Estudia > Oferta formativa > Oferta d'assignatures > Detall de l'assignatura
Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Estudia

Dades generals

Curs acadèmic:
2010
Descripció:
Dret civil patrimonial: propietat i drets reals. Dret immobiliari i registral. Pràcticum.
Crèdits:
9
Idioma principal de les classes:
Català
S’utilitza oralment la llengua anglesa en l'assignatura:
Poc (25%)
S’utilitzen documents en llengua anglesa:
Poc (25%)

Grups

Grup A

Durada:
Anual
Professorat:
MARTA RIERA ALONSO  / Alberto Ruda Gonzalez  / MARTA VALLS TEIXIDO

Grup B

Durada:
Anual
Professorat:
MARTA RIERA ALONSO  / Alberto Ruda Gonzalez  / MARTA VALLS TEIXIDO

Competències

  • Prendre consciència del Dret com a sistema regulador de les relacions socials
  • Capacitat per a la utilització de fons jurídiques (legals, jurisprudencials i doctrinals)
  • Desenvolupament de la oratoria jurídica. Capacitat per a expressar-se oralment davant d'un auditori.
  • Capacitat per a llegir i interpretar textos jurídics.
  • Capacitat per a redactar escrits jurídics.
  • Capacitat per a utilitzar les tècniques informàtiques en l'obtenció d'informació jurídica (Bases de Dades de legislació, jurisprudència, bibliografia).
  • Capacitat per a utilitzar la red informàtica (Internet) en l'obtenció d'informació i comunicació de dades.
  • Adquisició de consciència crítica en l'analisi de l'ordenament jurídic i desenvolupament de la dialèctica jurídica.
  • Comunicació oral i escrita en la llengua pròpia.
  • Presa de decisions i resolució de problemes.
  • Capacitat d’anàlisi i síntesi.
  • Raonament crític.

Altres Competències

  • Al final del període lectiu, l'alumne haurà d'estar en condicions de donar resposta a tots i cadascun dels punts esmentats en el programa, amb la qual cosa demostrarà haver adquirit els coneixements suficients per superar l'assignatura. A aquest efecte, és imprescindible que segueixi les lliçons amb els textos legals corresponents i que completi i contrasti les explicacions amb el seguiment detallat de les obres ressenyades com a bibliografia bàsica. També es recomanable que consulti ocasionalment la resta de bibliografia citada.
  • Familiaritzar-se amb els materials jurídics bàsics i manejar-los amb soltura: normes jurídiques, jurisprudència i doctrina.
  • Llegir, entendre i interpretar textos jurídics.
  • Redactar textos jurídics.
  • Manejar i utilitzar els recursos informàtics necessaris per a obtenir i processar la informació jurídica: bases de dades, catàlegs de bibliografia, pàgines web de recursos jurídics, programes de tractament de textos, etc.
  • Adquirir una consciència jurídica crítica.
  • Acostumar-se a intervenir en públic i a desenvolupar un discurs propi.

Continguts

1. Primera part

2. (Drets reals)

3. I. INTRODUCCIÓ: ELS DRETS REALS

4. Lliçó 1. EL DRET REAL EN GENERAL

5. 1. El Dret de coses: la seva localització en el Dret Civil i en el Dret Patrimonial. 2. Noció i classes de dret real. 3. Dret real i dret de crèdit: anàlisi de les situacions intermèdies. 4. La qüestió de la creació de nous drets reals.

6. II. POSSESSIÓ I USUCAPIÓ

7. Lliçó 2. LA POSSESSIÓ (I)

8. 1. Concepte i localització en els Codis Civils. Configuració. Perspectiva històrica. 2. La naturalesa jurídica de la possessió. 3. Funcions de la possessió. 4. Classes de possessió. La figura del servidor de la possessió. 5. Copossessió i concurrència de possessions. 6. El contingut possessori (¿Què és posseir?). 7. L'objecte de la possessió (¿Què es posseeix?). 8. El concepte possessori (¿Com es posseeix?); fixació i inversió o interversió del concepte possessori.

9. Lliçó 3. LA POSSESSIÓ (II)

10. 1. Adquisició de la possessió. Subjectes i modes d'adquirir la possessió. 2. Pèrdua de la possessió. 3. Efectes de la possessió. 3.1. Efectes de la possessió com a fet. 3.2. La protecció interdictal. 3.3. Efectes de la possessió en relació al concepte possessori: la bona i la mala fe en la possessió, presumpció de títol (art. 448 CCE) i l'equivalència de títol (art. 464 CCE i art. 522-8 CCCat).

