Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
UdG 30 anys
Tancar
Menú

Investiga

Investigadors

Un dia en la #UdGRecerca

A continuació trobareu el programa del cicle i el detall de cada una de les xerrades:

 

Magnetisme, materials, ... màgia?

DIJOUS 30 DE SETEMBRE DE 2021 A LES 9H

Ponent: Joan Josep Suñol Martínez, professor del Departament de Física

Breu CV:

  • Professor de Física aplicada 
  • Membre del grup d’innovació docent en Física 
  • Coordinador del grup d’innovació docent en estratègies d’avaluació
  • Responsable del grup de recerca en Materials i Termodinàmica

Resum xerrada: Gran part de les tecnologies i dels aparells que ens envolten es basen en el magnetisme. Nogensmenys, la nostra aproximació al món sol ser mecanicista.
Al llarg de la història fenòmens magnètics han estat emprats en espectacles i activitats diverses. Aquesta xerrada pretén mostrar de forma comprensible alguns fenòmens basats en el magnetisme. És ciència, malgrat que a vegades sembli màgia.

Paraules clau: magnetisme, física, ciència de materials

La revolució en el diagnòstic del càncer de pròstata gràcies a la ressonància

DIJOUS 30 DE SETEMBRE DE 2021 A LES 11H

Ponent: Kai Vilanova Busquets, professor del Departament de Ciències Mèdiques

Breu CV: 

  • Doctor en Medicina per la Universitat de Barcelona
  • Especialista en radiodiagnòstic en formació MIR a l'Hospital J. Trueta. Girona.
  • Director del Departament de Ressonància. Clínica Girona.
  • Consultor. Institut Diagnòstic per la Imatge. Servei Català de la Salut.
  • Professor associat. Coordinador de Radiologia. Facultat de Medicina. Universitat de Girona.

Publicació de 128 articles i 31 llibres científics. Premi a la investigació Espanyola en Radiologia 2008. Participació en 38 projectes-beques d'investigació. Reconeixement a la trajectòria professional del Col•legi de Metges de Girona 2016. 32 premis científics en congressos nacionals i internacionals. Premi al millor article d'impacte internacional en Radiologia 2010. President de la Societat Espanyola de Radiologia Musculo-esquelètica (2007-2011). President del Comitè de Tumors de l'European Society of Skeletal Radiology. ESSR. (2008-2010).President del Comité Científic Congres Nacional de Radiologia (SERAM) 2018. President del Congres Europeu de Ressonància Magnètica (ESMRMB) 2020

Resum xerrada: L'objectiu és mostrar com gràcies als avenços científics d'una tècnica d'imatge, de radiologia, com la ressonància magnètica (RM), des de fa pocs anys ens permet veure i diagnosticar un càncer, el més freqüent en els homes, que fins fa poc no teníem cap mètode per poder-lo diagnosticar de forma fiable. Veurem com els treballs desenvolupats per part del nostre grup de treball format per científics de diferents modalitats: metges de diferents especialitats, físics, informàtics, matemàtics, biòlegs, enginyers, químics... han contribuït en aquesta fita de poder diagnosticar i fer biòpsies de la pròstata de forma fiable. La ressonància magnètica ens permet veure el càncer, i després podem posar un aparell robòtic en la mateixa sala de RM per dirigir l'agulla de forma automàtica per obtenir una biòpsia de les cèl•lules del càncer. Veurem com s'ha arribat a disposar d'aquest mètode actual fiable que ha revolucionat el diagnòstic del càncer de pròstata.

Paraules clau: Cáncer de Próstata.Ressonància Magnètica

I’m a Chemist ….. (Sóc químic …..)

DIJOUS 28 D'OCTUBRE DE 2021 A LES 9H

Ponent: Marcel Swart, professor del Departament de Química.

