Research> UdGDivulga> Dissemination and promotion of scientific vocations> A day in research at the UdG> Researchers
Go to content (click on Intro)
UdG Home UdG Home
Close
Menu

Investigate

Investigadors

Un dia en la #UdGRecerca

A continuació trobareu el programa del cicle i el detall de cada una de les xerrades:

Day: Time: Name: Surnames Title of the talk:
Thursday, 16 November 2023 11h Kai Vilanova Busquets A revolution in prostrate cancer diagnosis thanks to magnetic resonance
13h Eduard Carrera Fossas We are not islands. On how a failure can open the way to our future
Thursday, 30 November 2023 9h Emma Polonio Alcalá Research at TargetsLab
13h Maria Lluïsa Faxedas Brujats What and how does a historian of art investigates?
Thursday, 14 December 2023 9h Oriol Porcel Montané What are we doing at the University to save and protect our environment’s landscapes?
11h Mireia López Siles How can the study of the intestinal microbiota help to diagnose, predict and treat digestive illnesses?
13h Joan Solé Pla What do lecturers do at the university?
Thursday, 25 January 2024 9h Joan-Josep Suñol Martínez Smart materials  .....?
11h Elisabet Perona Vico Surrounded by bacteria: a stroll through my “micro” scientific career
13h Marc Garcia Borràs The chemistry of biology: the directed evolution of enzymes in the laboratory observed through a computer.
Thursday 29 February 2024 11h Miquel Llorente Espino How do animals think and feel? A approach from psychology
13h Xavier Renedo Puig A fantastic journey to King Artús’s island
Thursday, 21 March 2024 9h Dolores Montes Abad The women’s glass ceiling
11h Marta San Millán Alonso What is a forensic anthropologist’s work like?
13 h Mari Rico Hernandez Get into gear!
Thursday, 25 April 2024 9h Miquel Solà i Puig In search of high-performance organic solar cells
11h Judit Onsès Segarra The arts-based research for discovering and delving deeply into social realities

La revolució en el diagnòstic del càncer de pròstata mitjançant la ressonància magnètica

DIJOUS 16 DE NOVEMBRE DE 2023 A LES 11H

Ponent: Kai Vilanova Busquets, professor del Departament de Ciències Mèdiques de la UdG. 

Breu CV:  Doctor en Medicina per la Universitat de Barcelona. Especialista en radiodiagnòstic en formació MIR a l'Hospital Doctor Josep Trueta de Girona. Director del Departament de Ressonància Magnètica de la Clínica Girona. Consultor de l'Institut Diagnòstic per la Imatge del Servei Català de la Salut. Professor associat i coordinador de Radiologia de la Facultat de Medicina de la UdG. 

Resum xerrada: L'objectiu de la xerrada és mostrar com gràcies als avenços científics d'una tècnica d'imatge, de radiologia, com la ressonància magnètica (RM), des de fa pocs anys ens permet veure i diagnosticar un càncer, el més freqüent en els homes, que fins fa poc no teníem cap mètode per poder-lo diagnosticar de forma fiable. Per mostrar-ho, ens parlarà dels treballs desenvolupats per part del seu grup format per científics de diferents modalitats (metges de diferents especialitats, físics, informàtics, matemàtics, biòlegs, enginyers, químics, etc.) que han contribuït en aquesta fita de poder diagnosticar i fer biòpsies de la pròstata de forma fiable.

Paraules clau: Cáncer de pròstata, ressonància magnètica,...


No som illes. De com un fracàs pot obrir-nos les portes al nostre futur

DIJOUS 16 DE NOVEMBRE DE 2023 A LES 13H

Ponent:
Eduard Carrera Fossas, investigador del Grup de Recerca en infància, joventut i comunitat (LIBERI), i professor del Departament de Pedagogia de la UdG.

Breu CV:
 Doctorat en educació per la UdG amb la tesi "Innovación social, pobreza y vulnerabilidad. Los pequeños municipios de la província de Girona y la ciudad de Olot ante el reto de la cohesión social". Llicenciat en ciències del treball per la UOC. Màster en anàlisi política per la UOC i diploma de Postgrau en resolució de conflictes públics i mediació comunitària per la Fundació UdG. Professor associat del Departament de Pedagogia.