11. Lliçó 4. LA USUCAPIÓ

12. 1. Introducció i antecedents històrics; distinció entre usucapió i prescripció. 2. Pressupòsits subjectius de la usucapió. La usucapió en la comunitat de béns. Supòsits. 3. L'objecte de la usucapió. 4. Requisits comuns en la usucapió: possessió en concepte d'amo; possessió pacífica; possessió pública. 5. El temps en la usucapió. La interrupció de la possessió i la suspensió del termini. 6. Requisits especials: la bona fe i el just títol. La usucapió en Dret català.

13. III. ADQUISICIÓ I EXTINCIÓ DELS DRETS REALS

14. Lliçó 5. ADQUISICIÓ DELS DRETS REALS

15. 1. Adquisició i naixement dels drets reals. 2. Concepte i classificació dels modes d'adquirir: articles 609 CCE i 531-1 CCCat. 3. La teoria del títol i del mode. La relació entre títol translatiu i tradició. Classes de tradició. 4. L'adquisició a non domino (remissió).

16. Lliçó 6. EXTINCIÓ I PÈRDUA DELS DRETS REALS

17. 1. La pèrdua de la cosa: destrucció de la cosa, sortida del comerç i expropiació forçosa. 2. La renúncia del dret i l’abandonament de la cosa. 3. La consolidació del dret real limitat. 4. El no ús. 5. La prescripció de les accions reals.

18. IV. EL DRET DE PROPIETAT

19. Lliçó 7. LA PROPIETAT EN GENERAL

20. 1. La configuració legal del dret de propietat. 2. La disciplina constitucional de la propietat: contingut essencial i funció social de la propietat. 3. La propietat en els Codis Civils: expansivitat, exclusivitat i perpetuïtat.

21. Lliçó 8. ELS TÍTOLS ADQUISITIUS EXCLUSIUS DE LA PROPIETAT

22. 1. L'ocupació: aprehensió física, capacitat i voluntat. 2. Ocupació d'animals: caça i pesca. 3. En especial, l'adquisició per l'Estat dels immobles mancats d’amo. 4. La troballa i el tresor. 5. L'accessió.

23. Lliçó 9. PROTECCIÓ DE LA PROPIETAT I DELIMITACIÓ DEL SEU CONTINGUT

24. 1. Les accions judicials de defensa de la propietat. 1.1. L'acció reivindicatòria. 1.2 L'acció declarativa de la propietat. 1.3. L’acció publiciana. 1.4. Tancament de finques. 2. La delimitació del contingut de la propietat. L'acció negatòria, les immissions i les relacions de veïnatge.

25. Lliçó 10. LA COMUNITAT DE BÉNS

26. 1. Concepte i classes de comunitat. Comunitat i societat. 2. La comunitat ordinària o per quotes: règim jurídic; l’extinció de la comunitat i la divisió de la cosa comuna. 3. Les comunitats de camps, llenyes i muntanyes: aprofitaments comuns. 4. La mitgeria: naturalesa i règim jurídic. Especial referència al Dret català. 5. Nocions sobre règims especials de copropietat. 5.1. Propietat horitzontal. 5.2 Urbanitzacions privades.

27. Lliçó 11. NOCIONS SOBRE LES PROPIETATS ESPECIALS

28. 1. La propietat urbana: la legislació urbanística del sòl. 2. La propietat rústica i la forestal (Llei 43/2003, de 21 de novembre, de Montes). 3. El règim dominical dels recursos hidràulics: aspectes jurídico-civils del Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley de Aguas. 4. El règim dominical dels recursos geològics: idees bàsiques. 5. La propietat intel·lectual. Línies generals del Reial Decret Legislatiu 1/1996, de 12 d´abril, que aprova el Text Refós de la Llei de Propietat Intelectual. 6. La propietat industrial: aspectes generals de la Llei 11/1986, de 20 de març, de Patentes, la Llei 17/2001, de 7 de desembre, de Marcas i la Llei 20/2003, de 7 de juliol, de Protección jurídica del diseño industrial.

29. V. ELS DRETS REALS LIMITATS

30. Lliçó 12. USDEFRUIT, ÚS I HABITACIÓ

31. 1. L'usdefruit: concepte, funció i diferents modes de constitució. 2 Subjectes i objecte de l’usdefruit. 3. Facultats i obligacions de l'usufructuari i del nu propietari. 4. L'extinció de l'usdefruit: causes i liquidació de la relació usufructuària. 5. Els usdefruits especials. 5.1. Usdefruit de boscos i de plantes. 5.2. Usdefruit de diners i fons d'inversió. 5.3. Usdefruit amb facultat de disposició. 6. Els drets d'ús i habitació.

