Educació socioemocional destinada a familiars cuidadors de persones amb trastorn mental

La Reforma Psiquiàtrica Espanyola de 1985 va implicar un canvi en el tractament de les persones amb trastorn mental, passant del seu internament a la rehabilitació comunitària. Amb la seva implementació no es van desplegar tots els serveis i recursos que haguessin sigut necessaris i van ser els familiars els que van començar a atendre la major part de les atencions que els pacients necessitaven (McNiel, Rosales i Binder, 1992). Aquest fet va repercutir negativament en els cuidadors informals i es va veure afectat el seu benestar, pel que els professionals del camp de la salut mental van comprendre la necessitat d'oferir-los formació, assistència i suport emocional. Davant d'aquesta realitat, la tesi es vertebra en tres objectius principals: dissenyar el programa EMOCARE, aplicar-lo i avaluar-lo. El programa EMOCARE està orientat a fomentar la intel·ligència emocional de familiars cuidadors de persones amb trastorn mental vinculats al Parc Sanitari Sant Joan de Déu de Barcelona. Es tracta d'una intervenció socioemocional, de 16 hores de formació repartides en 8 sessions de periodicitat setmanal, s'ha aplicat a quatre grups d'intervenció i s'ha avaluat la seva eficàcia. Es conclou que el programa EMOCARE ha sigut valorat positivament quant al seu disseny i implementació i que és una eina adequada per millorar el benestar dels familiars cuidadors de persones amb trastorn mental.

Lectura de la tesi: 20/07/2017, Sala de Graus de la Facultat de Ciències de l'Educació i Psicologia