Resum xerrada:
 En aquesta xerrada s'explicarà què implica passar de l'institut a la universitat. Veurem com sovint trobem persones que no ens creuran capaços d'aconseguir els nostres somnis, que ens limiten i que ens qüestionen. Però no som illes i sovint ens acabem trobant algú que creu en nosaltres i confia en el fet que allò que somiem és possible. Per mostrar-ho, el ponent parlarà de la importància de no sentir que som illes i que vivim en comunitat, de la importància de l'organització veïnal, i de com una medicació comunitària pot ser un instrument per enfortir els grups i empoderar-los. Per fer-ho, ens explicarà també la seva experiència professional i personal.

Paraules clau:
Joventut, comunitat, treball comunitari, mediació comunitària, polítiques socials, treball social,...


La recerca a TargetsLab

DIJOUS 30 DE NOVEMBRE DE 2023 A LES 9H

Ponent:
Emma Polonio Alcalá, investigadora de Grup de Recerca en Enginyeria de Procés, Producte i Producció (GREP), i professora del Departament de Ciències Mèdiques de la UdG.

Breu CV:
Investigadora post-doctoral en el grup de recerca TargetsLab, en la unitat d'oncologia, de la Universitat de Girona i professora associada en els graus de medicina i enginyeria biomèdica i en el màster de biologia molecular i biomedicina, en l'àrea de Fisiologia.

Resum xerrada:
 La xerrada es centrarà en fer difusió de la recerca que es realitza a TargetsLab amb l'objectiu d'apropar-la i fer-la més atractiva pels estudiants d'ESO.

Paraules clau:
 Oncologia molecular, enginyeria biomèdica,...


Què i com investiga una historiadora de l’art?

DIJOUS 30 DE NOVEMBRE DE 2023 A LES 13H

Ponent
: Maria Lluïsa Faxedas Brujats, investigadora al Grup de Recerca de Teories de l’Art Contemporani, i professora al Departament d’Història i d’Història de l’Art de la UdG.

Breu CV:
Doctora en Història de l'art i professora d'Història de l'art contemporani i Art contemporani a la UdG. Ha estat Vicedegana de la Facultat de Lletres (2014-18) i coordinadora del Màster en Turisme Cultural (2012-14). Anteriorment, va ser la coordinadora del Màster en Comunicació i Crítica d'Art de la UdG (1999-2003). És membre de la Càtedra d'Art i Cultura Contemporanis i forma part del projecte de recerca internacional "Modernismos ibéricos e o imaginário primitivista". És la directora dels Encontres de la Càtedra, que se celebren periòdicament des de 2016.

Resum xerrada:
En aquesta xerrada es farà una presentació dels temes principals que investiguen els i les historiadores de l'art i de com ho fan, a partir d'exemples pràctics i propers en el temps i de projectes propis o vinculats a la universitat. Es parlarà, particularment, de fer recerca en història de l'art amb perspectiva de gènere, i també de fer-ho amb perspectiva local.

Paraules clau
: Història de l'art, art, dones artistes,…


Què fem des de la Universitat per salvar i protegir els paisatges del nostre entorn?

DIJOUS 14 DE DESEMBRE DE 2023 A LES 9H

Ponent:
Oriol Porcel Montané, investigador del Grup de Recerca en Anàlisi i Planificació Territorial i Ambiental, i  professor del departament de Geografia de la UdG.

Breu CV:
Com a geògraf, ha treballat durant molts anys en institucions públiques i privades d'àmbit català, espanyol i europeu, en els camps de la planificació del territori i l'urbanisme, el desenvolupament rural, la protecció i gestió dels paisatges, l'educació i sensibilització ambiental i la cooperació internacional. Totes aquestes activitats han anat gairebé sempre de la mà de la recerca científica i de projectes aplicats per a promoure la millora dels entorns urbans, rurals i naturals. També ha sigut professor associat de la UAB, la UOC i la UdG i, actualment, està desenvolupant la seva tesi doctoral al Departament de Geografia de la UdG.