32. Lliçó 13. EL DRET D'APROFITAMENT PER TORNS DE BÉNS IMMOBLES D'ÚS TURÍSTIC

33. 1. Concepte. 2. Configuració jurídica. 3. Règim a la Llei 42/1998, de 15 de desembre, sobre derechos de aprovechamiento por turno de bienes inmuebles de uso turístico y normas tributarias i al Codi Civil de Catalunya.

34. Lliçó 14. LES SERVITUDS

35. 1. El dret real de servitud: concepte, naturalesa, característiques i classes. 2. La constitució de les servituds. 3. L'estructura de la relació jurídico-real de servitud. 4. Modificació i extinció de les servituds. 5. Breu descripció de les servituds típiques. 6. Els drets d'aprofitament parcial.

36. Lliçó 15. EL DRET REAL DE CENS. EL DRET DE SUPERFÍCIE. EL DRET DE VOL

37. 1. El dret real de cens: concepte, varietats i significat econòmic. 2. Règim jurídic. 3. L’extinció: en especial, la redimibilitat del cens. 4. El dret de superfície. 5. El dret de vol.

38. Lliçó 16. ELS DRETS REALS D’ADQUISICIÓ

39. 1. Els drets reals d'adquisició: concepte, naturalesa, característiques i funció econòmica. 2. Classes i efectes. 3. El retracte legal: supòsits, termini i formes d'exercici. 4. Drets d'adquisició d'origen convencional: tempteig i retracte. El dret d'opció. 5. La col·lisió entre els drets reals d'adquisició. Criteris d'ordenació.

40. Lliçó 17. ELS DRETS REALS DE GARANTIA. EN ESPECIAL, LES GARANTIES MOBILIÀRIES

41. 1. Els drets de garantia. Concepte, naturalesa i funció econòmica. 2. Constitució. Atipicitat de les garanties reals. 3. Garanties reals mobiliàries i immobiliàries. La hipoteca mobiliària i la penyora sense desplaçament. 4. Els drets reals de garantia en el Dret català i en el Dret espanyol. 4.1 El dret de retenció. 4.2 El dret de penyora. 5. El dret d’anticresi.

42. Segona part

43. Hipoteca immobiliària i Dret immobiliari registral

44. VI. HIPOTECA IMMOBILIÀRIA

45. Lliçó 18. LA HIPOTECA IMMOBILIÀRIA (I)

46. 1. La hipoteca immobiliària: concepte i naturalesa. 2. Els subjecte passiu de la hipoteca. 3. Objecte de la hipoteca. 3.1. Drets hipotecables i drets no hipotecables. 3.2. L'extensió objectiva de la hipoteca. Principi d'especialitat. 4. La hipoteca voluntària: constitució. 5. Tipus especials d'hipoteca i hipoteques legals.

47. Lliçó 19. LA HIPOTECA IMMOBILIÀRIA (II)

48. 1. Vicissituds de la hipoteca. 1.1 Cessió del crèdit hipotecari. 1.2 Transmissió de la finca hipotecada. 1.3 Subrogació de préstecs hipotecaris (Llei 2/1994, de 30 de març, de subrogación y modificación de préstamos hipotecarios). 2. Fase de seguretat: l’acció de devastació. 3. Fase d'execució: procediments de realització de valor de la hipoteca. 4. L'extinció de la hipoteca: causes.

49. VII. DRET IMMOBILIARI REGISTRAL

50. Lliçó 20. EL DRET IMMOBILIARI REGISTRAL

51. 1. El Dret immobiliari registral. 1.1. La publicitat registral: estàtica i dinàmica dels drets. 1.2. Concepte de publicitat, naturalesa, objecte i finalitat. 2. El Registre de la Propietat. 2.1. Formulació del seu concepte. 2.2. Els sistemes registrals. 3. El sistema registral espanyol. 3.1. Formació històrica i legalitat vigent. 3.2. La Llei Hipotecària i el Codi Civil. 4. Principis formals. La salvaguarda judicial dels assentaments registrals.

