Ponent: Laura Olivas Corominas, professora del Departament de Geografia de la UdG.

Breu CV: És tècnica de SIG i comunicació del Servei de Sistemes d’Informació Geogràfica i Teledetecció (SIGTE) de la Universitat de Girona.

És graduada en Geografia, màster en Sistemes d’Informació Geogràfica i màster en Formació del Professorat. Està especialitzada en la comunicació de projectes i en el disseny de cartografia i d’aplicacions de mapes web. Des del SIGTE ha impulsat iniciatives educatives com Edusat i Edusat Challenge, que apropen l’observació de la Terra mitjançant imatges de satèl·lit a les aules. També és professora associada del Departament de Geografia de la Universitat de Girona.

Resum de la xerrada: Allà dalt, orbitant al voltant de la Terra, hi ha nombrosos satèl·lits, però no tots tenen la mateixa funció. Alguns observen contínuament el nostre planeta i ens proporcionen informació clau per comprendre què està passant al medi ambient.

En aquesta xerrada descobrirem què són els satèl·lits d’observació de la Terra i com, gràcies als seus sensors, poden mesurar aspectes com l’estat de la vegetació, la temperatura del planeta, la qualitat de l’aire o els canvis al territori. A partir d’aquestes dades, podem detectar fenòmens com les sequeres, la desforestació, els incendis forestals o el retrocés de les glaceres.

També veurem com la disponibilitat d’imatges al llarg de dècades ens permet analitzar l’evolució d’aquests fenòmens i identificar tendències associades al canvi ambiental global.

Finalment, coneixerem com programes com Copernicus o les missions de la NASA ofereixen dades obertes i gratuïtes, gairebé en temps real, que avui dia també es poden utilitzar a l’aula per aprendre a observar, analitzar i comprendre millor el nostre planeta.

Àmbits de coneixement: Ciències Ambientals, Comunicació

Ponent: Adalid Nievas Rojas, professor del Departament de Filologia i Comunicació de la UdG.

Breu CV: Doctor internacional en Ciències Humanes, del Patrimoni i de la Cultura (Universitat de Girona, 2022). Els seus àmbits de recerca preferents són la literatura espanyola del Renaixement i l’estudi de poetes contemporanis, així com la seva relació amb autors clàssics del Segle d’Or. Ha publicat treballs sobre noms cabdals de la tradició àuria, com Garcilaso de la Vega, Francisco de Aldana o Miguel de Cervantes, així com sobre autors de l’anomenada Generació del 27, com Luis Cernuda, Jorge Guillén o Vicente Aleixandre.
Recentment ha publicat, a Visor Libros, el volum col·lectiu La recepción de los Siglos de Oro en la cultura del 27.

Resum de la xerrada: L’anomenada Generació del 27 representa un dels moments de màxima plenitud estètica, intel·lectual i creativa de tota la història de la literatura espanyola. Figures com Federico García Lorca, Rafael Alberti, Luis Cernuda, Jorge Guillén, Pedro Salinas, Vicente Aleixandre, Manuel Altolaguirre o Dámaso Alonso van construir una obra que continua essent avui un referent de llibertat expressiva i d’exigència artística.

Juntament amb el record d’aquests autors, la recuperació de les dones del 27 resulta imprescindible per comprendre en tota la seva amplitud aquest capítol esplendorós de les nostres lletres: poetes i pensadores com Concha Méndez, Ernestina de Champourcin, María Zambrano, Carmen Conde o Josefina de la Torre van aportar una veu pròpia i moderna que durant dècades ha estat injustament relegada i que avui, més que mai, cal restituir a l’alçada que mereix.

La Generació del 27 va conrear una literatura exigent i lliure, atenta a la tradició i compromesa amb la bellesa, però també amb l’ésser humà. Recordar-la i commemorar-ne el centenari no és només un acte de memòria cultural, sinó també una manera de reivindicar el valor de la paraula, del pensament crític i de la creació artística en temps d’incertesa.

