1. TEMA 1. SORGIMENT I EVOLUCIÓ DEL FEDERALISME
1.1. Confederació, Federació i Estat regional. La categoria d’Estat compost.
1.2. Els elements de l’autonomia política. Autogovern i participació. Cooperació i conflicte en els sistemes federals.
1.3. Avantatges i problemes actuals del federalisme.
2. TEMA 2. EL FEDERALISME AL CANADÀ
2.1. Gènesi i evolució històrica del federalisme a Canadà. Característiques bàsiques del model federal canadenc.
2.2. Estructura federal de l’Estat. Les institucions federals. Les províncies i territoris: especial referència al cas de Quebec. El règim de distribució de competències.
2.3. Perspectives actuals del federalisme canadenc.
3. TEMA 3. EL FEDERALISME A BÈLGICA
3.1. Antecedents històrics: el procés de federalització de l’Estat a Bèlgica. Característiques bàsiques del model federal belga; un model en crisi constant?
3.2. Estructura federal de l’Estat. Les institucions federals. Les comunitats i regions. Les tècniques de distribució competencial.
3.3. Perspectives actuals del federalisme a Bèlgica.
4. TEMA 4. EL FEDERALISME A SUÏSSA
4.1. Antecedents i evolució de la Confederació helvètica. Característiques bàsiques del model federal suís.
4.2. Estructura federal de l’Estat. Les institucions federals. Els cantons. El règim de distribució competencial.
4.3. Perspectives actuals del federalisme helvètic.
5. TEMA 5. EL FEDERALISME ALS ESTATS UNITS
5.1. Característiques del federalisme als EUA. El debat entre federalistes i antifederalistes i el paper essencial del Tribunal Suprem en la seva evolució.
5.2. Estructura federal de l’Estat. Les institucions federals. Els Estats. La distribució competencial: del federalisme competitiu al federalisme cooperatiu.
5.3. Perspectives actuals del federalisme als EUA.
6. TEMA 6. EL FEDERALISME A ALEMANYA
6.1. Sorgiment i caràcters del federalisme alemany.
6.2. Estructura federal de l’Estat. Les institucions federals. Els Länder. La pèrdua de poder polític d’aquests i la seva participació al Bundesrat. La distribució competencial i les reformes del federalisme alemany.
6.3. Perspectives actuals del federalisme a Alemanya.
7. TEMA 7. ÉS ESPANYA UN ESTAT FEDERAL?
7.1. Característiques de l'Estat autonòmic. Constitució, Estatuts i model territorial.
7.2. Problemes actuals: recentralització de les competències, insuficiència de les relacions intergovernamentals, inutilitat del Senat, problemes de finançament, dificultats per a reformar la Constitució.
7.3. Perspectives de l'Estat autonòmic després de les últimes reformes estatutàries, i en el marc de l'actual crisi econòmica.
A) L'assignatura s'impartirà en règim d'avaluació continuada, i la nota s'obtindrà a partir de dues proves escrites, cada una d'elles consistent en un comentari de text amb diverses preguntes. Cada una de les dues proves valdrà el 50% de la nota. Els professors faran arribar prèviament als alumnes els materials que, si escau, aquests hagin d'emprar durant les proves, i que hauran de llegir i portar a classe els dies en els que aquestes es facin.
Totes dues proves es faran presencialment a classe, els dies que s'indicaran en el calendari de l'assignatura i que es donaran a conèixer el primer dia de curs. Per tant, per cursar aquesta assignatura seguint l'avaluació continuada, cal que l'alumne s'asseguri expressament del fet que l'horari de les classes d'aquesta assignatura no li coincideix amb el d'altres assignatures o amb qualsevol altra activitat o ocupació que li impedeixin assistir els dies i hores de realització dels comentaris de text a classe.
B) Com s'ha indicat en l'anterior apartat, el sistema de superació de l'assignatura és l'avaluació continuada. Només per a aquells alumnes que no la superin per aquesta via, hi haurà un examen teòric final de recuperació, que constarà de diverses preguntes del temari a desenvolupar, i que valdrà el cent per cent de la nota.
Aquest examen teòric final de recuperació només el podran fer els esmentats alumnes que no hagin superat l'assignatura a través de l'avaluació continuada. En conseqüència, no es corregirà ni s'avaluarà cap examen de recuperació fet per un alumne que ja hagués superat l'assignatura per la via de l'avaluació continuada.
Criteris específics de la nota «No Presentat»:
La qualificació de “No Presentat” procedirà quan l’alumne, no havent superat l'assignatura per la via de l'avaluació continuada, no es presenti després a l'examen teòric final de recuperació, en la data oficial que es fixi en el calendari d'exàmens aprovat per la Facultat.