CB04 - Avaluar la pròpia activitat i aprenentatge , i elaboració d'estratègies per millorar-los CB04 Avaluar la pròpia activitat i aprenentatge, i elaboració d'estratègies per millorar-los CB07 Utilitzar tecnologies de la informació i la comunicació i especialment la programació i ús d'ordinadors CT03 - Utilitzar tecnologies de la informació i la comunicació CT04 - Treballar en equip CE01 - Coneixement dels fonaments de l'ús i programació dels computadors , els sistemes operatius , les bases de dades i , en general, els programes informàtics amb aplicació en enginyeria CE02 - Coneixement de l'estructura, funcionament i interconnexió dels sistemes informàtics, així com els fonaments de la seva programació CFB4 Coneixement dels fonaments de l'ús i programació dels computadors, els sistemes operatius, les bases de dades i, en general, els programes informàtics amb aplicació en enginyeria. CFB5 Coneixement de l'estructura, funcionament i interconnexió dels sistemes informàtics, així com els fonaments de la seva programació. CES10 Especificar, dissenyar i avaluar solucions informàtiques integrades per a la gestió dels processos de salut CCI9 Capacitat de conèixer, comprendre i avaluar l'estructura i arquitectura dels computadors, així com els components bàsics que els conformen.
1. <b>Introducció:</b> 1.1. Introducció i definicions bàsiques 1.2. Estructura bàsica d'un computador 1.2.1. Memòria 1.2.2. CPU 1.2.3. Perifèrics 1.2.4. Execució d'una instrucció 2. <b>Representació de la informació.</b> 2.1. Concepte de representació de la informació 2.1.1. Representació de programes i dades 2.1.2. Representació de la informació numèrica 2.1.3. Sistemes de numeració més usuals 2.1.4. Canvis de base 2.2. Representació i aritmètica de números naturals 2.3. Representació i aritmètica de números enters 2.3.1. Signe i magnitud 2.3.2. Complement a 1 2.3.3. Complement a 2 2.4. Representació de números reals 2.4.1. Coma fixa 2.4.2. Coma flotant 2.5. Altres mètodes de codificació de la informació 2.5.1. Altres mètodes numèrics 2.5.2. Codificació de caràcters 3. <b>Àlgebra de Boole</b> 3.1. Definició de l'àlgebra 3.1.1. Expressions booleanes. Axiomes i teoremes 3.1.2. Simplificació d'expressions booleanes 3.2. Funcions lògiques i taules de veritat 3.3. Portes lògiques de 1, 2 i n variables 3.4. Formes estàndard i canòniques. Conversió entre formes 3.5. Suficiència NOT-AND-OR, NAND i NOR 3.6. Transformació de funcions 3.7. Simplificació de funcions mitjançant mapes de Karnaugh 3.7.1. Metodologia 3.7.2. Simplificació mínterms i màxterms 3.7.3. Funcions incompletament especificades 4. <b>Sistemes combinacionals</b>4.1. Anàlisi i disseny de sistemes combinacionals 4.1.1. Ex. el comparador 4.1.2. Retards de porta 4.1.3. Fan-in i fan-out 4.2. Blocs aritmètics 4.2.1. El semi-sumador 4.2.2. El sumador complet 4.2.3. Sumadors i restadors 4.2.4. ALUs 4.3. Blocs funcionals 4.3.1. Multiplexors 4.3.2. Descodificadors i demultiplexors 4.3.3. Codificadors 4.3.4. Utilització de memòries ROM 5. <b>Sistemes seqüencials</b>5.1. Introducció als sistemes seqüencials 5.2. Concepte de biestable 5.2.1. El biestable elemental 5.3. El biestable Set-Reset 5.3.1. Taula de veritat cronograma i funció 5.3.2. Implementacions 5.4. El concepte de sincronització 5.4.1. El senyal de rellotge 5.4.2. Sincronització per nivell i per flanc 5.4.3. Senyals síncrones i asíncrones 5.5. Biestable D 5.5.1. Registres de càrrega paral·lela 5.5.2. Registres de desplaçament 5.6. Biestable T 5.6.1. Divisor de freqüència 5.6.2. Comptadors 5.7. Biestable JK 5.8. Resum de biestables 5.9. Disseny de sistemes seqüencials 5.9.1. Màquines d'estats finits de Moore i de Mealy 5.9.2. Minimització i codificació d'estats 5.9.3. Implementació de màquines seqüencials 6. <b>Lògica programable</b>6.1. PLDs 6.1.1. SPLD 6.1.2. CPLD 6.2. Implementació de funcions 6.2.1. ROM 6.2.2. PLA 6.2.3. PAL 6.2.4. FPGA 6.3. Memòries RAM
Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total Anàlisi / estudi de casos 62,00 72,00 134,00 Sessió pràctica 28,00 63,00 91,00 Total 90,00 135,00 225
Floyd, Thomas L. (2009). Digitals Fundamentals . Pearson International. Catàleg Floyd, Thomas L. (1997). Fundamentos de sistemas digitales.. Madrid : Prentice Hall.. Catàleg Wakerly,John (2009). Diseño Digital, Principios y prácticas. Prentice Hall.. Charles H. Roth (2009). Fundamentos de diseño lógico. Thomson. Tocci,Ronald J. (2007). Sistemas digitales, Principios y aplicaciones. Pearson International .
