Els llocs de memòria mèdics i farmacèutics a la Catalunya contemporània

L’objectiu de la tesi doctoral rau en el fet d’analitzar la fabricació i els processos socioculturals d’apropiació de dues identitats professionals, la mèdica i la farmacèutica, a través d’un conjunt de llocs de memòria des de finals del segle xix fins a les primeres dècades del xxi a Catalunya. La tesi s’emmarca en les investigacions que segueixen la perspectiva de la historiografia sociocultural, amb una forta càrrega de la historiografia política, i s’estructura en quatre parts.

En la primera, s’aporten reflexions teòriques i metodològiques sobre el context en què es gestà la fórmula «lieux de mémoire» i el projecte col·lectiu liderat per Pierre Nora, així com les fortaleses i les limitacions concomitants a la seva exportació, particularment pel que fa a la seva adaptació a la historiografia espanyola. La proposta radica en desplaçar el focus de la identitat política, per tal d’implementar-la en altres identitats col·lectives. Com a resultat, la resta dels capítols ho implementen per a la «classe mèdica» i la «classe farmacèutica». El segon capítol incideix en el culte post mortem del metge i polític Bartomeu Robert per tal de ponderar la jerarquització d’ambdues identitats en les seves representacions. El tercer capítol explora l’espai museològic de la farmàcia de Llívia, aureolat per a llocs comuns que l’han convertit en un emblema per a la identitat professional (farmacèutica), arran del mite dels orígens i del de la propietat, i per a diferents identitats polítiques-territorials (local, provincial, regional i nacional). En el quart capítol s’examina la plasmació de la identitat mèdica en les necrològiques i les biografies entre 1890 i 1936, en un exercici d’inspiració prosopogràfica.

Com a conclusió del treball s’evidencia que la metodologia de factoria francesa és aplicable no solament a les identitats polítiques i territorials, sinó també per a l’anàlisi de la creació d’identitats socials d’altra naturalesa. Les identitats polítiques dialogaren amb les identitats professionals, i la seva jerarquització evolucionà com a producte d’una negociació entre els agents socials implicats. El pal de paller de la professió recaigué en la llicenciatura: bastiren una cohesió social i es diferenciaren de l’alteritat constituïda pels denominats «intrusos». Els elements restants que conformaren la seva identitat no resultaren inequívocs ni inalterables. Els diferents dispositius, malgrat els matisos en la seva elaboració, formaren part de polítiques de memòria més àmplies, vinculades al mateix individu i al mateix temps als col·lectius que maldaren per apoderar-se del seu llegat. En suma, es patentitzen les potencialitats i les limitacions epistemològiques i metodològiques d’aquest plantejament historiogràfic, amb el benentès que és una punta de llança analítica per a exercicis transregionals, transnacionals i comparatius.

Lectura de la tesi: 09/12/2024 a la Sala de Graus de la Facultat de Lletres (informació extreta de l’Agenda activitats de la web Escola de Doctorat).

Publicació de la tesi: http://hdl.handle.net/10803/693000