Breu CV: Marcel Swart va llegir la tesi doctoral a Groningen (2002), on estudiava proteïnes de coure amb química computacional. Després es va traslladar a Amsterdam per estudiar l’enzim de citocrom P450 i més tard l'ADN, per al qual va ser guardonat amb el Premi Young Scientist a l'any 2005. Des de 2006 treballa a Girona, primer amb el prestigiós ICREA-Júnior, i a l'any 2009 li van promocionar al Professor ICREA. Per la seva trajectòria d’excel·lència al camp de modelatge molecular, a 2012 va ser guardonat amb el premi MGMS Silver Jubilee Award, i en 2017 amb un premi especial de la Societat Química de Serbia. Ha sigut seleccionat com a Fellow de la Young Academy of Europe (2014) i Royal Society of Chemistry (2015), i Membre de l'Acadèmia Europea (2019). Actualment, és director de l’Institut de Química Computacional i Catàlisi (Univ. Girona), editor per la revista Inorganica Chimica Acta, membre de Editorial Boards de revistes científiques internacionals, és (co) autor de 150 articles científics, i és superfan dels seus 8 nebots i nebodes.

Resum xerrada: La química es troba a tot arreu, quan respirem, quan mengem, i és clar, també a les típiques reaccions químiques. Avui en dia el resultat d’aquestes reacciones es pot predir amb la química teòrica, per al qual necessitem maquines de supercomputació (p.e. MareNostrum a Barcelona). En aquesta xerrada ensenyaré les eines que necessitem, alguns processos que podem tractar i el per què ho fem. La xerrada inclourà temes com els Pirineus, futbol, Alzheimer’s i xocolata.

Paraules clau: Química, Ciències de la salut, Alimentació

Manuscrits, cavallers, enciclopèdies i dimonis

DIJOUS 28 D'OCTUBRE DE 2021 A LES 12H

Ponent: Xavier Renedo Puig, professor del Departament de Filologia i Comunicació

Breu CV: Professor de literatura medieval i d'expressió oral i escrita de la UdG, especialitzat en l'estudi i l'edició de les obres de l'enciclopedista Francesc Eiximenis (1327-1409), en les cròniques catalanes medievals i en la narrativa cavalleresca. Soci de FC Barcelona i amant de la bona prosa, del bon vi i del cinema clàssic, sobretot dels 'westerns' de John Ford i deKenzi Mizogouchi.

Resum xerrada: Presentació planera i, espero, atractiva de les línies de recerca d'un medievalista de la UdG: teoria política, viatges al més enllà, grans batalles, manuscrits, grans enciclopèdies, etc.

Paraules clau: manuscrits, cavallers, jocs de trons

Equilibri entre l'explotació i la conservació del mar: investigació conjunta de la Universitat de Girona i del Institut de Ciències del Mar en el marc del Projecte CriMa

DIJOUS 28 D'OCTUBRE DE 2021 A LES 13H

Ponents: Stefania Minuto, Montse Demestre, Josep Lloret

Breus CV:

Montse Demestre és investigadora de l'Institut de Ciències del Mar amb més de 120 publicacions. La seva línia de recerca s'enfoca en l’ecologia de comunitats bentòniques marines, impacte ecològic de la pesca sobre el bentos i els recursos marins explotats, biodiversitat i conservació d'hàbitats, avaluació de la integritat ecològica dels ecosistemes bentònics, pesqueries i gestió ecosistèmica.

Josep Lloret és biòleg marí, professor agregat a la Facultat de Ciències, director de la Càtedra Oceans i Salut Humana i del grup SeaHealth de l’Institut d’Ecologia Aquàtica de Universitat de Girona. Autor de més de
130 publicacions científiques, estudia les relacions complexes que s’estableixen entre els ecosistemes marins i la salut i el benestar de les persones, integrant diferents sectors de l’Economia Blava.

Stefania Minuto és professora associada, investigadora del grup SeaHealth i responsable de comunicació de la Càtedra Oceans i Salut Humana de la Universitat de Girona.