Activitats d'avaluació: Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat % Realització de les sessions pràctiques. Muntatges pràctics en el laboratori i simulacions amb software específic. Activitat obligatòria L'alumne realitza, en grups de 2 o 3 persones, muntatges i simulacions al laboratori d'Introducció als Computadors per tal de posar a la pràctica circuits digitals. Per a l'avaluació d'aquestes activitats es tenen en compte 3 aspectes: a. Grau de preparació previ de cada una de les sessions pràctiques per part dels estudiants de cada grup de pràctiques. b. Realització de cada una de les pràctiques proposades. Metodologia emprada en el laboratori per a la realització de la feina: anàlisi dels resultats, detecció i correcció dels errors que puguin aparèixer, tot analitzant-ne les causes que els provoquen. c. Lliurament d'informe final de cada una de les pràctiques. Es tracta de fer un informe on s'hi faci constar bàsicament els aspectes contemplats en els apartats a i b, anteriorment esmentats, de forma correcta i concisa. 25 Sessions de problemes. Realització de problemes a l'aula de tots els temes de la assignatura amb l'ajut del professor. Activitat optativa Per a l'avaluació d'aquesta activitat es tenen en compte 3 aspectes: a. Assistència a les sessions. b. Participació en la resolució dels problemes. c. Proves de seguiment a les hores de teoria comunicades amb una setmana d'antelació. Les proves es faran sense documentació ni calculadora. 15 Realització d'exercicis test amb l'ACME. Activitat optativa Aquesta activitat d'avaluació continuada té com a objectiu bàsic que l'alumne pugui obtenir realimentació sobre el grau de progrés de cada un dels temes de l'assignatura. La idea és que cada alumne pugui contestar un quadernet individualitzat que conté qüestions de tipus test com les que apareixen en els diferents exàmens de l'assignatura. El professor té la possibilitat de detectar, de forma individualitzada, les mancances que puguin presentar els alumnes, per tal de proposar activitats de reforç en determinades temàtiques de l'assignatura. Es realitzarà una avaluació sobre cada un dels quadernets de qüestions que hi ha per a cada un dels temes de l'assignatura. d'avaluació continuada té com a objectiu bàsic que l'alumne pugui obtenir realimentació sobre el grau de progrés de cada un dels temes de l'assignatura. La idea és que cada alumne pugui contestar un quadernet individualitzat que conté qüestions de tipus test com les que apareixen en els diferents exàmens de l'assignatura. El professor té la possibilitat de detectar, de forma individualitzada, les mancances que puguin presentar els alumnes, per tal de proposar activitats de reforç en determinades temàtiques de l'assignatura. Es realitzarà una avaluació sobre cada un dels quadernets de qüestions que hi ha per a cada un dels temes de l'assignatura. 15 Examens presencials Activitat obligatòria Es proposen un total de 2 exàmens parcials i 1 examen final. Per veure el contingut i normativa vegeu l'apartat "qualificació". Els exàmens solen tenir una part tipus test (sense apunts) i una part de problemes (amb apunts). Podeu trobar tots els exàmens i les solucions de cursos anteriors a la intranet. 45
L'avaluació de la assignatura té en compte 4 activitats diferents: 1. Exàmens parcials i finals Activitat obligatòria. En els exàmens, la assignatura es divideix en 2 blocs: - Bloc 1: temes 1 al 4 - Bloc 2: temes 5 i 6 Cada bloc s'ha d'aprovar independentment dels altres amb una nota MÍNIMA de 5. Durant el curs hi haurà els següents exàmens amb la possibilitat d'aprovar els blocs indicats: - Primer parcial - Novembre - bloc 1 - Final - Febrer - blocs 1 i 2 - Recuperació i millora - Febrer - blocs 1, 2, La nota final dels exàmens serà la mitjana dels 2 blocs, en el cas d'haver-los superat tots. 2. Pràctiques Activitat obligatòria. Assistència Obligatòria. La nota de pràctiques tindrà en compte l'assistència, el treball realitzat en el laboratori i els informes. Els informes es lliuraran a través de la pàgina web de l'assignatura. Els estudiants repetidors que tinguessin aprovades les pràctiques en cursos anteriors, NO podran SOTA CAP CONCEPTE mantenir la nota. Hauran de repetir les pràctiques o pactar alguna activitat alternativa d'avaluació amb el professor de teoria ABANS de l'inici de les pràctiques. 