Àmbits de coneixement: Llengua i Literatura Espanyola

Ponent: Clàudia Hereu, investigadora pre-doctoral de Pedagogia de la UdG.

Breu CV: És graduada en Treball Social per la Universitat de Girona i té un màster en Dones, Gènere i Ciutadania per la Universitat de Barcelona, en l’especialitat de polítiques públiques. Actualment, està cursant un doctorat amb una beca IFUdG dins del programa d’Educació i Gènere. La seva recerca se centra en els vincles d’amistat i de sororitat, i en el seu impacte en la prevenció i la recuperació de les violències masclistes. A més, forma part del Grup de Recerca Interdisciplinari en Gènere i Vulnerabilitats Socials (GRIGiVS), reconegut com a grup de recerca consolidat (SGR) per la Generalitat de Catalunya.

Resum de la xerrada: La xerrada té com a objectiu analitzar la socialització patriarcal del desig i la seva orientació cap a determinats perfils masculins associats a comportaments violents. Així mateix, s'explorarà el paper de les amistats en la prevenció de l'inici de relacions tòxiques o de violència masclista, a través de la deconstrucció dels models de desig patriarcals i la promoció de relacions igualitàries i saludables.

Àmbits de coneixement: Educació, Psicologia, Treball social

Ponent: Daniel Varona Gómez, professor del Departament de Dret Públic de la UdG

Breu CV: Catedràtic de Dret Penal i Criminologia de la UdG. Autor de més de 50 publicacions. Magistrat Suplent de l'Audiència Provincial de Girona (Sala Penal).

Resum de la xerrada: Les dades sobre denúncies per delictes sexuals, tant a Espanya com a Catalunya, mostren un augment alarmant en l'última dècada. 
La xerrada comença presentant aquestes dades i ofereix una reflexió sobre si realment vivim avui en una societat amb més delinqüència sexual o si, més aviat, el que ha canviat és la sensibilitat social envers el tema i, per tant, ara es denuncien més aquests delictes que abans.

Àmbits de coneixement: Dret

Ponent: Arlet Brufau Centelles, tècnica de l'Observatori d'Ètica en Intel·ligència Artificial de Catalunya.

L’Observatori d’Ètica en Intel·ligència Artificial de Catalunya (OEIAC), que pren forma de càtedra a la Universitat de Girona, forma part de l’estratègia d’Intel·ligència Artificial impulsada per la Generalitat de Catalunya, amb el nom de Catalonia.AI.
El Model PIO és una nova eina d’avaluació sobre els usos ètics i legals que està harmonitzada amb els requisits legislatius i els estàndards i recomanacions ètiques actuals. Aquesta eina d’avaluació consisteix en una llista de verificació o checklist sobre usos ètics estructurada al voltant de set principis, i dissenyada per al desenvolupament, desplegament i avaluació de dades i sistemes d’IA.

Resum de la xerrada:  Aquesta sessió abordarà l’ús responsable i ètic de la intel·ligència artificial en l’àmbit educatiu. Començarem amb una introducció sobre què és la IA, tot fent un recorregut per la seva evolució i identificant en quin punt ens trobem actualment. Ens centrarem especialment en l’impacte que té sobre la comunitat educativa.
A continuació, analitzarem què entenem per un sistema d’IA ètic i legal, i compartirem preguntes clau i recomanacions que poden aplicar tant l’alumnat com el professorat per garantir un ús responsable d’aquestes tecnologies.
Finalment, es presentarà el Model PIO Educació com a exemple concret d’eina pràctica que pot ajudar els centres educatius a avaluar i incorporar la IA de manera segura i ètica.

Àmbits de coneixement: Economia i Empresa.

Ponent: Georgina Rodríguez Muñoz, professora del Departament Dret Públic de la Universitat de Girona.

