Universitat de Girona > Relació entre seguretat alimentària i benestar subjectiu de nenes i nens
Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Relació entre seguretat alimentària i benestar subjectiu de nenes i nens

Tesi doctoral de Cristóbal Dauvin Herrera: "Seguridad Alimentaria y Bienestar Subjetivo de Niños y Niñas Participantes del Programa Familias en Chile". Direcció: Dra. Carme Montserrat Boada. Departament de Psicologia

La investigació té per objectiu examinar la relació entre seguretat alimentària i benestar subjectiu de nenes i nens participants del Programa Famílies de la Regió Metropolitana a Xile.. Es fa servir un disseny correlacional explicatiu de tall transversal. La mostra correspon a 972 nens i nenes entre 10 i 14 anys, pertanyents al programa Famílies de la regió Metropolitana a Xile que viuen en un context de pobresa. Els instruments utilitzats són: Escala d'Ítem Únic de Satisfacció Global amb la Vida (OLS), Escala d'Ítem Únic de Felicitat (OHS), Índex de Benestar Personal - Versió per a Escolars (PWI-SC), Escala de Satisfacció amb la Vida relacionada amb els Aliments (SWFL) i Escala Llatinoamericana i Caribenya de Seguretat Alimentària (ELCSA).

Els resultats mostren puntuacions mitjanes altes observades a totes les escales de benestar subjectiu i seguretat alimentària, però, en totes elles la forma de la distribució evidencia que hi ha més casos extrems per sota de la mitjana.

La majoria dels nens i nenes (70%) viuen en situacions d'inseguretat alimentària moderada o greu, i les nenes són les més propenses a viure situacions d'inseguretat alimentària greu i amb menys accés a aliments que els nens. Els nens i nenes amb pes normal presenten millors taxes seguretat alimentària, en comparació dels obesos que tenen més prevalença d'inseguretat alimentària greu.

Els nens i nenes amb pes normal tenen seguretat alimentària i accés a aliments en quantitat i qualitat suficients, per contra, els nens i nenes amb obesitat tenen més prevalença d'inseguretat alimentària greu i les restriccions més grans d'accés a aliments en quantitat i qualitat.

En conclusió, hi ha una relació positiva i significativa entre la seguretat alimentària i el benestar subjectiu dels nens en tots els models provats, destacant l'efecte més gran entre ELCSA amb SWFL, que explica el 42% de la variància en la satisfacció amb la vida relacionada amb l'alimentació. Aquest resultat, des de la perspectiva de la psicologia positiva, implica reconèixer l'alimentació com un nou indicador del benestar subjectiu dels infants i, per tant, incorporar-la en el disseny de futures intervencions psicosocials per combatre la pobresa infantil.

Lectura de la tesi: 14/07/23, per videoconferència (informació extreta de l’Agenda activitats de la web Escola de Doctorat)

Notícies relacionades

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.