La descoberta l’han feta investigadors de les universitats de Binghamtom, Girona, Alcalà i la Complutense de Madrid. El nou estudi ha fet servir la metodologia coneguda amb el nom de morfometria geomètrica en 3D, que permet quantificar la forma geomètrica i fer comparacions matemàtiques.
Els investigadors de Brian Keeling i Rolf Quam (Universitat de Binghamton - Estats Units), Ignacio Martínez (Universidad de Alcalá), Juan Luis Arsuaga (Universidad Complutense de Madrid) i Julià Maroto (Universitat de Girona) han publicat un nou estudi sobre la mandíbula de Banyoles a la revista científica Journal of Human Evolution.
El resultat que es dedueix de l’estudi de morfometria geomètrica és que la mandíbula de Banyoles no pertany a un individu neandertal sinó que podria ser d’un Homo sapiens, si bé un sapiens sense mentó. L'absència de mentó és el caràcter que tradicionalment ha frenat la seva assignació com a sapiens. Per tant, s’apunta la possibilitat que alguns Homo sapiens antics europeus no tinguessin mentó.
La mandíbula de Banyoles es va trobar en una pedrera del Pla de la Formiga (Banyoles) el 1886. Va ser descoberta pel farmacèutic, historiador i investigador Pere Alsius i Torrent, el qual en va fer el primer estudi. Al llarg de més d’un segle ha estat estudiada per diversos investigadors i ha despertat sempre la curiositat de la ciència. La dificultat en classificar-la i en datar-la ha suposat un repte. Actualment es data entre aproximadament 45.000 anys i 65.000 anys. Aquesta cronologia donava suport a que la mandíbula fos neandertal (Homo neanderthalensis), si bé la part baixa del marge cronològic pot ser compatible amb els primers Homo sapiens europeus.
La mandíbula es conserva molt sencera. Hi ha tota la dentició i només falten part de les dues branques ascendents (la part anterior de la branca esquerra i la part posterior –el còndil– de la branca dreta). Correspon a un humà adult d’edat avançada.
Metodologia per a l’estudi
Per a aquest nou estudi de la mandíbula, s’ha fet servir la metodologia coneguda amb el nom de morfometria geomètrica en 3D (tres dimensions), que permet quantificar la forma geomètrica i fer comparacions matemàtiques. Per a això, primer s’ha reconstruït virtualment la mandíbula utilitzant el TAC existent. Després s’ha pogut comparar la forma sencera de Banyoles amb la de mandíbules de humans neandertals (Homo neanderthalensis) i d’humans moderns (Homo sapiens).
El TAC va ser realitzat fa uns anys a l’Institut Català de Paleontologia, a Sabadell, per encàrrec de la família Alsius de Banyoles, que és dipositària de la mandíbula i qui l’ha posat a disposició de la comunitat científica.
Els resultats poden contemplar dues possibilitats sobre el que representaria la mandíbula de Banyoles: un membre d’una població dels primers Homo sapiens europeus que va coexistir amb els neandertals, o un híbrid entre un membre d’aquest grup d’Homo sapiens i els neandertals.
Els autors també han comparat Banyoles amb una mandíbula d’Homo sapiens primitiu procedent del jaciment anomenat Peştera cu Oase, a Romania. Aquesta mandíbula, a diferència de Banyoles, presenta un mentó definit i també alguns trets neandertals; l’anàlisi d’ADN antic ha indicat que aquest individu va tenir un ancestre neandertal 4 o 6 generacions abans. Donat que la mandíbula de Banyoles no comparteix cap tret distintiu amb els neandertals, excepte l’absència del mentó, els investigadors s’inclinen més a pensar que Banyoles no representa una hibridació entre neandertals i humans moderns.
Referència de l'article: Keeling, B.A., Quam, R., Martínez, I., Arsuaga, J.L., Maroto, J., 2023. Reassessment of the human mandible from Banyoles (Girona, Spain). Journal of Human Evolution 174, 103291.
Llegir l'article.