Breu CV: Doctora en Dret Internacional Públic i de la Unió Europea per la Universitat de Girona (2024) amb la tesi doctoral "La protecció de les víctimes de tràfic de persones a l'ordenament jurídic internacional i la seva aplicació a la Unió Europea: cap a un estatut de la víctima", qualificada amb la distinció Cum Laude i la menció de Doctorat Internacional, dirigida per la Dra. Maria Esther Jordana Santiago.
Actualment forma part de l'equip del Grup d'Investigació en Dret Internacional, Relacions Internacionals i Unió Europea de la UdG.

Resum de la xerrada: L’experta pot adaptar la sessió a les necessitats curriculars del centre educatiu per tractar temes relacionats amb el Dret Internacional, les Relacions Internacionals i la Unió Europea.

Àmbits de coneixement: Dret

Ponent: Ramon Fabre Vernedas, professor del Departament d'Empresa de la Universitat de Girona.

Breu CV: És professor amb una trajectòria vinculada a la UVic, la UAB, la UPF i la UdG. El seu àmbit d’especialització són les finances i la fiscalitat, però per damunt de tot s’identifica la visió global que l’ha aportat més de quaranta anys de docència.

Resum de la xerrada: Una perspectiva històrica dels efectes del creixement per justificar l'evolució cap a la sostenibilitat com a paradigma econòmic.

Àmbits de coneixement: Economia i Empresa

Ponent: Josep Maria Espinet Rius, professor del Departament d'Empresa de la Universitat de Girona.

Breu CV: És professor lector de la Universitat de Girona. La seva trajectòria professional ha estat lligada al sector financer durant més de 35 anys on ha assumit responsabilitats en diferents àmbits. A nivell docent, és professor de la Universitat de Girona des de 1991 fins a l'actualitat, havent impartit més de 20 assignatures diferents, la majoria d’elles de l’àmbit d’Economia de l’Empresa i de Màrqueting. Les especialitzacions de recerca actuals són estratègies de preus, el sector creuers en la seva globalitat, i la Intel·ligència Artificial, Intel·ligència de Negoci i Big Data amb una àmplia experiència professional.

Resum de la xerrada: Una de les decisions rellevants de les empreses és quin preu posar als productes/serveis que comercialitzen. L’objectiu d’aquesta xerrada és explicar com fixar preus per tal d’obtenir els objectius financers esperats. Es tracta d’una sessió molt pràctica i en la que es donarà accés als oients a un text i uns simuladors creats pel ponent en la que es podrà calcular quins preus posar segons les circumstàncies.

Àmbits de coneixement: Economia i Empresa, Turisme

Ponent: Francesc Fusté Forné, professor del Departament d'Empresa de la Universitat de Girona.

Breu CV: És professor agregat Serra Húnter al Departament d’Empresa de la Universitat de Girona. La seva recerca se centra en el màrqueting i el turisme gastronòmic. En particular, ha estudiat les connexions entre l’autenticitat, el patrimoni i les identitats alimentàries, els paisatges, el desenvolupament rural, i les experiències turístiques, i el paper de la gastronomia com a motor de canvis socials.

Resum de la xerrada: En aquesta xerrada explorarem com el menjar pot ser una manera de conèixer altres cultures, d’aprendre valors i de connectar amb persones d’arreu del món. Parlarem de com la gastronomia es converteix en un pont per al diàleg intercultural i en una eina per promoure un turisme més respectuós i sostenible. A partir d’exemples reals reflexionarem sobre què ens diu el menjar sobre qui som i com podem construir un futur compartit.

Àmbits de coneixement: Comunicació Cultural, Economia i Empresa, Turisme

Ponent: Martina Botton, tècnica de l'Institut de Medi Ambient de la UdG.