Resum xerrada:
Des del grup de recerca APTA de la UdG, s'està desenvolupant una eina digital que permetrà identificar i analitzar els conflictes ambientals que s'han desenvolupat en tot el litoral espanyol des dels anys 70 a causa de la destrucció de determinats paisatges, com cales i platges d'alt valor natural, els darrers espais forestals i rurals del litoral, etc. A partir d'aquí, es podrà saber com s'ho han fet les entitats i moviments socials que han lluitat per defensar aquests entorns d'especial valor, i això els permetrà definir eines perquè les generacions actuals i futures que lluiten per defensar els nostres paisatges tinguin més capacitat d'acció i de mobilització i, per tant, més garanties d'aconseguir els seus objectius i salvaguardar aquells espais que es considera que corren risc de desaparèixer per les dinàmiques urbanitzadores i de construcció. 

Paraules clau:
 Conflictes ambientals i mobilització social, paisatges en perill, educació, ordenació del territori,...



Com pot ajudar l’estudi de la microbiota intestinal al diagnòstic, pronòstic i tractament de malalties digestives?

DIJOUS 14 DE DESEMBRE DE 2023 A LES 11H

Ponent:
Mireia López Siles, investigadora al Grup de Recerca en Microbiologia de la malaltia intestinal, i professora del Departament de Biologia de la UdG.

Breu CV:
Llicenciada en Biologia (2006) i doctora per la Universitat de Girona en el programa de Ciències Experimentals i Sostenibilitat (2016). Durant tres anys ha estat investigadora postdoctoral al Centro Nacional de Microbiología del Instituto de Salud Carlos III. Actualment, està vinculada a l'Àrea de Microbiologia de la UdG com a professora lectora. La seva recerca s'ha basat principalment en l'estudi de l'ecofisiologia de Faecalibacterium prausnitzii, un bacteri intestinal clau per al benestar humà. També ha estat involucrada en projectes relacionats amb l'estudi de la microbiota intestinal en pacients amb malalties intestinals com ara la colitis ulcerosa, la malaltia de Crohn o el càncer colorectal a fi de cercar biomarcadors d'ajuda al seu diagnòstic i pronòstic.

Resum xerrada:
El nostre cos està colonitzat per milions de microorganismes que conviuen amb nosaltres: la nostra microbiota. El budell és l’òrgan més colonitzat del cos. En aquesta xerrada s’explicaran alguns conceptes clau de la microbiota intestinal i com podem aplicar-los per ajudar a la pràctica clínica. Es posaran alguns exemples en diferents contextos com ara el diagnòstic de malalties intestinals, predir la seva evolució o el tractament d’aquestes.

Paraules clau:
 Microbiologia, microbiota intestinal, malalties digestives,...

Què fa un/a professor/a a la universitat?

DIJOUS 14 DE DESEMBRE DE 2023 A LES 13H

Títol:
Què fa un/a professor/a a la universitat?

Ponent:
Joan Solé Pla, investigador al Grup de Recerca en Xarxes Organitzatives, Innovació i Desenvolupament d’Estratègies i Productes turístics (OINT), i professor al Departament d’Economia de la UdG.

Breu CV:
Doctor per la Universitat de Girona en el Programa Oficial de Doctorat en Turisme, Dret i Empresa. Professor Titular d'Universitat del Departament d'Economia de la UdG. Membre de les Xarxes d'Innovació Docent en Aprenentatge Cooperatiu (XIDAC) i Intercanvi Virtual i COIL de la Universitat de Girona i dels grups de recerca IGESI i ONIT.

Resum xerrada:
La xerrada presenta una quines són les tasques desenvolupades pel professorat de la universitat amb l'objectiu d'explicar què fem les persones que ens dediquem a aquest ofici a vegades més desconegut del que pensem.

Paraules clau:
Gestió del Patrimoni Cultural, economia, aprenentatge cooperatiu, motivació estudiants,...

Materials i intel·ligents...?

DIJOUS 25 DE GENER DE 2024 A LES 9H

Ponent:
Joan-Josep Suñol Martinez, investigador al Grup de Recerca en Materials i Termodinàmica (GRMT), i professor del Departament de Física de la UdG.