Resum xerrada: La xerrada s'enfoca en la recerca pionera feta conjuntament per la Universitat de Girona i l'Institut de Ciències del Mar (CSIC) sobre dos hàbitats marins Mediterranis amb una alta biodiversitat i molt productius però que alhora són molt vulnerables per l'efecte de la pesca: estem parlant dels fons de Crinoïdeus i els fons de Maërl o grapissar.

En particular s'explica l'activitat dels investigadors durant una campanya oceanogràfica, on mitjançant l'anàlisi de les imatges de vídeos enregistrats mitjançant un robot submarí, i durant una campanya de pesca amb arts artesanals experimentals, amb les que es volen aconseguir els objectius del projecte CRIMA per veure l'efecte de la pesca sobre aquests dos hàbitats bentònics. A més, aquestes informacions permeten proposar estratègies alternatives a la sobreexplotació d'aquests hàbitats i finalment es busca sensibilitzar a la ciutadania d'aquest greu problema de conservació

La col·laboració entre científics, divulgadors i societat és necessària per poder preservar la mar, perquè pugui continuar aportant serveis ecosistèmics com aliments i beneficis per a la salut de les persones.

Paraules clau: Bentos, Pesca, Mar, Salut, Hàbitats sensibles, Explotació, Conservació, Bon estat ambiental, Serveis ecosistèmics.

La història de l'art i el patrimoni cultural. Recerca, difusió i noves perspectives

DIJOUS 25 DE NOVEMBRE DE 2022 A LES 9H

Ponent: Francesc Miralpeix Vilamala, professor del Departament d'Història i Història de l'Art

Breu CV:  Doctor en història de l'art i professor titular a la Universitat de Girona. Forma part del grup de recerca consolidat de la Generalitat de Catalunya Art del Renaixement i del Barroc a Catalunya. Ha publicat nombrosos estudis sobre les manifestacions artístiques dels segles XVII i XVIII, sobre el fenomen del col·leccionisme i sobre la destrucció i/o salvaguarda del patrimoni artístic. Participa en diferents comissions de la Generalitat de Catalunya en assesorament sobre el patrimoni cultural català.

Resum xerrada: La posada en valor del patrimoni cultural és una tasca que la Història de l'art ve duent a terme des de fa molts anys. Avui, però, és més necessària que mai per seguir avançant en el coneixement que en fa possible la seva preservació, conservació i difusió. La xerrada vol explicar amb quines eines treballen els i les historiadores de l'art, quina és la seva funció en la si de la societat actual i com es concreta la recerca aplicada (museus, comissariat d'exposicions, creació de continguts culturals, guiatges turístics, expertissatge d'obres, estudi de projectes, atrezzo històric, investigació d'herències i llegats, mercat de l'art, estudi de col·leccions, creació d’empreses culturals, món editorial, etc...).

Paraules clau: Art, patrimoni cultural, museus, recerca aplicada, memòria.

La Mediterrània, un mar singular

DIJOUS 25 DE NOVEMBRE DE 2021 A LES 11H

Ponent: Conxi Rodríguez-Prieto, professora del Departament de Ciències Ambientals

Breu CV: Doctora en Ciències(Biològiques) per la Universitat Autònoma de Barcelona. Professora Titular de Botànica de la Universitat de Girona. Ha impartit o imparteix docència en els graus de Biologia i Ciències ambientals i en diversos cursos de doctorat i màster. Professora de nombrosos cursos entre els que destaquen 39 cursos SOKRATES impartits a la Universitat Pierre et Marie Curie de Paris VI (actual Sorbonne). Línies de recerca: Especialista en macroalgues marines, la seva línia de recerca principal és la taxonomia d’algues vermelles, però també continua treballant en temes d’ecologia, especialment en l’impacte de les activitats de l’home sobre el medi marí. Entre les seves publicacions destaca la "Guía de las macroalgas y fanerógamas marinas del Mediterráneo occidental", publicada al 2013 (Omega). És la conservadora de la secció d'algues de l’Herbari de la Universitat de Girona (HGI).

