La forma dels arcbotants a les fàbriques gòtiques

Els arcbotants han sigut àmpliament estudiats des d'un punt de vista mecànic, constructiu o descriptiu. Les referències sobre els seus aspectes geomètrics són pràcticament nul·les i desafortunadament ens hem de remuntar fins al 1854 per trobar alguna nota sobre l'anàlisi morfològica d'aquests elements; concretament, Viollet-le-Duc va classificar els arcs que configuren la vora dels arcbotants en funció d'on s'ubiquen els seus centres, permitent agrupant-los en dues categories. Aquesta nota històrica i l'ús de tècniques gràfiques, geomètriques i estadístiques ha permès canalitzar aquesta investigació constituïda per tres estudis: el primer determina –de forma no arbitrària– el centre O i el radi R de l'arc d'un arcbotant, obtenint de manera directa la resta de paràmetres que el constitueixen (inclinació α, fletxa F, llum L i grossària E); el segon estudi presenta una nova proposta de definició d'inclinació α que representa a tot l'arc de l'arcbotant; i el tercer estudi, estableix una metodologia objectiva per determinar el nivell d'influència d'un arcbotant sobre el comportament estructural del conjunt arquitectònic segons la seva morfologia.

Lectura de la tesi: 25/01/2024, Sala de Juntes de la Facultat de Lletres (informació extreta de l’Agenda activitats de la web Escola de Doctorat)