52. Lliçó 21. LA BASE FÍSICA DEL REGISTRE

53. 1. La finca com a objecte del Registre de la Propietat. 1.1. Finca material i finca registral. La finca en el Registre: immatriculació i inscripció. 1.2. Identificació i descripció de la finca. 1.3. Tipus de finques: finques normals i especials. 2. Les modificacions de la finca i rectificacions en al seva descripció. 2.1. Inscripció d'excés de cabuda. 2.2. Declaració d'obra nova. 2.3. Agrupació, agregació, segregació i divisió de finques.

54. Lliçó 22. INSCRIPCIÓ DE TÍTOLS I PUBLICITAT DE DRETS I DE SITUACIONS JURÍDIQUES

55. 1. Objecte de la inscripció i objecte de la publicitat. 2. Els títols inscriptibles: objecte formal d'entrada en el Registre de la Propietat. En especial, les resolucions judicials. 3. Drets inscriptibles i no inscriptibles.

56. Lliçó 23. EL PROCEDIMENT D'IMMATRICULACIÓ

57. 1. La immatriculació: distinció entre la immatriculació i operacions immatriculadores. 2. Mitjans d'immatriculació: enumeració. 2.1. L'expedient de domini. 2.2. El títol públic. 2.3. Les certificacions de domini. 3. La doble immatriculació. 4. L'expedient d'alliberament de càrregues i gravàmens.

58. Lliçó 24. PROCEDIMENT REGISTRAL

59. 1. Concepte, fases i naturalesa del procediment registral. 2. Iniciació del procediment registral. 2.1. El principi de rogació. 2.2. La titulació ordinària. 2.3. El requisit del tracte successiu. 2.4. L'assentament de presentació. El tancament registral.

60. Lliçó 25. LA INSCRIPCIÓ

61. 1. Els assentaments registrals i la inscripció. 2. Classes d'inscripció. 2.1. Inscripcions declaratives. 2.2. Inscripcions constitutives. 2.3. Inscripcions obligatòries. 3. Inscripció, tradició i causa. 4. Inscripció, prioritat i rang. El principi de prioritat registral.

62. Lliçó 26. EFICÀCIA DE LA CONSTÀNCIA REGISTRAL

63. 1. La presumpció d'exactitud del Registre. Formulació, característiques i àmbit. El principi de legitimació. 2. La càrrega d'impugnar l'assentament. 3. La terceria registral. 4. Possessió i Registre. En particular, les presumpcions possessòries: anàlisi dels arts. 35 i 38 LH. 5. L'anomenada acció real registral de l'art. 41 LH.

64. Lliçó 27. LA PROTECCIÓ DEL REGISTRE

65. 1. La protecció del Registre: sistema espanyol. El concepte de tercer. El principi de fe pública. 2. Protecció a l'aparença i inoponibilitat. Els arts. 34 i 32 de la Llei Hipotecària. 3. Els actes nuls. L'art. 33 de la Llei Hipotecària. 4. La usucapió i el Registre de la propietat.

66. Lliçó 28. ALTRES ASSENTAMENTS REGISTRALS

67. 1. L'anotació preventiva. 1.1. Concepte i característiques. 1.2. Enumeració i classificació. 2. Les mencions registrals. 3. Les notes marginals.

68. Lliçó 29. EXTINCIÓ I RECTIFICACIÓ DELS ASSENTAMENTS REGISTRALS

69. 1. L'extinció dels assentaments registrals. 1.1. Per inscripció de la transferència del dret real. 1.2. Per caducitat. Concepte i característiques. A) Caducitat d'algunes inscripcions. B) Caducitat de les anotacions preventives. 1.3. Per conversió. Concepte i característiques. 1.4. La renúncia o desistiment. 2. Nul·litat dels assentaments registrals. 2.1. Nul·litat material (en el títol). 2.2. Nul·litat formal o error. 3. La cancel·lació. 3.1. Concepte i característiques. 3.2. Causes i classes de cancel·lació. 4. Inexactitud, nul·litat i rectificació.

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total
Anàlisi / estudi de casos 12,00 39,00 51,00
Lectura / comentari de textos 4,00 4,00 8,00
Prova d'avaluació 10,00 60,00 70,00
Seminaris 4,00 6,00 10,00
Sessió expositiva 56,00 56,00 112,00
Sessió participativa 4,00 10,00 14,00
Treball en equip 2,00 3,00 5,00
Total 92,00 178,00 270