Resum xerrada: És una xerrada destinada a conèixer els principals paisatges submarins del planeta (a la zona fòtica), inclosa la Mediterrània, destacant quins són els factors que determinen que la Mediterrània sigui diferent a la resta dels mars del món. És una xerrada molt amena, molt visual, i habitualment agrada molt.

Paraules clau: Algues, paisatge submarí, factors ambientals

Més enllà de l'adultocentrisme en l'estudi de la diversitat sexual i de gènere

DIJOUS 16 DE DESEMBRE DE 2021 A LES 9H

Ponent: Jose Antonio Langarita, professor del Departament de Pedagogia.

Breu CV: Jose Antonio Langarita és Doctor en Antropologia Social per la Universitat de Barcelona i Diplomat en Treball Social per la Universitat de Saragossa. És professor de Treball Social a la Universitat de Girona des de l’any 2011. Els seus àmbits de recerca estan relacionats amb l’exclusió i la intervenció social, d’una banda, i els estudis de gènere i diversitat sexual, per l’altra. En aquests àmbits, ha publicat diferents articles en revistes estatals i internacionals. Ha estat el coordinador internacional del projecte Diversity and Childhood adreçat a combatre les violència cap a la infància LGBTI+.

Resum xerrada: En aquesta xerrada es presentaran els resultats de la recerca Diversity and Childhood. Prestant especial atenció a la necessitat de repensar les polítiques d'infància des de perspectives que trenquin amb l'hegemonia adulta sobre sexualitat i gènere.

Paraules clau: Homosexualitat, diversitat, discriminació

Què podem saber i que podem apendre dels altres. La imaginació i l empatía com a eines de la investigación social

DIJOUS 16 DE DESEMBRE DE 2021 A LES 11H

Ponent: Guiomar Rovira Sancho, professora del Departament de Dret Públic.

Breu CV: Guiomar Rovira Sancho. Investigadora Marie Curie de la Unió Europea adscrita al Grup de Recerca en Ciència Política de la Universitat de Girona. Projecte: Potencies i problemes de la campanya digital #MeToo. Doctora en ciències socials i investigadora a la Ciutat de Mèxic en els últims 20 anys. Periodista especialista en la rebel.lió indígena de Chiapas, Mèxic, als anys noranta. Autora de 4 llibres: Activismo en red y multitudes conectadas; Zapatistas sin fronteras; Mujeres de maíz; Zapata vive.
Autora de nombrosos articles sobre acció colectiva i us d´Internet, xarxes socials i hacktivisme, feminisme, feminismes descolonials. Mobilitzacions transnacionals i multituds connectades.

Resum xerrada: En aquesta xerrada vull exposar d'una manera molt vivencial i a partir de la meva trajectòria primer com a periodista i després com a investigadora social, l'importància de saber escoltar i apropar-nos a realitats i contextos diferents amb una sensibilitat oberta. Cóm és el procés d'empatia necessari per poder entendre, analitzar i transmetre les realitats dels altres? Com anar amb cura? Què significa pensar en col.lectiu sense renunciar mai a pensar per una mateixa? Què ens ofereix l habilitat narrativa de les persones? 

  • Saber-se situar en la pròpia posició: acabar amb el mite de l'objectivitat 
  • Saber-se vulnerable: acabar amb el mite de la immunitat i de la seguretat 
  • Saber-se posar a la pell dels altres: la imaginació. 

Acabar amb el mite de l'individualitat Em centraré en els meus llibres, basats en recerca cualitativa basada en entrevistes, per explicar quins són els reptes de l investigació etnogràfica

Paraules clau: Moviments socials, acció col.lectiva transnacional i comunicació, xarxes digitals, feminismes.

Ens hem carregat el clima... Puc demandar algú?

DIJOUS 27 DE GENER DE 2022 A LES 9H

Ponent: Albert Ruda, professor del Departament de Dret Privat

Breu CV: L'Albert Ruda és professor a la Facultat de Dret de la Universitat de Girona, de la qual és actualment el degà. Actualment és el "team leader" d'un projecte de recerca europeu sobre el dret del canvi climàtic.

