepte de renda. El tipus de capitalització. Inconvenients del mètode analític clàssic. Casos pràctics d’aplicació.
2.9. El mètode analític actual. Separació de renda i benefici. Hipòtesi de benefici normal. Aplicació de mètodes estadístics per a determinar el tipus de capitalització. Fórmules de càlcul: limitació de l’horitzó temporal. Casos pràctics d’aplicació.
2.10. La valoració en els casos d’expropiació. La llei d’expropiació. Procediment expropiatori. Mètodes de valoració proposats per la llei d’expropiació. Els casos d’arrendament dins el procés d’expropiació. Casos pràctics d’aplicació.
2.11. La valoració de danys i perjudicis. Avaluació tècnica dels danys causats per qualsevol tipus de factor. Disminució en la producció. Disminució del valor d’actius. Disminució del valor de renda. Valoració de servituds. Valoració d’ocupacions temporals. Casos pràctics d’aplicació.
2.12. Valoració en el cas de garantia hipotecària. Normativa legal aplicable. Tipus de valor a determinar. Casos pràctics d’aplicació.
2.13. Valoració ornamental. Definició de valor ornamental. Mètodes simple de valoració. La norma Granada. Casos pràctics d’aplicació.
L'avaluació continuada consistirà en la realització de dos treballs en grup. Cadascun aportarà un 20% de la qualificació. Aquests treballs consistiran en:
a) La anàlisi d'un cas pràctic de comercialització/màrqueting d'un producte alimentari.
b) La realització d'un informe de valoració agroalimentària.
Els dos s'hauran de presentar en forma de document i exposar oralment. No s'acceptaran informes entregats passades les dates d'entrega fixades. Es tracta d'una activitat no recuperable.
La resta de qualificació s’obtindrà de l’examen final, el qual caldrà superar amb una nota mínima de 4. L'activitat és recuperable durant el període de recuperació establert en el calendari acadèmic.
En qualsevol cas, per poder aprovar l'assignatura, l'estudiant ha d'haver assistit a un mínim del 80% de les sessions de pràctiques d'informàtica i sortides de l’assignatura.
Criteris específics de la nota «No Presentat»:
Un estudiant rebrà la qualificació de No Presentat si no assisteix a un mínim del 80% de les sessions de pràctiques d'informàtica i sortides de l’assignatura i/o no realitza un mínim del 50% de les activitats d’avaluació.
Avaluació única:
L'estudiant que sol·liciti avaluació única seguint el procediment establert per l'EPS no participarà de l'avaluació continuada, i la totalitat de la seva qualificació provindrà de l'examen final.
Requisits mínims per aprovar:
Per considerar superada l’assignatura, caldrà obtenir una qualificació mínima de 5.0