Breu CV: És planificadora territorial especialitzada en urbanisme i transició socioecològica. La seva recerca se centra en les injustícies i els conflictes socioambientals i la seva expressió en l'espai. Va iniciar aquesta línia d'estudi a la Universitat IUAV de Venècia, analitzant la perspectiva de gènere interseccional i la inclusivitat aplicada al disseny de l'espai públic. Més tard, va cursar el màster en Urbanisme a la Universitat Politècnica de Catalunya (MBArch), on va estudiar la fricció entre els hàbits de residents i turistes al nucli antic de Girona. Recentment, ha realitzat el màster en Canvi Ambiental i Transició Socioecològica a la Universitat de Girona, culminant-lo amb una anàlisi a gran escala dels conflictes de canvi d’ús de sòl dels últims 50 anys a la costa mediterrània espanyola. El seu compromís amb la justícia territorial es reflecteix també en la seva col·laboració en projectes d'investigació sobre energies renovables i transició energètica justa.

Resum de la xerrada: La transició cap a les energies renovables és una necessitat climàtica i una qüestió de sobirania energètica, però el seu desplegament a Catalunya està generant un intens debat social.

Ponent: Miquel Solà Puig, professor del Departament de Química de la UdG. 

Breu CV: Es va formar com a químic al Col·legi Universitari de Girona i a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Es va doctorar amb premi extraordinari per la UAB l’any 1991. Després de diversos mesos en una consultoria, es va traslladar a la Universitat de Girona (UdG) el 1993. Va realitzar investigació postdoctoral amb els professors Baerends a Amsterdam i Ziegler a Calgary.
Des del 2003 és catedràtic del Departament de Química de la UdG. A la UdG ha estat director de l'Institut de Química Computacional i Catàlisi (2004–2007, 2023–2024), director del Departament de Química (2007–2010) i director de l'Escola de Doctorat de la UdG (2010–2014, 2018–2022).
Ha rebut el Premi ICREA Acadèmia els anys 2009, 2014 i 2024; el 2013 el Premi de Química Física de la Reial Societat Espanyola de Química (RSEQ); el 2019 el reconeixement de membre honorari de la Societat Polonesa de Química; i el 2025 la Medalla de la RSEQ. És coautor d'uns 550 articles científics (h = 78), 43 capítols de llibre, un llibre i ha dirigit 28 tesis doctorals.

Resum de la xerrada: Els materials avançats són al centre de moltes de les tecnologies que transformen la nostra vida quotidiana: bateries d’alta eficiència, pantalles flexibles, panells solars ultrafins, sensors intel·ligents o catalitzadors per a una química circular i sostenible.
En aquesta xerrada explorarem com la química —des de la síntesi molecular fins al disseny computacional— és la disciplina clau que permet crear materials amb propietats úniques. Veurem exemples recents de materials orgànics i inorgànics d’última generació, com nanomaterials de carboni, perovskites o estructures metall-orgàniques (MOFs), i discutirem com el control de l’estructura química a escala atòmica determina el seu comportament macroscòpic. Finalment, veurem el paper estratègic que juga la química en el desenvolupament de tecnologies sostenibles i intel·ligents.

Àmbits de coneixement: Química

Ponent: Mariona Isern Roca, doctorant del Departament de l'Institut de Química Computacional i Catàlisi de la UdG.

Breu CV: Graduada en Ciències Biomèdiques i màster en Bioinformàtica. Doctoranda industrial en una empresa biotecnològica, dins del programa de doctorat en Química de la Universitat de Girona.
La seva recerca se centra en l'ús de dades i eines d'intel·ligència artificial per millorar la seguretat dels medicaments.

Resum de la xerrada: En aquesta xerrada s'explicarà com es poden detectar i evitar els efectes secundaris dels medicaments abans que arribin a les persones. A través d'una història senzilla i activitats participatives, l'alumnat descobrirà per què els medicaments poden provocar efectes no desitjats i com la ciència actual utilitza dades i models computacionals per anticipar aquests riscos.

Àmbits de coneixement: Biologia, Biotecnologia

Ponent: Raquel Parrondo Pizarro, doctorant del Departament de l'Institut de Química Computacional i Catàlisi de la UdG.