Resum xerrada: Onades de calor, grans inundacions, extinció d'espècies, incendis, increment de la temperatura global... darrerament es multipliquen les manifestacions del canvi climàtic. Ni els governs ni les empreses sembla que estiguin a l'altura d'aquest repte majúscul per a la humanitat. Què hi podem fer, els ciutadans d'a peu? Quines iniciatives s'estan prenent actualment? Hi puc participar?

Paraules clau: canvi climàtic, dret,responsabilitat

Què i com investiga un historiador de l'art?

DIJOUS 27 DE GENER DE 2022 A LES 11H

Ponent: Maria Lluïsa Faxedas Brujats, professora del Departament d'Història i Història de l'Art

Breu CV: Maria Lluïsa Faxedas Brujats. Doctora en Història de l’art i professora d’Història de l’art contemporani, Art contemporani a Catalunya i Gestió cultural a la Universitat de Girona. Ha estat Vicedegana de la Facultat de Lletres (2014-18) i coordinadora del Màster en Turisme Cultural (2012-14); anteriorment va ser la coordinadora del Màster en Comunicació i Crítica d’Art de la UdG (1999-2003). És membre de la Càtedra d’Art i Cultura Contemporanis i forma part del projecte de recerca internacional “Modernismos ibéricos e o imaginário primitivista”. És la directora dels Encontres de la Càtedra, que es celebren periòdicament des de 2016. Ha publicat diversos articles i estudis sobre temes d’art contemporani, qüestions de gènere i sobre artistes catalans, i també ha comissariat i ha col·laborat en diverses exposicions sobre aquestes qüestions.

Resum xerrada: Explicació de quina és la tasca científica que fem els historiadors i historiadores de l'art, i com es concreta en exposicions, llibres, xerrades, activitats de difusió,...

Paraules clau: Història de l'art, art contemporani, cultura, art

Les nanoestructures de carboni

DIJOUS 27 DE GENER DE 2022 A LES 13H

Ponent: Miquel Solà Puig, professor del Departament de Química

Breu CV: Miquel Solà es va doctorar a la Universitat Autònoma de Barcelona el 1991. La seva tesi va rebre el premi extraordinari de Química. El 1993 es va traslladar a la Universitat de Girona (UdG) com a investigador ajudant. El 1994 va fer investigacions postdoctorals a Amsterdam amb el professor Baerends i el 1995 a Calgary amb el professor Ziegler. Va ser nomenat professor titular de la UdG el 1997. El 2001 va obtenir la Distinció per a la Promoció de la Recerca Universitària (categoria jove). Des del 2003, és catedràtic de la UdG. Va rebre el premi ICREA Academia els anys 2009 i 2014. El 2013 va obtenir el premi de Química Física atorgat per la Reial Societat Espanyola de Química. I el 2019 va rebre el reconeixement de membre honorari de la Societat Polonesa de Química. És coautor d’uns 450 articles (h = 65) i ha dirigit 22 tesis doctorals.

Resum xerrada: El carboni pot adoptar una enorme varietat de formes al·lotròpiques. Algunes són conegudes des de l'antiguitat, com el grafit o el diamant; però, en les últimes dècades (des de 1985), s'han descobert noves formes al·lotròpiques de carboni que presenten un gran potencial per a diferents aplicacions.
Els ful·lerens, els nanotubs de carboni i el grafè, entre d'altres, pertanyen a aquesta família de nous materials basats en carboni. En aquesta xerrada revisarem la seva història i relatarem com van ser descoberts. Així mateix, es descriuran les propietats més importants d'aquests materials, tant des del punt de vista bàsic com de les seves possibles aplicacions: mecàniques (materials superdurs), emmagatzematge energètic i en nanoelectrònica, ja que es presenten com una de les possibilitats més viables per el desenvolupament de l'electrònica del futur.