Bibliografia

  • Lacruz Berdejo, José Luis (2008). Elementos de Derecho civil, III, Derechos reales, 1, Posesión y propiedad (3a ed.). Madrid: Dykinson. Catàleg
  • Lacruz Berdejo, José Luis (2009). Elementos de Derecho civil, III, Derechos reales, 2, Derechos reales limitados.. (3a ed.). Madrid: Dykinson. Catàleg
  • Lacruz Berdejo, José Luis (2003). Derecho inmobiliario registral (2ª ed. / rev. y puesta al día por Jesús Delgado y Echeverría y Joaquín Rams Albesa). Madrid: Dykinson.
  • Díez-Picazo, Luis, 1931- (1993-1995). Fundamentos del derecho civil patrimonial (4ª ed.). Madrid: Civitas.
  • Díez-Picazo, Luis, 1931-, Gullón, Antonio (1989-2001). Sistema de derecho civil (7ª ed.). Madrid: Tecnos.
  • Puig i Ferriol, Lluís, Roca i Trias, Encarna (2007). Institucions del dret civil de Catalunya. València: Tirant lo Blanch.
  • Del Pozo Carrascosa, Pedro / Vaquer Aloy, Antoni / Bosch Capdevila, Esteve (2009). Derecho civil de Cataluña: Derechos reales (2a ed.). Madrid/Barcelona: Marcial Pons. Catàleg
  • García y García, José Manuel (1988-). . Madrid: Cívitas.
  • Comentario del Código Civil (1991). Madrid: Ministerio de Justicia. Secretaría General Técnica.
  • Bercovitz Rodríguez-Cano, Rodrigo, coord., (2006). Comentarios al Código civil (2ª ed.). Cizur Menor: Aranzadi.
  • Domínguez Luelmo, Andrés (2010 ). Comentarios al Código Civil . Valladolid: Lex Nova. Catàleg
  • Roca i Sastre, Ramon Maria, Roca-Sastre Muncunill, Luis, Bernà Xirgo, Joan (2008). Derecho hipotecario (9a ed.). Barcelona: Bosch.
  • Badosa Coll, Ferran, dir., Marsal Guillamet, Joan, coord. (2003). Manual de dret civil català. Madrid [etc.]: Marcial Pons.
  • Manzano Solano, Antonio (Centro de Estudios Registrales). Derecho registral inmobiliario para iniciación y uso de universitarios. 1, Publicidad registral. Historia. Derechocomparado. Organización del registro de la propiedad. [Madrid]: Colegio de Registradores de la Propiedad y Mercantiles de España.
  • Manzano Solano, Antonio (Centro de Estudios Registrales). Derecho registral inmobiliario para iniciación y uso de universitarios. 2, Procedicimiento registral ordinario. [Madrid]: Colegio de Registradores de la Propiedad y Mercantiles de España.
  • Faudos Pons, Pedro (cop. 2008). Lecciones de derecho inmobiliario registral. Barcelona: Atelier.
  • Albaladejo, Manuel (2004). Derecho civil (10ª ed.). Barcelona: Edisofer.
  • Lasarte Álvarez, Carlos (2008). Principios de Derecho civil, V, Derechos reales y Derecho hipotecario (6a ed.). Madrid: Marcial Pons. Catàleg

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat %
Classes expositives.
Exposició del programa docent i estudi de la matèria objecte de l'assignatura.
Sobre l'avaluació de les classes expositives, vegeu l'apartat "Exàmens" més avall.
Seminaris.
Es duen a terme en el marc dels desdoblaments dels grups. A partir de la lectura prèvia d'uns materials, o bé el professor, o bé els estudiants (individualment o en grup), introduiran un tema (una lliçó del programa, o una part d'ella), que es debatrà després conjuntament amb tots els altres estudiants.
L'assistència i participació en els seminaris, juntament amb l'avaluació de les altres activitats d'aprenentatge, es tindrà en compte a l'hora de fixar la nota final de pràctiques.
Casos pràctics.
Al llarg del curs es programaran diverses sessions d'estudi de casos de Drets reals i Dret immobiliari registral, corresponents a diferents apartats del programa. Per a cada sessió s'orientarà els alumnes sobre la bibliografia i el material jurisprudencial necessari per preparar l'anàlisi dels casos plantejats. Alguns d'aquests casos es podran treballar mitjançant la tècnica de la simulació o el joc de rol.
Es valorarà la correcta resolució dels casos i la utilització del material de suport. Cal respondre les preguntes que es formulin i connectar la teoria amb els problemes de tipus pràctic que es plantegin, sense haver d'explicar tot el tema de nou. En el cas de cites d'autors o de sentències, s'ha de tractar de materials que l'alumne hagi treballat directament i que es citin correctament. Es imprescindible la cita dels preceptes legals rellevants, encara que no sigui cita literal, però sí de les normes en què es basi la resolució del cas.
Classes participatives.
Durant el curs es desenvoluparan algunes classes participatives, en les que es fomentarà la participació dels estudiants en la construcció del tema, a partir de la preparació de materials.
L'avaluació d'aquesta activitat és conjunta amb la resta d'activitats pràctiques. Per la qualificació es tindran en compte el nombre i la qualitat de les intervencions, la claredat i l'ordre en l'exposició, la interacció amb altres estudiants, el fet de respondre les preguntes que es formulin, el bon ús dels materials, l'originalitat i l'esperit crític en el sentit constructiu.
Exàmens.
Proves parcials del temari. Durant el curs hi haurà diverses proves escrites de coneixements en les quals l'alumne s'examinarà de les lliçons corresponents del programa. Els alumnes que tinguin alguna dificultat o així ho sol·licitin podran fer l'examen de forma oral.
Qualificació: Per aprovar l'examen cal una nota mínima de 5. L'assignatura té dues convocatòries. L'avaluació contínua només és possible a la primera convocatòria. A la 2a convocatòria, l'examen és sempre de tot el programa i per tant l'alumne s'haurà d'examinar també d'aquella o aquelles parts que hagués alliberat en les proves parcials de la 1a convocatòria. A més, perd la nota de pràctiques que tingués i només es té en compte la nota de l'examen i prou.