Breu CV: Després de cursar el grau en Biotecnologia a la Universitat de Barcelona, va completar el Màster en Bioinformàtica per a les Ciències de la Salut a la Universitat Pompeu Fabra. 
Actualment realitza un doctorat industrial a l’empresa Chemotargets (Barcelona), dins del programa de doctorat en Química de la Universitat de Girona.

Resum de la xerrada: La intel·ligència artificial té cada vegada més impacte i presenta aplicacions molt diverses en diferents àmbits científics i tecnològics, incloent-hi el desenvolupament de fàrmacs. Actualment, grans empreses farmacèutiques internacionals utilitzen estratègies basades en IA per complementar els mètodes tradicionals i millorar i accelerar el disseny de nous medicaments, tant en les fases inicials de recerca com en les etapes clíniques més avançades.
En aquesta xerrada coneixereu de manera divulgativa quins són els principals mètodes, tendències i reptes que planteja l’ús de la intel·ligència artificial en el desenvolupament de fàrmacs.

Àmbits de coneixement: Biologia, Biotecnologia

Ponents: Alba Abras Feliu i Núria Pérez Bielsa, professores del Departament de Biologia de la UdG.

Breu CV: L’Alba Abras i la Núria Pérez són professores de l’Àrea de Genètica del Departament de Biologia de la Universitat de Girona i membres del Laboratori d’Ictiologia Genètica (LIG). La recerca del LIG se centra en la caracterització genètica i la conservació de la biodiversitat de les poblacions de peixos, mitjançant l’anàlisi de la seva diversitat i divergència genètiques.
Actualment, totes dues treballen en l’estudi de la integritat genètica de les poblacions de bagra catalana (Squalius laietanus) a les conques fluvials de Catalunya, amb l’objectiu de contribuir a la seva conservació.

Resum de la xerrada: La biodiversitat és una part essencial del patrimoni natural i un element clau per al correcte funcionament dels ecosistemes. A Catalunya, però, la pèrdua de biodiversitat és una realitat preocupant, especialment als medis aquàtics continentals, on més del 50% de les espècies es troben en declivi.
Un cas emblemàtic és la bagra catalana (Squalius laietanus), un peix d’aigua dolça endèmic dels Països Catalans, catalogat com a vulnerable a la Llista Vermella d’espècies amenaçades. Per a la seva protecció, la genètica és una eina fonamental que permet conèixer amb precisió l’estat de les poblacions que habiten els nostres rius.
En aquesta xerrada veurem com la genètica pot contribuir a la conservació de la biodiversitat endèmica del nostre territori, prenent la bagra catalana com a cas d’estudi.

Àmbits de coneixement: Biologia

Ponents: Marta Planas Grabuleda i Lidia Feliu Soley, professores del Departament de Química de la UdG. 

Breu CV: 
La Dra. Marta Planas (UdG) és Catedràtica de Química Orgànica des del 2022. Es va doctorar el 1996 i va fer un postdoctorat a la Universitat de Minnesota en síntesi en fase sòlida. Actualment codirigeix el Laboratori d’Innovació a Productes i Processos de Síntesi Orgànica (LIPPSO) i ha estat directora del Departament de Química. Ha participat en 25 projectes de recerca (6 com a IP), és coautora de 94 articles, 5 patents i més de 140 comunicacions en congressos.
La Dra. Lídia Feliu (UdG) és doctora en Farmàcia per la Universitat de Barcelona (2000), on va treballar en la síntesi d’alcaloides marins amb activitat antitumoral. Va fer estades postdoctorals a la Universitat de Montpeller com a becària Marie Curie, especialitzant-se en química combinatòria i síntesi en fase sòlida. El 2003 es va incorporar al grup LIPPSO del Departament de Química de la UdG mitjançant una beca de reintegració Marie Curie.

Resum de la xerrada:  Els fàrmacs i pesticides són molècules que milloren de manera decisiva la qualitat de vida de les persones. S’exposaran quins són els principals reptes als que s’enfronten els químics a l’hora de descobrir nous productes que cobreixin les necessitats actuals en medicina i agricultura.

