L'activitat de la mitgeria de cotó

Els establiments de caritat fundats per Europa durant l'època moderna no han sigut tradicionalment considerats com a espais dotats d'una dimensió econòmica, i particularment manufacturera. Malgrat la presència de diversos tallers pensats per formar els asilats a un ofici, la seva anàlisi com a entitat pròpia va ser descuidada. J. Soubeyroux indicava que el treball que hi s'hi desenvolupava era poc rendible, J.P. Gutton denunciava una producció mediocre. Aquesta tesi pretén revistar aquestes afirmacions, anant més enllà dels resultats comptables i fent-se altres preguntes. En primer lloc, té com a objectiu determinar si els establiments foren tancats sobre si mateix o al contrari, d'una permeabilitat important. Després, cal examinar quin paper van jugar en el procés d'arrancada industrial, com per exemple a través de la formació de capital treball o com a banc de prova per a noves indústries.
Aquest treball combina una perspectiva global de les institucions espanyoles amb una visió microanalítica a través l'estudi d'un establiment en concret, el del bisbat de Girona, i d'una manufactura particular, la de la mitgeria de cotó amb teler a nivell de Catalunya. Escollir aquesta activitat, lluny de ser fruit de l'atzar, respon a una doble voluntat. Primer remeiar a la manca d'estudis sobre el sector i després analitzar l'activitat que va tenir lloc a l'establiment que estar al centre de l'estudi.
Diversos aspectes seran estudiats. Pel conjunt del territori espanyol, existeix la voluntat de fixar-se en quins van va ser els agents que van propiciar el naixement de les manufactures en les institucions i quin va ser-ne l'abast. D'altra banda, l'activitat de la mitgeria de cotó serà analitzat des d'una perspectiva àmplia, partint dels seus orígens a Anglaterra a finals del segle XVI fins a l'arribada a Catalunya a la segona meitat de segle XVIII, centrant-se en les diferents etapes que expliquen aquest recorregut com la política proteccionista de la Corona i el fenomen migratori. El procés de transferència tecnològica entre els països serà objecte d'atenció particular.
A partir d'aquest marc global, i perseguint l'òptica d'un mètode comparatiu, els establiments de caritat es posaran en el centre de la reflexió per tal de verificar les hipòtesis de partida. Les manufactures de l'hospici seran analitzades des de diferents punts de vista: els treballadors, els salaris, la connectivitat amb el teixit manufacturer i els mercats. A l'últim capítol, el focus es posarà particularment a la mitgeria. En darrer lloc, caldrà analitzar les transformacions que van discórrer al voltant de l'activitat i apuntar-ne els elements de continuïtat.