Paraules clau: Ful·lerens, grafè, nanografens, nanotubs, nanocèrcols

La biotecnologia com a eina per recuperar la biodiversitat

DIJOUS 24 DE FEBRER DE 2022 A LES 9H

Ponent: Júlia Carol i Andreu, professora del Departament de Química Agrària i Tecnologia Agroalimentària

Breu CV: Graduada en Enginyeria Alimentària per la UPC el 2018, el 2019 vaig estudiar el màster en Biotecnologia Alimentària a la UdG. Vaig realitzar el meu treball de final de màster en el grup de recerca de Patologia Vegetal de la mateixa UdG, on actualment i ja des de fa 1 any estic en el programa de Doctorat de Tecnologia. He treballat en el marc del projecte de la Diputació de Girona sobre l'ús potencial del fong Verticillium sp. en el control biològic de l'Ailant. Actualment he començat a gaudir de la beca FI_SDUR de l'AGAUR per a realitzar la meva tesi doctoral en el mateix grup de recerca de Patologia Vegetal de la UdG conjuntament amb la Diputació de Girona en el marc del mateix projecte per al qual vaig estar treballant com a PAS. Recentment hem publicat un First Report en el que s'exposen els resultats d'una primera recerca.

Resum xerrada: La xerrada aniria enfocada a explicar la problemàtica en la que es troba la situació de l'espècie exòtica invasora Ailanthus altíssima a gran part del territori tant Català com provincial (Girona) i amb quines línies de recerca estan treballant la UdG i la Diputació de Girona per al maneig i la gestió de l'Ailant. S'explicarien els objectius i les línies de recerca que s'estudien actualment per tal de trobar un agent de control biològic per tal d'eradicar aquesta problemàtica. S'abordarien des dels mètodes que s'utilitzen actualment per al control de l'Ailant fins a com, mitjançant eines biotecnològiques i dissenyant diferents assajos, es pot trobar un agent de control biològic, en aquest cas un fong, per al maneig de l'espècie.

Paraules clau: gestió ambiental, patologia vegetal, control biològic, espècies exòtiques invasores, biodiversitat, biotecnologia

Aigua 5.0

DIJOUS 24 DE FEBRER DE 2022 A LES 11H

Ponent: Ignasi Rodriguez-Roda Layret, professor del Departament d'Enginyeria Química, Agrària i Tecnologia Agroalimentària

Breu CV: Ignasi Rodriguez-Roda Layret. Nascut a Barcelona el 1969, graduat en ciències químiques per la UAB el 1992 i doctor enginyer industrial per la UdG el 1998. Catedràtic d'enginyeria química de la UdG, amb gairebé 30 anys d'experiència en recerca i transferència de coneixement en el camp de l'aigua, especialment en el tractament biològic de les aigües residuals, incloent els contaminants emergents, i en l'aplicació de tècniques de intel·ligència artificial. Els meus darrers projectes estan molt enfocats a l'ús de membranes i solucions basades en la natura a l'entorn urbà per tancar cicles d'aigua i optimitzar-ne el seu ús. També participo en diversos projectes de cooperació al desenvolupament relacionats amb l'aigua.

Resum xerrada: Explicaria la importància de l'aigua i els recursos hídrics com a motor econòmic d'una regió, destacant tot el que podem extreure'n de les aigües residuals (recursos, energia, aliments i informació).

Paraules clau: aigua, sanejament

La química de la biologia: l’evolució dirigida d’enzims al laboratori vista a través d’un ordinador

DIJOUS 24 DE FEBRER DE 2022 A LES 13H

Ponent: Marc Garcia Borràs, professor del Departament de Química

Breu CV: Marc Garcia Borràs, llicenciat en Ciències Químiques per  la UdG (2010), Màster en Química Teòrica i Computacional (Interuniversitàri:  URV, UdG, UAB, UB, 2011). Doctor en Química per la Universitat de Girona  (2015).

