1. Dret i fet social religiós: Dret eclesiàstic de l’Estat. 1.1. Concepte, origen i contingut del Dret eclesiàstic de l’Estat. 1.2. Dret eclesiàstic internacional, europeu, estatal i autonòmic. 1.3. Autonomia científica del Dret eclesiàstic estatal.
2. Síntesis de l'evolució històrica de les relacions Església-Estat. 2.1. El monisme precristià. 2.2. El cesaropapisme. 2.3. El dualisme gelasià. 2.4. El hierocratisme. 2.5. L’Estat modern: La reforma protestant i el regalisme. 2.6. El pensament il•lustrat i les primeres declaracions de drets. 2.7. Les relacions entre poders públics i confessions religioses avui.
3. Síntesis de la formació del Dret eclesiàstic espanyol. 3.1. Els règims constitucionals del segle XIX, i la dictadura del general Primo de Rivera. 3.2. La segona república. 3.3. El règim franquista. 3.4. La transició política.
4. Fonts del Dret eclesiàstic. 4.1. Classificació de les fonts del Dret eclesiàstic de l’Estat. 4.2. La Constitució de 1978. 4.3. L’Estatut d’Autonomia. 4.4. La Llei Orgànica de Llibertat Religiosa. 4.5. Els Acords concordataris amb la Santa Seu. 4.6. Els Acords amb les confessions amb notori arrelament. 4.7. Els convenis eclesiàstics menors. 4.8. Els Convenis internacionals i europeus i la llibertat de pensament, de consciència i de religió: a) Declaració Universal de Drets Humans de 1948; b) Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics de 1966 i el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals de 1966; c) Declaració sobre l’eliminació de totes les formes d’intolerància i discriminació fundades en la religió o les conviccions de 1981; d) Convenció de Drets del Nen de 1989; e) Conveni de Roma de 1950; f) Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea de 2000; g) El Tractat de Lisboa. 9. Rellevància en l’ordenament jurídic de les normes internes les confessions religioses.
5. Principis constitucionals del Dret eclesiàstic de l’Estat. 5.1. Concepte i funció dels principis informadors. 5.2. Principi de llibertat religiosa. 5.3. Principi de aconfessionalitat o laïcitat estatal. 5.4. Principi d’igualtat religiosa i no discriminació per motius religiosos. 5.5. Principi de cooperació dels poder públics amb les confessions religioses.
6. El dret fonamental a la llibertat de pensament, de consciència i de religió, i la seva tutela. 6.1. Noció, fonament i naturalesa jurídica. 6.2. Titulars del dret fonamental: individus i comunitats religioses. 6.3. Contingut i àmbit. 6.4. Límits. 6.5. La protecció de la llibertat religiosa: a) la tutela penal; b) la tutela administrativa; c) la tutela jurisdiccional.
7. L’objecció de consciència. 7.1. Noció, orígens i cobertura jurídica de l’objecció de consciència. 7.2. Les objeccions a l’àmbit militar. 7.3. Manifestacions de l’objecció de consciència: a) en matèria fiscal; b) a l’avortament; c) als tractaments mèdics; d) dins les relacions laborals; e) als juraments promissoris; f) a formar part d’un Tribunal del Jurat; g) altres.
8. Confessions i entitats religioses. 8.1. Noció de confessió, federació i entitat religiosa. 8.2. La personalitat jurídica dels ens religiosos. 8.3. Règim jurídic de les confessions i les seves entitats: a) règim general; b) règim especial de l’Església catòlica i de les confessions amb acord de cooperació. 8.4. Els nous moviments religiosos. Les sectes, problemes socials i jurídics. 8.5. El control estatal del fet religiós: a) Registre d’Entitats Religioses; b) Comissió Assessora de Llibertat Religiosa. 8.6. El ministres de culte i els religiosos.
9. Règim econòmic, fiscal, i patrimonial de les confessions religioses. 9.1. Finançament de les confessions, mitjans propis i col•laboració estatal. 9.2. Règim fiscal de les confessions amb acord. 9.3. Els negocis jurídics. 9.4. Patrimoni històric, artístic, cultural i documental de les confessions religioses.
10. Assistència religiosa. 10.1. Noció, fonamentació, i models d’assistència religiosa. 10.2. L’assistència religiosa a situacions concretes: a) a les forces armades; b) als centres penitenciaris; c) als hospitals; d) Als centres d'assistència social i de beneficència. 10.3. Altres situacions.
11. L’ensenyament i la llibertat religiosa. 11.1. El dret a la educació i la llibertat d’ensenyament. 11.2. L’ensenyament de la religió als centres públics. 11.3. Creació i règim jurídic dels centres docents confessionals. 11.4. La llibertat de càtedra.
12. El sistema matrimonial espanyol. 12.1. El sistema matrimonial. 12.2. Eficàcia civil del matrimoni celebrat conforme al Dret canònic: a) preparació; b) celebració; c) inscripció; d) extinció, e) el Reglament Brussel•les II. 12.3. Eficàcia civil del matrimoni religiós evangèlic, islàmic i jueu: a) preparació; b) celebració; c) inscripció; d) extinció. 12.4. Eficàcia civil del matrimoni religiós de les confessions amb notori arrelament. 12.5. Referències als matrimonis contrets a l’estranger.
La docència d’aquesta assignatura es farà seguint el programa proposat . S’estudiarà doctrina, jurisprudència i normativa. A les classes pràctiques es farà crítica de textos variats: legislatius, jurisprudencials i doctrinals; es resoldran casos pràctics sobre la matèria...
Se seguirà l’avaluació continuada, que implica l’assistència obligatòria a les classes pràctiques, i el lliurament de tots els treballs individuals o en grup que corresponguin. Els criteris de qualificació d’aquests treballs ja es detallen a cada activitat. Així mateix s’hauran de fer dos controls de continguts sobre la matèria al llarg del semestre, que s'hauran d'aprovar amb un 5, com a mínim, per fer mitjana.
Per tant, la nota final de l’assignatura serà el resultat d’aplicar un 65 % la nota mitjana dels controls de continguts, un 25 % la nota mitjana de les pràctiques, i un 10% pel compliment total de l’assistència i participació activa a classe de pràctiques.
Si l’alumne no fa les pràctiques o les suspèn no podrà recuperar-les, però podrà presentar-se als controls i si escau a la recuperació dels controls de continguts amb la data oficial. Abans d'anar a la recuperació directament es recomana presentar-se als controls.
El primer control de contingut consistirà en una prova tipus test y el segon control pot consistir en una prova tipus test o dues preguntes breus de desenvolupament, o una combinació de preguntes test i pregunta de desenvolupament. Les preguntes de desenvolupament poden tenir caire pràctic. Sempre hi haurà temps limitat i limitació de paper.
L’examen de recuperació de continguts tindrà la mateixa forma que el control de contingut. La nota d’aquest examen només serà un 65% com a màxim de la nota final de l’assignatura.
Per altra banda, no es podran utilitzar ni el programa de l'assignatura, ni cap text normatiu a l'examen.
Criteris específics de la nota «No Presentat»:
L'alumne que no faci cap prova o control de contingut tindrà la consideració de No Presentat.