Criteris de correcció: La nota es determina en funció dels coneixements del contingut del programa que l'alumne demostra en les seves respostes. En particular, un bon examen ha d'estar ben presentat, estar escrit en lletra clara i en un llenguatge intel•ligible, sense faltes d'ortografia (que poden comportar el suspès de tot l'examen). Ha de fer referència a la legislació aplicable i a la seva interpretació pels tribunals de justícia i la doctrina. Ha de distingir, en el seu cas, entre la regulació en el Dret català i en el Dret espanyol, tot posant de relleu aquells punts en els quals coincideixen o bé són diferents. Ha d’estar ben estructurat, tot ordenant la informació de forma clara i lògica. Ha de donar definicions precises dels conceptes rellevants, assenyalar-ne les característiques, explicar els efectes o conseqüències jurídico-legals de les figures o drets de què es tracti, relacionar la matèria amb altres punts del programa (però sense incórrer en incursions en temes que no vinguin al cas), i fer un raonament propi, crític i --en la mesura del possible-- original.

Causes de penalització. Es penalitza el fet de deixar una pregunta en blanc o respondre coses que no es pregunten. També es penalitza l'obscuritat en la redacció, les contradiccions o les llacunes que es palesin en la resposta. Cal evitar abreviatures de collita pròpia, que no siguin d'ús comú. En especial, la còpia o l'assistència a l'examen amb elements no autoritzats comporta el suspens directe.
70
Treball cooperatiu.
Es treballarà un aspecte del programa en grups reduïts mitjançant la tècnica d'aprenentatge cooperatiu. A tal efecte, el grup de pràctiques es dividirà en grups de 3 o 4 persones com a màxim. Cada grup treballarà un aspecte proposat pel professor mitjançant la tècnica del puzzle o trencaclosques o una altra variant del treball cooperatiu. Al final, cada alumne del grup haurà d'estar en condicions d'explicar el tema que el seu grup hagi treballat cooperativament, oralment o per escrit. A més, haurà de cooperar amb la resta de persones del grup per elaborar el document que caldrà lliurar al final de la sessió.
Resultat de l'activitat: Cada equip lliurarà un document que reculli el seu treball i n'exposarà breument els resultats.

Criteris d'avaluació: la participació en el grup (si l'alumne treballa durant la tasca, aporta idees, integra i sintetitza, si ajuda els companys del grup, si completa les tasques), l'assumpció de les responsabilitats en el grup, la qualitat de la interacció, l'assignació de rols en el si del grup i el desenvolupament d'aquests. En el cas de la participació oral, es tindrà en compte si l'aportació és seriosa i informativa; si és interessant, concisa, fàcil de seguir; si és eloqüent i si és estimulant.

Còmput de la nota: La nota es computarà en la nota final de pràctiques.
Lectura i comentari de text.
El professor proposarà un tema i una lectura que caldrà haver fet abans de venir a classe. Hi haurà una activitat d'aula que caldrà treballar en grup o individualment. Al final de l'activitat caldrà lliurar un exercici, que pot consistir en un comentari del text, respondre a una o vàries preguntes, elaborar un esquema, construir un tema, fer-ne un resum o una avaluació crítica.
S'avaluarà la bona estructuració i claredat del comentari, la capacitat de síntesi i la capacitat de relació amb els continguts de l'assignatura.