Un cop acabat el doctorat, va treballar 3 anys (2016 - 2019) com a  investigador postdoctoral a la Universitat de California, Los Angeles (UCLA),  on va treballar en el camp de la biocatàlisi i el disseny de nous  biocatalitzadors amb funcions no naturals en el grup del Prof. Ken Houk. Al  2019, va retornar a la UdG com a investigador Juan de la Cierva, i  posteriorment com a investigador Beatriu de Pinós, on ha iniciat el seu grup  de recerca com a investigador principal treballant en l’estudi i disseny  computacional de noves reaccions catalitzades per enzims.

Resum xerrada: Què són els enzims i perquè els volem fer evolucionar? Què  es l’evolució dirigida? Perquè aquest avenç científic va ser reconegut amb el  premi Nobel de Química l’any 2018? En aquesta xerrada intentarem donar resposta a totes aquestes preguntes, i  moltes altres, des d’una vessant científica i personal d’un investigador que  s’ha especialitzat en aquest camp de la ciència.

Paraules clau: Química, bioquímica,enzims, evolució dirigida de proteïnes, biocatalitzadors

Contaminants a les aigües naturals: fem membranes per facilitar-ne la seva detecció

DIJOUS 31 DE MARÇ DE 2022 A LES 9H

Ponent: Clàudia Fontàs, professora del Departament de Química

Breu CV: Clàudia Fontàs es va doctorar en Química a la Universitat de Girona (UdG) el 2001 i actualment és professora agregada del Departament de Química de la UdG. Realitza docència i investigació en l'àrea de química analítica i ambiental i és la directora del Campus Aigua de la mateixa universitat. La seva recerca es centra principalment en el desenvolupament de noves tècniques de separació per al seguiment i la disponibilitat de contaminants tòxics al medi ambient. És reconeguda per la seva investigació pionera sobre membranes funcionalitzades i la seva aplicació en l’àmbit de l’anàlisi ambiental. Els projectes recents en els què participa es centren en la detecció de contaminants com As, Hg, Cd, pesticides i antibiòtics en aigües naturals.

Resum xerrada: De manera natural, o per accions derivades de la indústria, les aigües naturals poden estar contaminades amb metalls, alguns tant nocius com el mercuri o l'arsènic. És molt important disposar d'eines de detecció per fer una correcte gestió d'aquestes aigües. Una bona opció és l'ús de membranes químiques, les quals, de forma senzilla, permeten la captació d'aquests metalls i en faciliten la seva anàlisi. En el grup de recerca hem preparat, caracteritzat i utilitzat membranes que han permès la detecció d'arsènic en aigües de font, i de mercuri i zinc en aigües de riu.

Paraules clau: Aigua; metalls; detectors de contaminació; membranes

El camí de l'institut a la recerca universitària

DIJOUS 31 DE MARÇ DE 2022 A LES 9H

Ponents: Jordi Ribas, Carolina Maside, Albert Salas i Ariadna Delgado, professors del Departament de Biologia.

Els investigadors es connectaran a la xerrada des de diferents punts del planeta: Hawaii (USA), Manchester (UK) i Girona.

Breus CV:

Jordi Ribas. Vaig obtenir la llicenciatura en Biotecnologia a la Universitat Autònoma de Barcelona l’any 2009, i un any més tard, el màster en Biologia Cel·lular per la mateixa universitat. La recerca en infertilitat masculina i dany a l’ADN em va portar a defensar la tesi doctoral l’any 2014 a la Universitat Autònoma, que va ser guardonada amb Cum Laude i Premi Extraordinari. Addicionalment, vaig ser seleccionat un dels tres millors investigadors joves de l’any, per la Societat Catalana de Biologia Els resultats obtinguts a la tesi mostraven la utilitat de l’anàlisi en el dany al DNA espermàtic com a mesura del risc d’avortaments, fet que va permetre’m prendre part de la creació d’una nova empresa spin-off que tenia per objectiu portar al mercat aquesta tecnologia. Així, vaig aconseguir una subvenció post doctoral Torres Quevedo del MINECO per aquesta finalitat. L’any 2019 vaig ser habilitat com a professor lector, el 2020 em vaig reincorporar a la recerca pública amb una beca post doctoral a la Universitat de Girona, i aquest 2021 he continuat vinculat a la institució amb un ajut del programa Tecniospring (Marie Curie). Actualment estic en l'etapa outgoing als Estats Units.