Breu CV:
Professor del departament de Física Aplicada. Coautor llibres docència universitària de Física. Investigació: materials amorfs i nanocristal·lins, memòria de forma.

Resum xerrada:
La comunitat científica arreu del món està posant un gran interès en la investigació de materials intel·ligents. Ja que són materials capaços de reaccionar davant d'estímuls externs variant alguna de les seves propietats funcionals. A la UdG hi ha investigadors que fan recerca de primera línia en alguns d'aquests materials. En aquesta ponència descobrireu més coses sobre aquests materials i la investigació que se'n fa a Girona.

Paraules clau:
Materials, física, materials amorfs i nanocristal.lins, memòria de forma,…

Envoltada de bacteris: un passeig per la meva “micro”-carrera científica

DIJOUS 25 DE GENER DE 2024 A LES 11H

Ponent:
Elisabet Perona Vico, investigadora al Grup de Recerca en Ecologia Microbiana Molecular, i professora del Departament de Biologia de la UdG.

Breu CV:
Graduada en Biologia amb Màster en Biologia Molecular i Biomedicina i Doctora en Microbiologia aplicada i molecular per la UdG (grup d'Ecologia Microbiana Molecular). Com a investigadora va especialitzar-se en microbiologia molecular i electromicrobiologia, especialment fent treball de laboratori. Actualment, afronta nous reptes dins la mateixa línia d'investigació i buscant el seu camí dins la recerca.

Resum xerrada:
La ponent ens proposa un passeig per la seva formació i experiència, des de l'ensenyament secundari fins a l'etapa actual com a investigadora passant. En aquest passeig, descobrirem quina relació tenen els microorganismes amb l'electricitat i com des de la recerca podem explotar aquestes característiques fascinants dels microorganismes per poder-ne treure un rendiment. També ens presentarà què fala Universitat des del punt de vista de la investigació bàsica per poder avançant en aquest camp.

Paraules clau:
Biologia, curiositat, electricitat, gens, microorganismes,…

La química de la biologia: l’evolució dirigida d’enzims al laboratori vista a través d’un ordinador

DIJOUS 25 DE GENER DE 2024 A LES 13H

Ponent:
Marc Garcia Borràs, investigador al Grup de Recerca en Disseny i Modelatge de Reaccions Catalizades per Metalls de Transició (DiMoCat) i professor del Departament de Química de la UdG.

Breu CV:
Llicenciat en Ciències Químiques per la UdG (2010). Màster en Química Teòrica i Computacional (Interuniversitari: URV, UdG, UAB, UB, 2011). Doctor en Química per la Universitat de Girona (2015). Investigador postdoctoral a la Universitat de California, Los Angeles (UCLA), on va treballar en el camp de la biocatàlisi i el disseny de nous biocatalitzadors amb funcions no naturals en el grup del Prof. Ken Houk. Al 2019, va retornar a la UdG com a investigador Juan de la Cierva, i posteriorment com a investigador Beatriu de Pinós. Actualment és investigador Ramón y Cajal i és investigador principal a l'Institut de Química Computacional i Catàlisi (IQCC) de la UdG, a on ell i el seu grup de recerca treballen en l'estudi i disseny computacional de noves reaccions catalitzades per enzims.

Resum xerrada:
Què són els enzims i perquè els volem fer evolucionar? Què és l'evolució dirigida? Perquè aquest avenç científic va ser reconegut amb el Premi Nobel de Química l'any 2018? En aquesta xerrada es vol donar resposta a aquestes preguntes, des del punt de vista científic i personal de l'investigador.

Paraules clau:
Química, bioquímica, enzims, evolució dirigida de proteïnes, biocatalitzadors,…

Com pensen i senten els animals? Una mirada des de la psicologia

DIJOUS 29 DE FEBRER DE 2024 A LES 11H

Ponent:
Miquel Àngel Llorente Espino, investigador al Grup de Recerca en Llenguatge i Cognició, i professor del Departament de Psicologia.

