"Memoria e historia en el pensamiento judío europeo" a càrrec de Reyes Mate
Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
UdG 30 anys
Tancar
Menú

Cicle de conferències - Reviure el temps viscut: memòria i història en el judaisme. "Memoria e historia en el pensamiento judío europeo" a càrrec de Reyes Mate

De la sèrie
Cicle de conferències - Reviure el temps viscut: memòria i història en el judaisme.
Inici:
07/10/2021 - 18:30
Fi:
07/10/2021 - 20:00
Lloc:
Institut d’Estudis Nahmànides
Organitzador
Institut d’Estudis Nahmànides i Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani
Inscripcions
inscripció prèvia a través de la web del Patronat Call de Girona
Web:
https://www.girona.cat/call/cat/noticies2.php?idReg=17190

En aquest cicle, i des de disciplines diverses, veurem aproximacions diferents al fet de “reviure el temps viscut”, parlarem de la necessitat o impostura de reviure'l, ens preguntarem pel llegat o testimoni que caldria deixar a les futures generacions.

Aquest any se’n compleixen setze des que, el 2005, l’Institut d’Estudis Nahmànides i la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani de la Universitat de Girona van iniciar una important col·laboració en l’organització i realització d’un cicle de conferències anual al voltant d’una temàtica relacionada amb la cultura jueva i el pensament. Fruit d’aquesta col·laboració amb la Universitat de Girona, les conferències han quedat enregistrades i es poden consultar en línia a través d’aquest enllaç.

Les xerrades es duran a terme a l’aula de l’Institut d’Estudis Nahmànides. L’assistència és lliure i gratuïta, amb inscripció prèvia a través de la web del Patronat Call de Girona

El dia 7 d’octubre, a les 18.30h, el filòsof Reyes Mate impartirà la conferència “Memoria e historia en el pensamiento judío europeo”. La memòria, com tantes altres categories polítiques que vénen de lluny, té una càrrega significativa que no sol coincidir amb l'ús quotidià. Reyes Mate pretén reconstruir la seva significació tenint en compte la història que va des d'Aristòtil, per a qui la memòria era un mer sentiment, fins Auschwitz, on emergeix amb un deure. Clau en aquest desenvolupament és l'aportació de la cultura jueva d'entreguerres, particularment en els «sociòlegs de la memòria», a França, i els «filòsofs de la memòria» de la primera generació de la Teoria Crítica, a Alemanya. Definitiu en la seva significació és, en qualsevol cas, el nou sentit que en revela l'experiència d'Auschwitz. Només a partir d'aquí és possible parlar ja de memòria. Arribarem així a un perfil ideològic del concepte de memòria, ben diferenciat del d’història, que hauria de ser clau per a la interpretació del nostre temps

Reyes Mate, filòsof, és professor d’investigació ad honorem al CSIC, a l’Instituto de Filosofía. Va ser el primer president de patronat de l’Instituto de Filosofía amb l’encàrrec de posar-lo en marxa, i en va ser director de 1990 a 1998. Ha estat investigador principal del projecte «La filosofía después del Holocausto». Ha publicat Memòria de Auschwitz (Trotta, 2003), Medianoche en la historia (Trotta, 2006), Tratado de la injusticia (Anthropos, 2011) i, el més recent, Pensar en español (Catarata, 2021). L’any 2009 va ser Premi Nacional d’Assaig. Articulista a El País, El Periódico de Catalunya i El Norte de Castilla, participa cada quinze dies al programa «Aventura del saber», de La 2 de RTVE, per parlar de filosofia. Publica el blog http://memoriaypolitica.blogspot.com.es

Activitats relacionades

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.