El col·leccionisme és un fenomen que neix en la seva forma moderna a partir del Renaixement italià i que perdura fins als nostres temps, on la figura i la imatge del col·leccionista és prou ben valorada socialment perquè és vista com la d’un impulsor i un mecenes del mercat artístic contemporani i, alhora, com una garantia per a la preservació patrimonial de les peces d’art antic. Avui dia s’arriba a considerar que el fet de tenir uns bons i actius col·leccionistes és un signe de civilitat i un clar indicador de la maduresa intel·lectual i patrimonial d’un país. Des del segle XIX a Catalunya s’han creat notables col·leccions privades i institucionals, com ara la de la Junta de Museus a Barcelona o les dels museus diocesans. La determinació i l’entusiasme de les persones que les van aplegar són un factor clau per a l’enriquiment i la definició dels nostres actuals museus. Rescatar la memòria biogràfica dels nostres col·leccionistes, i establir fins on sigui possible el contingut i l’itinerari formatiu de les seves col·leccions, és un repte intel·lectual com a investigadors i, a més a més, un gest de redreçament cultural.