Breu CV:
Doctor en Psicologia per la Universitat Ramon Llull (Blanquerna) i Llicenciat en Psicologia a la Universitat de Barcelona. Premi extraordinari de doctorat. Professor Serra Húnter a l'àrea de Psicologia Bàsica a la Universitat de Girona. Membre de l'Equip d'Investigació d'Atapuerca i del Grup de Recerca «Llenguatge i Cognició» de la Universitat de Girona. Les seves línies de recerca se centren en l'estudi comparat del comportament, la cognició i la socialització en primats no humans i en la millora del benestar i la qualitat de vida d'animals maltractats. Autor del llibre «Primates. Biología, comportamiento y evolución», el primer manual de primatologia escrit en espanyol.

Resum xerrada:
Alguna vegada t'has preguntat si els animals són intel·ligents? Tenen emocions o sentiments? Són les seves experiències mentals i la seva conducta similars a la dels humans? Pensen, raonen o tenen cultura? Durant la xerrada es donarà resposta a aquestes preguntes. Veurem que el nostre comportament, intel·ligència i vida emocional han evolucionat a partir de mecanismes bàsics que també podem trobem en altres animals. Que la psicologia (comparada) i l'etologia són disciplines científiques fonamentals per comprendre l'origen i l'evolució de les nostres capacitats cognitives i de la nostra vida social i emocional. I que els animals no humans —i especialment els primats— són una peça crucial per comprendre els orígens del comportament humà i la naturalesa de la nostra ment.

Paraules clau:
 Primatologia, etologia, comportament animal, psicologia comparada, evolució,...

Un viatge fantàstic a l’illa del rei Artús

DIJOUS 29 DE FEBRER DE 2024 A LES 13H

Ponent:
Xavier Renedo Puig, investigador al Grup de Recerca en Literatura Medieval, i professor del Departament de Filologia i Comunicació de la UdG.

Breu CV:
Professor de literatura catalana medieval especialitzat en l'estudi i l'edició de la immensa obra de l'enciclopedista gironí Francesc Eiximenis i en les cròniques catalanes (Llibre dels fets, Bernat Desclot i Ramon Muntaner). Dirigeix el projecte "Què us diré?", dedicat a la confecció d'audiollibres en català.

Resum xerrada:
Un dels personatges més fascinants de l'Europa medieval és el rei Artús, rei de Bretanya i cap dels cavallers de la Taula Rodona. Es tracta d'un personatge que va néixer en el folklore celta i que, a través de la literatura francesa, es va convertir en un personatge mític, l'encarnació del rei ideal i dels principis de la cavalleria. En la xerrada es parlarà de tot això i, sobretot, de "La faula" de Guillem de Torroella, un relat fantàstic en què es narra el viatge meravellós del mateix Guillem de Torroella a l'illa on el rei Artús estava exiliat i vivia en companyia de la Fada Morgana, la seva germana. ("La faula" ha estat convertida en audiollibre dins del projecte "Què us diré?" d'audiollibres en català).

Paraules clau:
Literatura catalana medieval, el rei Artús i els cavallers de la taula rodona,…

El sostre de vidre de les dones

DIJOUS 21 DE MARÇ DE 2024 A LES 9H

Ponent:
Dolores Montes Abad, professora del Departament d’Empresa de la UdG.

Breu CV:
És graduada en comptabilitat i finances, amb un màster oficial per la UdG en creació d'empresa i emprenedoria. Fa quatre anys que exerceix de professora associada a la UdG en matèria de comptabilitat i d'auditoria. És membre de Claustre de la UdG. Actualment, està cursant el segon any de la seva tesi doctoral i a l'espera de la publicació del seu primer article. Paral·lelament, treballa a temps complet com a directora d'una Assessoria (Assessoria Triadú SA) a l'oficina de Banyoles.

Resum xerrada:
Les dones tenen cada vegada més presència en estudis universitaris, no només de Grau, sinó també de Màster i fins i tot de doctorat i recerca. Fa més de vint anys que tenen una gran presència a la formació superior, temps més que suficient per arribar a càrrecs de responsabilitat o òrgans de govern. Aleshores, com pot ser que avui dia les dones encara no ocupin alts càrrecs a les empreses? Si no hi ha diferències a la formació entre homes i dones, i en teoria tenim les mateixes oportunitats perquè els òrgans de poder són dirigits principalment per homes? La xerrada es proposa resoldre aquestes preguntes, tenint de base explicativa el sostre de vidre.

