Tesi doctoral de Marta Masdéu Bernat: "La transformación del Taller de Arquitectura en nuevos espacios de aprendizaje. Un estudio sobre el proceso de integración entre la enseñanza y la práctica professional". Direcció: Dr. Josep Fuses Comalada. Departament d'Arquitectura i Enginyeria de la Construcció. Tutor: Dr. Lluis Torres Llinàs. Departament d'Enginyeria Mecànica i de la Construcció Industrial
En l'actualitat la professió d'arquitecte està experimentant canvis importants. Els estudis d'arquitectura estan reinventant-se amb l'objectiu d'adaptar-se a les demandes professionals. A causa d'això, noves formes de pràctica professional relacionades amb els mètodes de treball col·laboratius, la diversificació de l'activitat professional o l'ús intensiu de les tecnologies digitals estan emergent.
El rol de l'arquitecte també està evolucionant cap a altres perfils professionals. A més a més, l'arquitecte ha deixat de ser un professional privilegiat, capaç d'aglutinar un conjunt de coneixements artístics i tècnics, a ser un professional més que interactua amb altres que tenen un coneixement més especialitzat. En conseqüència, les habilitats i els coneixements que l'arquitecte ha d'adquirir també estan canviant. Avui en dia per a formar part d'un estudi d'arquitectura, l'arquitecte ha de ser capaç de treballar en xarxa, col·laborar amb equips multidisciplinaris i posseir un domini instrumental de les noves tecnologies digitals.
No obstant això, la formació dels arquitectes continua centrant-se en models educatius tradicionals que no responen a les necessitats actuals. En particular, el 'Taller d'Arquitectura' -considerat el nucli de l'educació en arquitectura- té certes limitacions pedagògiques que haurien de ser reformulades. Per exemple, les activitats d'aprenentatge no guarden relació amb l'àmbit professional real, l'aprenentatge dels estudiants està limitat per l'entorn físic, el procés de disseny d'un projecte es desenvolupa en la seva majoria de forma individual i la influència del docent sobre l'estudiant limita el seu aprenentatge. Això crea un fals sentit de realitat professional que només pot ser resolt si l'aprenentatge es concep com un procés obert i participatiu.
Recentment, les escoles d'arquitectura han començat a revisar els seus programes amb el fi de millorar la formació professional que reben els estudiants d'arquitectura. Com a resultat d'això, el 'Taller d'Arquitectura' està transformant-se en un nou espai d'aprenentatge híbrid i deslocalitzat on s'estableix una connexió directa amb la professió, es fomenta una participació més activa dins i fora de l'escola i es promou l'ús de les tecnologies digitals.
Aquesta tesi consisteix en un estudi holístic sobre la transformació del 'Taller d'Arquitectura' en nous espais d'aprenentatge i la seva relació amb els canvis professionals actuals. El seu objectiu és investigar un tema tan contemporani com és l'educació dels futurs arquitectes i presentar mètodes pedagògics alternatius que poden millorar l'ensenyança en el 'Taller d'Arquitectura'. També s'exploren diversos tipus de tallers (en l'àmbit nacional i internacional) que destaquen pel seu compromís amb la innovació pedagògica. Així mateix, s'especula sobre el futur desenvolupament del 'Taller d'Arquitectura' proponent possibles línies d'evolució. Finalment, com a futures línies de recerca, es proposen dos nous 'Tallers d'Arquitectura' i s'inclou un formulari d'autoavaluació per aquells professors que vulguin reformular els seus mètodes d'ensenyança i adaptar-los a les circumstàncies professionals actuals.
Lectura de la tesi: 12/12/2017, Sala de Graus de la Facultat de Lletres
Notícies relacionades