Qualificació

L’avaluació de l’assignatura es durà a terme de DUES MANERES DIFERENTS, a elecció de l’estudiant:

A) PRIMERA OPCIÓ: AVALUACIÓ CONTINUADA (AC)

En aquest cas, l’avaluació consistirà en:

1. Dos exàmens parcials que es realitzaran al llarg del curs. El primer coincidirà amb la convocatòria de gener-febrer i es refereix al temari del 1r semestre. El segon coincidirà amb la convocatòria de juny i es refereix al temari del 2n semestre. Aquests exàmens, que requereixen per aprovar una nota de 5 sobre 10, podran combinar diversos sistemes: preguntes test d’elecció múltiple i preguntes escrites amb possibilitat d’opció o a desenvolupar obligatòriament, algunes de les quals poden ser pràctiques. Per presentar-se al segon parcial, l'alumne ha d'haver alliberat la matèria en el primer parcial.

La nota mitjana que s'obtingui mitjançant la superació d'aquests exàmens parcials representarà el 70 % de la nota de l'assignatura. Exemple: una persona que aprova els dos parcials amb un 5 sobre 10 a cadascun d'ells, tindrà una mitjana d'exàmens de 5 sobre 10. Això representa un 3,5 sobre 10 de la nota final de l'assignatura. A aquesta nota s'hi podrà sumar després la nota d'activitats d'aprenentatge i casos pràctics que s'indica a continuació.

2. Activitats d'aprenentatge i casos pràctics, que es duran a terme al llarg del curs. Es podran obtenir fins a 3 punts sobre 10 sobre la nota final de l'assignatura. Els punts addicionals d’aquestes activitats es sumaran a la nota final resultant de la mitjana de les notes obtingudes a l'avaluació contínua dins la primera convocatòria de l'assignatura (juny). Aquesta nota no es tindrà en compte per complementar la nota obtinguda la nota a l'examen de 2a convocatòria o recuperació (juny-juliol).

Normes aplicables a aquest sistema:

a) SEGUIMENT. Per poder ser avaluat en el sistema d’avaluació continuada, l’alumne haurà d’assistir, lliurar les activitats si s'escau, i participar de forma activa i regular a les activitats de l'assignatura. Sobre la nota "NP" vegeu més avall.

b) QUALIFICACIÓ. L'avaluació d'aquestes activitats té en compte tant els exercicis que s'hagin de fer per escrit com la participació activa a classe. És obligatori assistir a tota l'activitat a classe. El professor podrà formular preguntes concretes als alumnes en cada sessió. Les respostes formaran part de l'avaluació. Es valorarà la destresa de l'alumne en la resolució d'aquestes preguntes, així com la varietat i qualitat del material que hi empri. Per més informació vegeu els apartats detallats a la pestanya d'Activitats d'avaluació.

c) RECUPERACIÓ DE L'EXAMEN PARCIAL: L’estudiant que no alliberi matèria en el 1r examen amb un 5 com a mínim, s'examinarà de tot el programa a l'examen final i cau del sistema d'AC, el que implica perdre els punts de pràctiques.

d) ADDICIÓ DE LA PUNTUACIÓ DE LES ACTIVITATS D’APRENENTATGE: Perquè tingui lloc l’addició dels punts corresponents a les activitats d’aprenentatge, a més d'haver superat el 1r examen amb un 5 sobre 10 com a mínim, en el segon examen s’ha d’obtenir una nota mínima de 4 sobre 10.

Exemples:

1. una persona que obté un 7 sobre 10 en el primer parcial i un 3 sobre 10 en el segon parcial, suspèn el segon parcial i per tant cau del sistema d'AC i s'ha d'examinar de tot en 2a convocatòria;

2. una persona que obté un 5 sobre 10 en el primer parcial i un 4 sobre 10 en el segon parcial, té una mitjana de 4,5, per tant suspèn l'examen però es manté dins l'AC perquè en el 2n examen ha tret més de 4 sobre 10. Per aprovar l'assignatura, necessitarà tenir una nota suficient de pràctiques que li permeti arribar al 5 sobre 10. Per tant, si tenim en compte que la nota d'examen és el 70 % de la nota final, i ha obtingut un 4,5 de l'examen, això equival a un 3,15 sobre 7. Per aprovar, necessita tenir com a mínum 1,85 punts de pràctiques (3,15 + 1,85 = 5).