Paraules clau:
 Sostre de vidre, dones,…

Com treballa una antropòloga forense?

DIJOUS 21 DE MARÇ DE 2024 A LES 11H

Ponent:
Marta San Millán Alonso, investigadora al Grup de Recerca d’Anatomia Clínica, Embriologia i Neurociència (NEOMA), i professora del Departament de Ciències Mèdiques de la UdG.

Breu CV:
Llicenciada en Biologia i amb un Màster en Antropologia Física, va obtenir el doctorat en Antropologia Forense a la UB, sobre la variabilitat de la pelvis humana i las seves implicacions en l’Antropologia Forense. Ha treballat com a docent universitària des de l’any 2013 a diferents centres, impartint assignatures de Biologia, Biomedicina, Fisioteràpia, Arqueologia i Ciències Ambientals. Actualment, és professora lectora a la UdG, donant classe als graus de Medicina, Infermeria i Enginyeria biomèdica. També en màster i cursos de postgrau i de formació continuada d’especialistes.

Resum xerrada:
Durant la xerrada, la Marta ens parlarà breument de la seva carrera acadèmica, i de com ha arribat a la seva posició actual. A nivell científic, vol explicar-nos, des d’aquesta experiència, (i) com l’Antropologia forense pot ajudar-nos a comprendre les poblacions del passat i resoldre cassos en Medicina legal, (ii) com l’anatomia comparada pot ajudar-nos a desxifrar l’evolució humana i (iii) com l’estudi de l’anatomia humana a través del Programa de Donació del cos a la ciència pot ajudar a la pràctica clínica actual.

Paraules clau:
Antropologia forense, anatomia humana, pelvis, evolució humana, donació del cos a la ciència,...

Posa't en marxa

DIJOUS 21 DE MARÇ DE 2024 A LES 13H

Ponent:
Mari Rico Hernandez, professora associada del Departament d'Infermeria de la UdG.

Breu CV:
 Fisioterapeuta pediàtrica amb experiència clínica en entorn hospitalari i centres de fisioteràpia en Catalunya i França. Membre d'AEPI, SEFIP i col·legiada del Col·legi de Fisioterapeutes nª 08536. Experiència en docència a URL Blanquerna, EUGimbernat, Tecnocampus Mataró des del 2017. Actualment fisioterapeuta a Ciner Girona, investigadora a Ephion Health y professora universitària a UdG.

Resum xerrada:
 La xerrada analitzarà la marxa durant 6 minuts ( 6MWT) i altres variants de caminar i equilibri en persones sanes en l'entorn natural. Ephion heatlh ha desenvolupat una tecnologia que permet obtenir dades objectives de moviment i així detectar canvis en persones malalties neurodegeneratives o altres que afectin la mobilitat d'infants, adults o persones grans. La marxa humana ha estat un motiu d'observació i anàlisis des dels temps d'Aristòtil. Aquesta activitat que aprenem durant els primers anys de vida i que automatitzem és imprescindible per l'autonomia, les activitats de la vida diària i les relacions socials? Però, com caminem? En aquest taller descobríem: Quines eines tenim per prendre consciència de com caminem. Com detectar quan alguna cosa no estem fent bé. Què podem fer quan ens costa caminar o ens fa mal alguna part del cos que ens impedeix caminar correctament.

Paraules clau: 
Salut, mobilitat, tecnologia , malalties neurodegenartives,...

A la recerca de les cel·les solars orgàniques d’alt rendiment

DIJOUS 25 D’ABRIL DE 2024 A LES 9H

Ponent:
Miquel Solà i Puig, investigador al Grup de Recerca en Disseny i Modelatge de Reaccions Catalizades per Metalls de Transició (DiMoCat), i professor del Departament de Química de la UdG.

