La troballa s'ha fet en el marc de la 5a edició del Curs Internacional d'arqueologia medieval i moderna que ha tingut lloc entre el 26 de juny i el 14 de juliol a la Ciutadella de Roses, organitzat per la Càtedra Roses d’Arqueologia i Patrimoni Arqueològic (Universitat de Girona i l’Ajuntament de Roses) amb la col·laboració de la Fundació Girona Regió de Coneixement.
L’objectiu del curs, que ha comptat amb la participació d'estudiants universitaris d'arqueologia de Catalunya, França i Itàlia, és la formació de futurs arqueòlegs en l’especialització de l’arqueologia d’època medieval i moderna.
Les excavacions desenvolupades en el marc del curs s’han centrat en l’estudi del monestir de Santa Maria de Roses i la seva evolució. Les excavacions, desenvolupades al claustre del monestir han posat al descobert una necròpolis infantil associada a una església paleocristiana, precedent del propi monestir. S’han identificat més d’una dotzena de tombes infantils. Tots els enterraments menys un eren realitzats a l’interior d’àmfores (Aquest mètode era habitual a l’època. S’obria l’àmfora per un dels extrems i les despulles de l’infant es dipositaven al seu interior. Després es tornava a tancar l’àmfora).
Si bé l’existència d’una església paleocristiana associada a un cementiri ja era coneguda els darrers treballs han permès descobrir que la superfície ocupada per l’espai religiós era molt més gran del que se suposava i amb una complexitat major ja que fins i tot el complex inicial es va ampliar, englobant al seu interior part del cementiri descobert.
Els treballs també han permès identificar al nord del claustre un cementiri modern (segles XVII-XVIII) associat a l’ús de l’església del monestir com a temple parroquial. El destacable en aquest cas és que en uns moments en els quals la població ja s’havia traslladat fora de la fortalesa de la Ciutadella, l’església seguia emprant-se com a parròquia i com a cementiri civil.
Treballs a la necròpolis paleocristiana amb tombes d’àmfora
El curs
Els objectius del curs se centren en la formació de futurs professionals de l’arqueologia i del món de la restauració en l’especialitat d’època medieval i moderna. Una de les principals característiques del cures és la seva vocació internacional i en ell hi ha participat enguany 15 estudiants provinents d’universitats catalanes, franceses i italianes, així com de l’Escola de Restauració.
El curs inclou no solament pràctiques en arqueologia de camp sinó que incorpora tot un seguit de pràctiques de restauració i consolidació d’estructures i de materials arqueològics. Atès que actualment cada cop pren major importància la conservació i adequació dels espais arqueològics, el curs incorpora tot un seguit de pràctiques relacionades amb la conservació i restauració d’estructures i materials arqueològics. L’objectiu en aquest cas és el de que els estudiants de d’arqueologia i els de restauració de béns culturals es comencin a acostumar a treballar conjuntament, a través d’un coneixement mutu de les especificitats i tècniques emprades en cada cas.
El curs combina tasques de l’arqueologia de camp (excavació, registre i planimetria) amb el treball de laboratori i estudi de materials (neteja, classificació i dibuix) i altres activitats pràctiques com ara la topografia o l'anàlisi d’arqueologia vertical.
Pràctiques de restauració a la vila medieval
El treball pràctic es complementa amb tot un seguit de conferències realitzades per experts. Cada any aquestes conferències tracten una temàtica específica. Enguany el tema són els monestirs medievals. A més, durant el curs es realitzen tot un seguit de sortides a alguns dels espais i jaciments d’època medieval més emblemàtics del nord-est català, acompanyats per experts en la història de cadascun d’ells.
La direcció del curs ha estat a càrrec del director de la Càtedra Roses d'Arqueologia i Patrimoni Arqueològic, Marc Bouzas, i coordinat per Lluís Palahí Grimal amb la col·laboració Jordi Vivó. Les pràctiques de restauració han estat dirigides per Cristina Garcia (ABAC).
Les universitats participants en aquesta edició han estat: Universitat de Girona, Universitat de Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat Rovira i Virgili, Universitat de Perpinyà, Universitat de Lió 2, Universitat d’Avinyó, Universitat de Marsella, Universitat de Pàdua, Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya.
Vista aèria de part del cementiri paleocristià amb algunes de les tombes d’àmfora