Àmbits de coneixement: Biotecnologia, Química.

Ponent: Natalia Serrano Morillas, professora del Departament de Biologia de la UdG.

Breu CV: Professional amb més de 10 anys d’experiència en ciències de la salut, incloent els darrers 5 anys en el sector industrial biotecnològic. Ha ocupat rols en la gestió de projectes i d’operacions relacionats amb la fabricació d’equips de bioprocessos, amb responsabilitats clau en la planificació, el seguiment, la gestió pressupostària, la gestió de riscos i la coordinació d’equips multidisciplinaris. Ha treballat en la interfície entre enginyeria, producció i clients per garantir l’execució tècnica i operativa dels projectes.

Resum de la xerrada: La biologia i la biotecnologia obren un ventall molt ampli d’oportunitats: des de la recerca bàsica en l’àmbit acadèmic fins a la seva aplicació industrial en sectors com el farmacèutic, l’alimentari o el biomèdic. A partir de la meva experiència a Celltoki, una empresa dedicada a fabricar equips de bioprocés single-use, explicaré de manera senzilla com el coneixement científic es transforma en productes i serveis que arriben a la societat. La xerrada vol mostrar als estudiants quines sortides professionals existeixen —tècniques, enginyerils, comercials o de gestió— i com cadascun pot trobar el seu camí dins d’aquest àmbit en constant creixement.

Àmbits de coneixement: Biologia, Biotecnologia

Ponent: Lluís Bañeras Vives, professor del Departament de Biologia de la UdG.

Breu CV: Professor de Microbiologia i investigador a l'Institut d'Ecologia Aquàtica de la Universitat de Girona. La seva recerca se centra en l’estudi de microorganismes poc coneguts, sovint aïllats del medi ambient, amb l’objectiu d’identificar activitats rellevants que puguin tenir impacte en la societat. Actualment treballa en dues línies principals de recerca.
En primer lloc, estudia com els microorganismes del sòl influeixen en la producció de gasos d’efecte hivernacle i en la captació de carboni. Aquesta recerca s’emmarca dins el concepte ampli de descarbonització i en com les actuacions basades en la natura poden contribuir-hi.
En segon lloc, investiga com diferents microorganismes responen al corrent elèctric, modulant algunes de les seves activitats metabòliques. Aquest coneixement permet optimitzar processos com la producció de biocombustibles o la degradació de contaminants.

Resum de la xerrada: La vida és un flux d'electrons. Aquesta premissa, tot que pot semblar agosarada en una primera lectura, no s'allunya massa de la veritat. En organismes més simples com per exemple els bacteris, les reaccions d'intercanvi d'electrons prenen una importància cabdal i es troben a la base de la seva existència. Els electrons són de fet l'energia que els fa funcionar. La pregunta és clara: què passaria però si fóssim capaços de connectar els bacteris al circuit elèctric? D'endollar-los com qui endolla un aparell elèctric? En aquesta xerrada buscarem algunes respostes a aquesta pregunta i com podem millorar algunes de les activitats dels microorganismes quan els "connectem al corrent elèctric". Nosaltres som capaços d'imaginar situacions infinites, i vosaltres?

Àmbits de coneixement: Biologia, Biotecnologia

Ponent: Marcel Swart, professor del Departament de Química de la UdG.

Breu CV: Marcel Swart va llegir la tesi doctoral a Groningen (2002), on estudiava proteïnes de coure amb química computacional. Després es va traslladar a Amsterdam per estudiar l’enzim de citocrom P450 i més tard l'ADN, per al qual va ser guardonat amb el Premi Young Scientist a l'any 2005. Des de 2006 treballa a Girona, primer amb el prestigiós ICREA-Júnior, a l'any 2009 li van promocionar al Professor ICREA, i a 2024 va obtenir una plaça de catedràtic a temps parcial.