Breu CV:
Va defensar la tesi doctoral a la Universitat Autònoma de Barcelona l'any 1991. La tesi va obtenir el premi extraordinari i el premi Sant Albert del Col·legi de Químics de Catalunya. Després de treballar dos anys en una empresa de consultoria, es va incorporar a la Universitat de Girona (UdG) com a tècnic de recerca el 1993. L'any 2001 va rebre la Distinció de la Generalitat de Catalunya per a la Promoció de la Recerca Universitària, els anys 2009 i 2014 el premi ICREA Acadèmia i el 2013 el premi Bruker en Química Física de la Reial Societat Espanyola de Química. A la UdG ha exercit els càrrecs de vicedegà de la Facultat de Ciències, director del departament de Química, director de l'Escola de Doctorat i actualment és director de l'Institut de Química Computacional i Catàlisi.

Resum xerrada: 
Durant la xerrada ens parlarà de les cèl·lules solars orgàniques, que són dispositius fotovoltaics que utilitzen materials orgànics per convertir la llum solar en electricitat. Aquest tipus de cèl·lules solars ofereixen diversos avantatges i desafiaments comparats amb les tecnologies tradicionals de cèl·lules solars de silici. Per veure aquests avantatges i desafiaments, veurem com, a diferència de les cèl·lules solars de silici convencionals, que usen semiconductors inorgànics, les cèl·lules solars orgàniques usen materials orgànics com polímers conductors i ful·lerens (molècules d'una forma especial de carboni) com a materials actius per a la conversió de la llum en electricitat. També veurem que les cèl·lules solars orgàniques es poden fabricar en làmines fines i flexibles, i que això permet diverses aplicacions noves, com ara la integració en teixits, dispositius portàtils i superfícies corbades. Els costos de producció són baixos, però les eficiències energètiques també són més baixes que les de les cèl·lules solars de silici. Això significa que converteixen una menor quantitat de llum solar en electricitat. Per això cal millorar la seva eficiència, vida útil i estabilitat abans que puguin substituir les de silici.


Paraules clau:
Nous materials, cel·les solars, energia, canvi climàtic,…

La investigació basada en les arts per conèixer i aprofundir en realitats socials

DIJOUS 25 D’ABRIL DE 2024 A LES 11H

Ponent:
Judit Onsès Segarra, investigadora al Grup de Recerca en Educació, Patrimoni i Arts Intermèdia (GREPAI), i professora del Departament de Didàctiques Específiques de la UdG.

Breu CV:
Llicenciada en Arquitectura Superior i Belles Arts, màster en Arts visuals i Educació i Doctora en Arts i Educació. Actualment, és professora Lectora Serra Húnter a la Facultat d'Educació de la Universitat de Girona (UdG). Membre del grup de recerca Educació, Patrimoni i Arts medials (GREPAI) de la Universitat de Girona. També és membre de REUNI+D (Xarxa Universitària de Recerca i Innovació Educativa del Canvi Social i Reptes per a l'Educació a l'Era Digital) i d'Indaga't (grup d'innovació docent que promou l'aprenentatge basat en la indagació). Coordina des del 2019 la xarxa Europea de Recerca EERA-NW29. Research on Arts Education.

Resum xerrada:
A través d'un breu resum de la seva trajectòria professional en el camp de la recerca, ens farà una introducció a la investigació basada en les arts. Durant la xerrada, ens parlarà des d'on se situa, què és, quin coneixement o tipus de recerca permet fer, i ens presentarà exemples d'investigació basada en les arts per mostrar-ho.

Paraules clau:
Investigació qualitativa, investigació educativa-social, investigació basada en les arts,...

Choose which types of cookies you accept which the University of Girona can store in your browser.

Those that are essential for enabling your connection. There is no option for disabling them, as they are necessary for the functioning of the website.

These enable your options to be remembered (for example language or region you are accessing from), to provide you with advanced services.

They provide statistical information and enable improved services. We use Google Analytics cookies which you can deactivate by installing this plugin.

To offer advertising contents relating to the interests of users, either directly, or through third parties (“adservers”). These must be activated if you wish to see the YouTube videos uploaded to the University of Girona’s website.