Perspicàcia molecular en la fisiologia de l'esperma dels mamífers

La infertilitat masculina és un problema de salut mundial que afecta a una de cada quatre parelles infèrtils. La infertilitat també té un efecte advers per a la indústria ramadera, atès el seu impacte negatiu a nivell econòmic. D’altra banda, la conservació de l’esperma és una estratègia que s’utilitza habitualment i en combinació amb altres tècniques de reproducció assistida, tant en humans com en altres espècies animals. Tot i que la conservació del semen mitjançant la refrigeració i la criopreservació es duu a terme abastament, pot generar perjudicis als espermatozoides. A més, l'anàlisi tradicional del semen a través del seminograma no és adequat per predir la infertilitat masculina i la capacitat de resistència dels espermatozoides a la criopreservació i a la refrigeració, de tal manera que hi ha la necessitat de cercar nous marcadors que n’avaluïn la seva qualitat i fertilitat. Aquesta Tesi Doctoral ha investigat el paper de les glutatió S-transferases (GSTs), un grup de proteïnes antioxidants, pel que fa a la fisiologia espermàtica i a la infertilitat masculina. Els resultats van demostrar la presència de les GSTs en els teixits reproductius, el plasma seminal i els espermatozoides de porcs, toros i humans. L'estudi també va descobrir el paper d'aquests enzims antioxidants en la detoxificació dels espermatozoides, la qual cosa permet que mantinguin les seves funcions cel·lulars bàsiques. A més, l'estreta relació entre la funció dels espermatozoides i la presència de les GSTs va suggerir que s’investigués si una d'aquestes proteïnes (la GSTM3) podria ser útil com a indicador de la qualitat seminal i la infertilitat masculina. Els resultats van indicar que els nivells de la GSTM3 en els espermatozoides estan relacionats amb la qualitat i fertilitat d’aquests, en les espècies humana, porcina i bovina. De la mateixa manera, també es va creure convenient investigar l’ús potencial d'aquesta proteïna a l’hora predir la capacitat de conservació dels espermatozoides . Es va determinar que la GSTM3 també pot anticipar la resiliència dels espermatozoides a la refrigeració i a la criopreservació. En definitiva, els resultats d'aquesta Tesi Doctoral encoratgen l'ús d'aquestes proteïnes antioxidants com a nous biomarcadors de qualitat, fertilitat i capacitat de conservació dels espermatozoides. La implementació d’aquests biomarcadors en clíniques de fertilitat i a la indústria ramadera pot comportar estratègies més precises i rendibles pel diagnòstic de la infertilitat masculina i la predicció de la resistència dels espermatozoides a la refrigeració i a la criopreservació.

Lectura de la tesi: 15/05/2023, Sala d'Actes de l'Escola Politècnica Superior I   (informació extreta de l’Agenda activitats de la web Escola de Doctorat)