Aquella visió històrica de les ciutats com a refugi de la cultura dels homes enfront del salvatgisme de la naturalesa, passant per la industrialització, i després la globalització del mercat, ens ha portat a construir ciutats d'esquenes al bosc, al camp, als rius, a fauna silvestre i en general, a la naturalesa: ciutats de paviment, vehicles, blocs d'edificis, i xarxes telemàtiques que ens allunyen no només de la naturalesa, sinó de la sensibilitat, coneixement, i gestió de les relacions amb els cicles naturals i la ecodependencia del nostre sistema vital.

En aquest escenari, el GiroNat intenta donar un gir estratègic en la planificació urbana cap a la naturalesa, cap a la resiliència, cap a la salut preventiva, i cap a la transformació social. Connectar els parcs, els rius, les avingudes d'arbres, els invertebrats de tota la ciutat, i fer-ho amb una mirada social, és a dir, connectar també els diferents barris i les persones amb el seu entorn.

Actuem sobre tres línies paral·leles: recerques de diagnòstic socioeconòmic i de conservació ambiental urbana i periurbana; accions d'implementació de noves estratègies de gestió ambiental amb una mirada cap a la connectivitat ecològica, el foment de la biodiversitat i l'aplicació de solucions basades en la naturalesa; i un eix transversal de sensibilització ambiental, participació social, i governança compartida.

Val la pena nomenar la llista d'accions d'implementació per a posar en evidència les línies de força del projecte cap a la conservació i restauració ambiental, cap a la participació i cogestió, i cap a la transformació urbanística del paisatge:

• Control de flora exòtica invasora.
• Control de fauna exòtica invasora.
• Restauració fluvial i renaturalització de basses. 
• Cocreación de l'Estratègia de Ciutat Comestible.
• Expansió d'horts urbans comunitaris.
• Cobertes i façanes verdes.
• Proves pilot en zones verdes de la ciutat.
• Renaturalització de patis de col·legi.
• Aules de naturalesa.

Amb tot això, el projecte assumeix el repte de la transformació urbana cap a una transició ecosocial, o com es proclama des de les polítiques ambientals europees: leaving no one behind – no deixar a ningú enrere (Agència Europea de Medi Ambient 2022).

Aquesta transició no es redueix a la transició cap a les energies renovables, a la monetització i internacionalització de la governança ambiental, als impostos i taxes d'emissió de carboni, o al creixement del mercat verd. Si el nostre model de producció i reproducció capitalista continua aprofundint el procés de degradació ambiental i fragmentació social, és precisament sobre la base d'una nova gestió i sensibilitat socioambiental que volem transformar la ciutat. La vulnerabilitat ambiental està estretament lligada a la vulnerabilitat social, per això proposem la justícia ambiental i la transició justa, com a criteris de planificació urbana cap a les cures sobre la població i sobre el seu entorn.

En resum, es tracta d'un projecte de ciutat, amb tots els conflictes entre visions contraposades, dificultats d’articulació institucional, i barreres burocràtiques que pot comportar, per impulsar una transició ecològica i social justa que ens prepari pels futurs escenaris d’escassedat de recursos i reptes ambientals a què s’enfronta la ciutat i el món.