3. Problemes Activitat voluntària. L'avaluació tindrà en compte la presentació dels exercicis proposats, la participació i l'assistència a les sessions de problemes. 4. ACME Activitat voluntària. L'avaluació tindrà en compte la realització d'exercicis de tipus test i els intents necessaris per arribar a la solució. AVALUACIÓ FINAL 1. Exàmens: si la nota de cada un dels blocs és superior a 5, o als examens finals són >=4 llavors compta el 45% de la nota final 2. Pràctiques: si la nota de pràctiques >=5 llavors compta el 25% de la nota final 3. Problemes: compta el 15% de la nota final 4. ACME: compta el 15% de la nota final Per tal d'aprovar la assignatura la nota final ha de ser >=5. Exemple 1: Exàmens=6; Pràctiques=7; Problemes=8; ACME=8; FINAL=6,85 Exemple 2: Exàmens=4; Pràctiques=7; Problemes=8; ACME=8; FINAL=5,95 Exemple 3: Exàmens=5; Pràctiques=7; Problemes=0; ACME=0; FINAL=4 Altres sistemes d'avaluació Sempre serà possible pactar amb l'equip de professors de teoria i durant l'inici del curs la realització de determinades activitats complementàries a les citades anteriorment que estaran sotmeses a un sistema d'avaluació diferent (i pactat) al que es proposa de forma general. Per exemple, en el cas de pràctiques, i pels alumnes repetidors, es poden proposar una sèrie d'activitats que permetin la convalidació d'algunes de les pràctiques. 1. Realització de pràctiques (existents o proposar de noves)amb programes simuladors (p.ex. winbreadboard) 2. Introducció d'exercicis tipus test o problemes oberts (amb solució tutoritzada pas a pas), al sistema ACME. 3. Introducció de determinades pràctiques (existents o proposar de noves), al sistema ACME. 4. Realització d'altres activitats, amb el vist-i-plau de l'equip de professors de l'assignatura. Criteris específics de la nota «No Presentat»:La realització de qualsevol activitat avaluable amb data posterior al 1 de novembre comportarà l'avaluació final de l'assignatura, i per tant es considerarà com a presentat en la nota final.
CALENDARI DE CLASSES DE TEORIA Primer quadrimestre --> Inici: 13/09/10; Fi: 22/12/10 PROFESSORS DE TEORIA Matins: --> Dimarts 10-12h - aula I-02; Dijous 9-10h - aula I-02.; Joan Batlle Dept. Arquitectura i Tecnologia de Computadors Escola Politècnica Superior Edifici P-IV. Despatx 013 Tel: 972-41-8767 * Per les tutories cal enviar un e-mail a joan.batlle@udg.edu per confirmar l'hora. Tarda:-->Dimarts de 17-19h - aula PI-02; Dijous de 16-17h - aula PI-02. Martí Fàbregas Dept. Arquitectura i Tecnologia de Computadors Escola Politècnica Superior Edifici P-IV. Despatx 211 Tel: 972-41-89-23 e-mail: marti@eia.udg.edu * Per les tutories cal enviar un e-mail a marti@eia.udg.edu per confirmar l'hora. CALENDARI DE CLASSES DE PROBLEMES Inici: 04/10/09; Fi: 22/12/09 HORARIS: - Grup:1 Dijous 8:00-9:00 - aula:PI-02 - Grup:2 Dijous 8:00-9:00 - aula:PI-03 - Grup:3 Divendres 9:00-10:00 - aula:PI-02 - Grup:4 Dijous 15:00-16:00 - aula:PI-02 PROFESSORS DE PROBLEMES CALENDARI DE CLASSES DE PRÀCTIQUES Inici: 04/10/09; Fi: 22/12/09 HORARIS DE PRÀCTIQUES I LLOC - Grup 1 Dimecres 12:00-14:00 - laboratori ETC (AC). - Grup 2 Dilluns 12:00-14:00 - laboratori ETC (AC). - Grup 3 Dimarts 12:00-14:00 - laboratori ETC (AC). - Grup 4 Divendres 12:00-14:00 - laboratori ETC (AC). - Grup 5 Dimecres 19:00-21:00 - laboratori ETC (AC). - Grup 6 Divendres 15:00-17:00 - laboratori ETC (AC). - Grup 7 Dimecres 19:00-21:00 - laboratori ETC (AC). PROFESSORS DE PRÀCTIQUES Martí Fàbregas Antoni Martorano