Resum de la xerrada: La química es troba a tot arreu, quan respirem, quan mengem, i és clar, també a les típiques reaccions químiques. Avui en dia el resultat d’aquestes reacciones es pot predir amb la química teòrica, per al qual necessitem maquines de supercomputació (p.e. MareNostrum a Barcelona). En aquesta xerrada ensenyaré les eines que necessitem, alguns processos que podem tractar i el per què ho fem. La xerrada inclourà temes com els Pirineus, futbol, Alzheimer’s i xocolata.

Àmbits de coneixement: Química

Ponent: Anna Massaguer Vall-llovera, professora del Departament de Biologia de la UdG.

Breu CV: És professora agregada al Departament de Biologia i investigadora principal del grup Teràpies Antitumorals Dirigides. Es va doctorar en Farmàcia a la Universitat de Barcelona (2003) i va realitzar una estada predoctoral a la Harvard Medical School (Boston, 2001), així com una estada postdoctoral a l’Hospital Clínic/IDIBAPS (Barcelona, 2003-2007).
Des del 2007, la seva recerca se centra en la teràpia selectiva del càncer. Aquesta línia inclou el desenvolupament de noves estratègies de quimioteràpia i fototeràpia, així com l’administració dirigida de fàrmacs mitjançant proteïnes portadores i nanopartícules, amb l’objectiu d’optimitzar els tractaments oncològics perquè siguin més eficients i menys tòxics.

Resum de la xerrada: El càncer és una malaltia amb gran incidència a la nostra societat i la recerca no s’atura per trobar tractaments més efectius i amb menys efectes secundaris. En aquesta xerrada es presentarà com es desenvolupa la recerca per a trobar nous agents antitumorals, posant èmfasi en la fotoquimioteràpia, una estratègia que combina compostos químics, llum i oxigen per atacar les cèl·lules tumorals de manera molt precisa i eficaç.

Àmbits de coneixement: Biologia

Ponent: Gustavo Patow, professor del Departament d'Informàtica, Matemàtica Aplicada i Estadística de la UdG.

Breu CV: Llicenciat en Cs. Físiques per la Universidad Nacional de La Plata, Argentina, i Doctor per la Universitat Politècnica de Catalunya. Professor Agregat de l’àrea de Llenguatges i Sistemes Informàtics del Departament d’Informàtica i Matemàtica Aplicada de la Universitat de Girona. Docent a l'Escola Politècnica Superior, de les assignatures de Multimèdia i tecnologies de la comunicació. Investigador en Informàtica Gràfica i les seves aplicacions a camps com els videojocs, el modelatge urbà, el diseny de luminàries, la arquitectura, la història i l'urbanisme.

Resum de la xerrada: Una disciplina on convergeixen aspectes artístics i creatius com tecnològics i d'enginyeria. En aquesta xerrada recorrerem totes les etapes de la creació i desenvolupament d'un videojoc, i veurem com els diferents sistemes interactuen per donar forma a l'experiència final. Analitzarem els elements involucrats (física, intel·ligència artificial, rendering, etc.), com funcionen i de quina manera afecten la jugabilitat. Tot això ho farem amb abundants exemples de jocs recents... i no tan recents!

Àmbits de coneixement: Enginyeria Informàtica

Ponent: Joan Batlle, expert en Informàtica, Matemàtica Aplicada i Estadística de la UdG.

Resum xerrada: Els telèfons mòbils són eines imprescindibles en la nostra vida quotidiana, però sovint fem servir aquesta tecnologia sense saber realment què hi ha al darrere. En aquesta xerrada analitzarem com es codifica la informació dins del telèfon, com s’emmagatzemen les imatges i els vídeos, com es transmeten els senyals entre dispositius situats a milers de quilòmetres de distància i d’on obté l’energia el nostre mòbil.

Àmbits de coneixement: Enginyeria Informàtica

Ponent: Lluís Bosch Puig, professor del Departament d'Enginyeria Química, Agrària i Tecnologia Agroalimentària.