B) SEGONA OPCIÓ: AVALUACIÓ MITJANÇANT EXAMEN FINAL

Aquest sistema s’aplica en primera convocatòria als estudiants que no participin o no segueixin el sistema d’avaluació continuada, i en segona convocatòria a tots els estudiants. L'alumne que s'acull a aquesta opció d'avaluació no cal que participi en les activitats que es duran a terme al llarg del curs, tret del Pràcticum (vegeu avall).

L’avaluació conforme a aquesta opció es realitzarà mitjançant un EXAMEN FINAL de tot el contingut del programa. Constarà de les següents parts:

a) Primer bloc: preguntes test de resposta múltiple. Les respostes errònies no puntuen negativament. L'aprovat pot estar per sobre de la meitat aritmètica del número de preguntes (p. ex. 18 sobre 30, 9 sobre 15, etc., com s'indicarà en cada cas).

b) Segon bloc: preguntes curtes, amb la possibilitat que se’n puguin triar algunes (p. ex. sis a escollir-ne quatre, tres a fer-ne dos, etc.). Es desenvoluparan en una extensió màxima d’una cara de full.

c) Tercer bloc: preguntes obligatòries a desenvolupar sense límit d’espai. Eventualment, una d’aquestes preguntes es podrà substituir per un cas pràctic.

La nota final de l'examen resultarà de la ponderació global de les tres parts. Aproximadament, cadascuna compta 1/3, però una qualificació molt baixa en una part, o una part en blanc, repercuteix negativament en la nota final i pot comportar el suspens de tot l'examen.

INFORMACIÓ SOBRE EL PRACTICUM FINAL PER A TOTS ELS ALUMNES

Amb independència de l'opció d'avaluació triada per l'estudiant, per superar l'assignatura cal realitzar i aprovar el "Practicum final". Consistirà en un cas pràctic i unes preguntes que l'alumne haurà de resoldre de forma original.

Criteris de valoració:

a) Es penalitzaran: la còpia o el mal ús dels materials; el plagi; les cites incorrectes de jurisprudència o bibliografia; la cita de materials que no s’han fet servir; l’ús acrític o indiscriminat de materials web; la reproducció de material “en brut”, sense connexió amb la resolució del supòsit pràctic; les incorreccions ortogràfiques o gramaticals; la mala presentació; la manca de notes a peu, índex, conclusions o bibliografia.

b) Es valorarà: la capacitat de síntesi, la concisió i la precisió; l’argumentació sobre la base de la legislació, jurisprudència i doctrina relacionades amb el supòsit pràctic; la cerca i el bon ús de la bibliografia; la claredat, l’originalitat i l’enfocament crític; el tractament i resolució dels aspectes pràctics del cas; la reflexió personal ben fonamentada.

Criteris específics de la nota «No Presentat»:
La nota final serà "No Presentat" (NP) quan l'alumne:

a) no es presenti a l'examen final, en la data oficial conforme al calendari d'exàmens;

b) o bé, faci només el 1r examen parcial i no es presenti al 2n;

b) o bé quan no hagi fet el Practicum final.

Pel que fa a les activitats d'aprenentatge i exàmens, la nota serà "NP" quan l'alumne no faci l'activitat o examen.

Pel que fa al conjunt d'activitats d'aprenentatge i pràctiques, serà "NP" quan assisteixi a menys del 70% de les activitats d'aprenentatge.

Observacions

En les classes teòriques i pràctiques, en la preparació d'ambdues i en l'estudi de l'assignatura, l'alumne haurà de consultar i utilitzar la legislació vigent. Bàsicament:

1) Código Civil. Edició actualitzada de l'any 2010. Són recomanables les edicions publicades per les editorials Tecnos i Thomson Civitas.

2) Codi Civil de Catalunya i legislació complementària. Edició preparada per Joan EGEA FERNÁNDEZ i Josep FERRER RIBA, 13a, Barcelona, EUB, 2007.

3. Legislación Hipotecaria y del Registro Mercantil. És especialment recomanable l'edició de Thomson Civitas anotada per José M. García García.

4) La legislació civil catalana i espanyola es pot trobar a la pàgina web del Projecte Norma Civil, que coordina l'Àrea de Dret Civil de la Universitat de Girona: http://civil.udg.edu/normacivil/

Assignatures recomanades

  • Ampliació de dret civil de Catalunya
  • Dret civil I
  • Dret civil II
  • Dret de danys
  • Dret del consum
  • Dret privat europeu i comparat I (sistemes)

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.