Enguany es commemoren els vint anys de la mort de l'historiador i ha estat el seu net, que com l’avi es diu Pierre Vilar, qui ha fet la donació de l’arxiu personal a la universitat. L'acte ha tingut lloc el 27 d'octubre en el marc de la cloenda del XXXIV Seminari d'Història Econòmica i Social, organitzat per el Centre de Recerca d'Història Rural.

El rector de la UdG, Joaquim Salvi, ha dit que l’arxiu personal representa un “tresor que s’haurà d’excavar com una mina per recuperar el llegat de l’historiador i oferir-lo a la comunitat científica” i ha afegit que “els papers personals ens parlaran més del com i el perquè de la seva obra”. L'objecte d’aquesta donació és l'arxiu personal de Vilar que inclou, entre altres fons, tota la correspondència i documents personals que l'historiador va generar al llarg de la seva vida.

Per la seva banda, el conseller de Recerca i Universitats, Joaquim Nadal, ha afirmat que “és indiscutible la importància de l’impacte del conjunt de l’obra de Pierre Vilar per a la història de Catalunya”. El conseller ho ha dit avui en el transcurs de l’acte de donació de l’arxiu personal de l’historiador Pierre Vilar a la Universitat de Girona (UdG). 

El Fons Pierre Vilar, junt amb els de Jaume Vicens Vives, Joan Reglà, Jordi Nadal, Ramon Garrabou i el del mateix conseller Nadal, en el seu vessant d’investigador, configuren un conjunt de fonts interrelacionades, ineludibles per a l’estudi de la historiografia catalana contemporània.

A l’acte de donació han participat el degà de la Facultat de Lletres, Àngel Quintana; la catedràtica d’Història Econòmica de la UdG, Rosa Congost; la directora de la Biblioteca, Àngels Merino, i el net de Pierre Vilar.

Pierre Vilar

Pierre Vilar(Frontinhan, Llenguadoc 1906 – Donapaleu, Navarra Baixa 2003) va ser un prestigiós historiador i professor universitari que va destacar pels seus treballs sobre la història de Catalunya. La seva obra fonamental va ser la monumental ‘Catalunya dins l’Espanya moderna’ (1962), que va ser essencial per comprendre la formació de Catalunya com a comunitat nacional a partir del desenvolupament econòmic del final del segle XVII i, sobretot, del segle XVIII.