Breu CV: Doctor en Enginyeria Agronòmica per la Universitat de Lleida, amb una línia de recerca iniciada l’any 2000 en el camp de la millora genètica i la qualitat de la carn de porc. Ha participat en diversos projectes de recerca consecutius centrats en la selecció de criteris i biomarcadors relacionats amb la distribució i composició de la grassa intramuscular, la detecció de QTLs i la millora del contingut d’àcid oleic en la carn porcina.
La seva activitat investigadora s’ha desenvolupat en el Grup de Recerca de Porcí de la UdL, en estreta col·laboració amb empreses del sector. Combina recerca aplicada i transferència de coneixement, assessorant empreses ramaderes i establint vincles sòlids amb la indústria porcina.

Resum de la xerrada: Quan seus a taula per menjar, què hi veus al plat? Què fa que puguem tenir a l'abast aquesta diversitat d'aliments? Divulgació i conscienciació sobre els processos i la producció dels aliments que consumim al dia a dia. Els graus universitaris on s'estudia el món agroalimentari, qui són els professionals que ens alimenten cada dia? Quina és la importància de la indústria alimentària?

Àmbits de coneixement: Enginyeria Agroalimentària

Ponent: Jerónimo Hernández González, professor del Departament d'Informàtica, Matemàtica Aplicada i Estadística de la UdG.

Resum de la xerrada: Les xarxes neuronals es poden entendre, des d'un punt de vista matemàtic, com una composició de funcions, on la sortida d’una funció es converteix en l’entrada de la següent. D’aquesta manera, encadenem moltíssimes funcions (sumes ponderades i transformacions no lineals simples) per formar models complexos capaços de representar tot tipus de patrons. Explorarem com aquesta idea tan bàsica de funcions encaixades una dins l’altra pot donar lloc a aplicacions avui en dia tan comuns com els models de llenguatge o els sistemes de visió artificial.

Àmbits de coneixement: Enginyeria Industrial

Ponent: Anna Carbonell Bujons, professora del Departament d'Empresa de la Universitat de Girona.

Breu CV: És professora associada a la Universitat de Girona i visiting professor en universitats com Arizona State University, UniSey i Krakow University, especialitzada en màrqueting, innovació i estratègia empresarial. Actualment cursa el doctorat en empresa. Compagina la seva activitat acadèmica amb l’emprenedoria, com a fundadora d’ADdict.es i The Carvils, agències de branding i comunicació.

Resum de la xerrada: Descobreix com les idees més disruptives poden néixer sense diners, però amb enginy, actitud i una base acadèmica sòlida que les aguanti. Una xerrada amb exemples reals de campanyes creatives que demostren que, quan penses diferent i t’hi atreveixes, els projectes poden arribar molt lluny.

Àmbits de coneixement: Economia i Empresa, Turisme.

Ponent: Teresa Puig Miquel, professora del Departament de Ciències Mèdiques de la UdG.

Breu CV: Teresa Puig Miquel obtingué el títol de Bioquímica a la Universitat Autònoma de Barcelona el 1997 i el títol de doctora en Bioquímica i Biologia Molecular a la UAB el 2001. Actualment, és professora catedràtica al departament de ciències mèdiques (Facultat de Medicina) de la Universitat de Girona i dirigeix el grup de Noves Dianes Terapèutiques (TargetsLab). Els seus principals camps d’investigació són la oncologia pre-clínica i l'enginyeria de teixits amb aplicacions biomèdiques, tal i com es mostra a la web del grup de recerca TargetsLab.

Resum de la xerrada: Es tracta d’una xerrada on primerament es parlarà de la recerca en salut a Girona des del punt de vista d’un Grup de Recerca de la UdG i posteriorment s’exposaràn les diferències entre alguns dels graus en salut que s’ofereixen a Catalunya i com fer l'elecció en funció de les preferències de l'alumne.

Àmbits de coneixement: Enginyeria Industrial