1. “Hi ha mestres que volen ensenyar tantes coses als alumnes, que no els deixen temps ni de pensar”.
2. Joan Roura-Parella
3. 2.1.L’ensenyament durant el segle XVIII. La Reial Cèdula d’Aranjuez de Carles III. L’obra de Baldiri Reixac. La Universitat de Cervera.
4. 2.2. La formació del sistema modern d’ensenyament, durant el segle XIX. La Llei Moyano, primera llei general d’educació. Els primers intents renovadors des de l’escola pública. El cas del mestre Antoni Balmanya com a un dels precursors.
5. 2.1.-Panoràmica de l'educació al primer terç del segle XX. L'Escola Nova a Catalunya. El paper dels mestres públics en la renovació pedagògica. Les converses pedagògiques i l'origen de les Escoles d'Estiu. La llengua a l'escola i la contribució de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana: renovació escolar versus catalanització de l'escola. L'escola privada renovadora i els grans assaigs. Anarquisme i educació. L'Escola de Mestres de Joan Bardina.
6. 2.2.-La política educativa de la Mancomunitat de Catalunya. El Consell de Pedagogia. Les Escoles d'Estiu. L'escola Montessori. Les publicacions professionals. Els estudis normals.
7. 2.3-La política educativa de l'Ajuntament de Barcelona. El Pressupost de Cultura de 1908. L'Escola de Bosc i l'Escola del Mar. El Patronat Escolar de Barcelona. Les colònies escolars. Les construccions escolars de règim municipal.
8. 2.4.-L'educació durant la Segona República. El marc estatutari i constitucional de l'educació a Catalunya. L'obra de la Generalitat de Catalunya. El magisteri públic i el compromís sindical i polític. La renovació pedagògica. El paper de les congregacions religioses. L'educació durant la Guerra Civil. El Consell de l'Escola Nova Unificada.
9. 2.5.-L'educació sota el Franquisme. Repressió i depuració del magisteri. Repressió de la llengua i la cultura catalanes. El nacional-catolicisme en la quotidianitat escolar del primer i segon ensenyament. La formació de mestres a les escoles normals.
10. 2.6.-Franquisme i renovació pedagògica. L'escola privada com a alternativa a l'escola pública i amb voluntat renovadora, a Barcelona. Rosa Sensat i el seu paper en la renovació educativa a Catalunya. La represa de les escoles d'estiu i la seva descentralització. Naixement, consolidació i crisi dels moviments de renovació pedagògica.
11. 2.7.-De la Llei General d’Educació de 1970 a l’actualitat. L’educació en l’etapa de la Generalitat recuperada. Algunes idees suggerents: l’educació al llarg de la vida, les ciutats educadores, la ciutat dels infants...
Mètodes docents:
“Recordeu sempre que l’esperit del meu
mètode no consisteix pas a ensenyar moltes
coses, sinó a deixar que entrin només en
el cervell idees justes i clares”.
J.J. Rousseau
Exposicions magistrals. Preparació d'un tema en grup. Projeccions audiovisuals. Treball d'investigació educativa. Taller de lectura
Tipus d'exàmens:
“L'avaluació no hauria de ser la relació que s'estableix entre una cotorra i el seu propietari”.
Autor desconegut
Hi haurà dos sistemes d'avalaució, que l'estudaint haurà de triar de manera clara a l'inici de curs:
a) Examen final (70% de la nota) + treball d'investigació (30% de la nota)
b) Avaluació per portafolis. S'explicarà detalladament a la segona classe del curs i demanarà l'assistència obligatòria a classe i l'elaboració de petits treballs i documents que es vagin proposant. En aquest segon cas també es faran proves per tal de saber si es van adquirint els continguts i els procediments, però s'entendran com un element més del portafolis. En aquest segon cas també caldrà fer el treball d'investigació, que pot ser individual o, preferiblement, en grup