Tesi doctoral d'Irene Muñoz Pairet: "Caterina Albert/Víctor Català (1869-1966), biografia intel.lectual i literària.". Direcció: Dr. Dra. Margarida Casacuberta Rocarols. Departament de Filologia i Comunicació
La tesi Caterina Albert/Víctor Català (1869-1966), biografia intel·lectual i literària analitza la trajectòria professional de l'escriptora Víctor Català, des dels seus inicis, a finals del segle XIX, fins als anys cinquanta del segle XX. Treu a la llum documents inèdits que mostren diversos aspectes del seu camí com a escriptora, dibuixant, pintora i escultora i també com a arqueòloga.
Està dividida en cinc parts: la primera part explica qui va ser la família paterna i materna de Caterina Albert, quina influència van tenir en ella, la formació que va tenir, el seu autodidactisme, la seva biblioteca, la seva activitat com a pintora, dibuixant i escultora, les primeres col·laboracions literàries a la premsa amb diversos pseudònims i la relació que va tenir amb el Certamen literari de Figueres, el 1888, i amb els Jocs Florals d'Olot, el 1898.
La segona part analitza l'activitat de Víctor Català durant el Modernisme i, en concret, la recepció que van tenir a la premsa els llibres Lo cant dels mesos (1901), 4 Monòlegs (1901), Drames rurals (1902), Ombrívoles (1904), Solitud (1905), Llibr Blanc (1905) i Caires vius (1907). També la relació que va tenir amb Barcelona, amb Fèlix Clos, el seu representant literari, amb Àngel Guimerà, amb Joan Maragall, amb Narcís Oller, amb Carme Karr i Dolors Monserdà i amb La Renaixensa, Joventut i Ilustració Catalana.
La tercera part analitza l'activitat pública de Víctor Català com a presidenta en els Jocs Florals de Barcelona, el 1917, com a membre de l'Acadèmia de la Llengua Catalana i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres, així com la relació que va tenir amb l'Escala, amb els Jocs Florals d'aquesta població, els Ateneus i la revista escalenca Costa Brava. També la seva activitat com a conferenciant.
La quarta part estudia la relació de l'escriptora amb el Noucentisme i, en concret, la recepció de La Mare Balena (1920), Un film (1926), Marines (1929) i Contrallums (1930). També dona a conèixer l'estructura i temàtica dels poemaris inèdits que ha deixat Víctor Català. I, acaba, explicant la relació de Víctor Català amb la Guerra Civil.
La cinquena i última part analitza l'activitat de l'escriptora durant la postguerra: la recepció de Retablo (1944), de Mosaic (1946) i la relació professional que va tenir amb l'editorial Selecta, i en concret, la recepció que van tenir els llibres Vida mòlta (1950) i Jubileu (1951). També explica la repercussió de la creació del premi Víctor Català, el 1953, creat per Selecta, així com la relació de l'escriptora amb la revista figuerença Canigó i la recepció que va tenir a la premsa la seva mort el 27 de gener de 1966.
L'annex és important perquè dona a conèixer manuscrits i mecanoscrits inèdits de Víctor Català.
Lectura de la tesi: 29/01/2024, Sala de Graus de la Facultat de Lletres (informació extreta de l’Agenda activitats de la web Escola de Doctorat)