Tesi doctoral de Joaquim Agustí Tarrés Farrés: "Endo-ß-1,4-glucanasa para la fabricación de micro/nanocelulosa: propiedades y aplicaciones". Direcció: Dr. Pere Mutjé Pujol i Dr. Marc Delgado Aguilar. Departament d'Enginyeria Química, Agrària i Tecnologia Agroalimentària
Autor: Joaquim Agustí Tarrés Farrés
En els darrers anys, entre la comunitat científica i tecnològica s'ha despertat un gran interès en la producció, caracterització i utilització de nanofibres de cel·lulosa. Aquesta especial atenció es deu, principalment, al seu caràcter biodegradable, el seu origen renovable i la versatilitat que presenten, fent-les aptes per ser utilitzades en multitud d'aplicacions. L'esclat d'aquesta temàtica de recerca va tenir lloc aproximadament deu anys enrere, amb un creixement exponencial de publicacions científiques i patents des d'aleshores.
No obstant això, la majoria de tècniques de pretractament desenvolupades per a la producció de nanofibres de cel·lulosa s'han centrat en processos químics, tals com oxidació catalitzada per TEMPO, la carboximetil·lació o la carboximetil·lació amb clorit-periodat, carbonat sòdic, sulfonació o hidròlisi àcida suau. D'altra banda, altres metodologies de producció de nanofibres de cel·lulosa com el pretractament per hidròlisi enzimàtica o pretractaments mecànics es presenten com a alternatives amb un menor cost econòmic i impacte ambiental.
L'aplicació d'aquestes nanofibres de cel·lulosa enzimàtiques, un cop optimitzat el pretractament d'hidròlisi, sobre suspensions papereres ha estat demostrat com a altament efectiu, arribant a obtenir increments en les propietats mecàniques del mateix ordre que produeixen les nanofibres de cel·lulosa obtingudes per oxidació TEMPO. D'altra banda, també s'ha estudiat l'aplicació d'aquestes en combinació amb altres mètodes per a l'increment de les propietats mecàniques del paper com són el refí mecànic i el biorefí, per tal d'obtenir papers amb elevades prestacions. També en aquest sentit, s'ha estudiat la seva compatibilitat quan són utilitzades en massa amb una posterior aplicació superficial de nanofibres de cel·lulosa TEMPO. Un dels principals avantatges que presenten aquests resultats són la conservació en certa mesura de les propietats originals de les fibres, la possibilitat de reduir el gramatge dels papers i/o l'addició d'una major quantitat de càrregues minerals. Aquestes mesures permetrien allargar la vida útil de les fibres i l'augment del nombre de cicles de reciclat al qual aquestes poden ser sotmeses.
De manera general, la tesi pretén demostrar que les nanofibres de cel·lulosa obtingudes mitjançant un pretractament d'hidròlisi enzimàtica poden ser produïdes de forma efectiva, de manera que puguin ser aplicades en una gran varietat de camps científics i tecnològics. La seva gran versatilitat, disponibilitat, baix cost i baix impacte mediambiental, justifiquen que en el futur es continuï amb la seva investigació sobre noves aplicacions.
Lectura de la tesi: 10/07/2017, Sala d'Actes de l'Escola Politècnica Superior I
Notícies relacionades