Carolina Maside. European PhD “cum laude” in Animal Medicine and Reproduction (2012) with the thesis. Predoctoral short term (2011), at the University of Sheffield (England), Unit of Reproductive and Developmental Medicine, working on the project entitled ". Postdoctoral research position (2013-­2014), at the University of Calgary Department of Clinical Veterinary and Diagnostic, School of Veterinary Medicine. Postdoctoral research position (2014-­2016), into the project called "Artificial Ovary" at the State University of Ceara-­UECE, Fortaleza, (Brazil). Postdoctoral researcher position (2017) in the University of Murcia with "Saavedra Fajardo" of the Research Talent Program, of the Fundación Seneca-­Agencia de Ciencia y Tecnología de Murcia, with the project as PI. In 2018, it was granted with a fellow to development scientific research and technology transfer projects of Junta de Comunidades de Castilla-­ La Mancha co-­financed by FEDER as PI. In 2021, Postdoctoral research position at UDG.

Albert Salas Dr. Salas-Huetos obtained his Bachelor of Science (Biology) from the Universitat de Girona (UdG) in 2009, his MSc in Cell Biology in 2010 at the Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), and his Ph.D. in Cell Biology (Cum-Laude and Extraordinary Doctorate Award) in 2016 at the same University (UAB). He joined the Genetics of Male Fertility group (Department of Cell Biology, Physiology and Immunology -UAB-) as a PhD Student, and Human Nutrition Unit (Department of Biochemistry and Biotechnology -Universitat Rovira i Virgili; URV-) in 2016 as a Post-doctoral Fellowship. He spent a three-month Post-doctoral stay (September-December 2017) at Universidad de Guadalajara in Mexico (UdeG). In 2018, he joined the University of Utah (UofU; United States of America) a Post-doctoral Fellow with a visa for 5 years. His mentor is Prof. Douglas T. Carrell, who is leading a high international recognized research group specialized in Andrology. Nowadays he is a Visiting Scholar at Harvard University for the Department of Nutrition, Harvard T.H. Chan School of Public Health and a Post-doctoral Fellow at Universitat de Girona (JdlCI). He has authored 66 papers (52 published in Q1-ranked journals; 54 in the last 5 years) in SCI/JCR-indexed journals (h-index: 23; i10-index: 40; citations: >1,800)

Ariadna Delgado Bermúdez és Graduada en Ciències Biomèdiques per la UAB i màster en Biologia Molecular i Biomedicina per la UdG. El 2016 va realitzar una estada al Centre de Recerca en Biotecnologia de la Reproducció Animal i Humana (TechnoSperm) de la UdG. Posteriorment va realitzar estades a la Unitat de Biofísica de la Facultat de Medicina de la UAB i a la Unitat de Reproducció Humana i Diagnòstic Genètic de la Clínica de Girona (GIROFIV). Es va reincorporar a TechnoSperm i el 2019 va obtenir un Contracte del Programa de Formació de Doctors per fer la tesi doctoral. La seva recerca està orientada a l’estudi de la proteòmica, fisiologia i criopreservació espermàtiques, i ha publicat 16 articles científics amb els resultats de la recerca on ha participat. A més, participa a la iniciativa 11F, que vol visibilitzar el paper de la dona a la ciència, organitzant i impartint tallers de divulgació en escoles i instituts.

Resum xerrada: Dins de la elevada competitivitat present en la trajectòria investigadora existeixen diferents camins on poder desenvolupar la carrera professional un cop acabada la tesi doctoral. En aquesta xerrada es realitzarà una pinzellada del camí de Grau-Màster-Doctorat, però es pretén fer èmfasi en la etapa postdoctoral. Així, molts cops els investigadors obvien la possibilitat de realitzar recerca en empreses, que també pot ser finançada a través de beques competitives. D’aquesta manera, la transició i el salt acadèmia-empresa-acadèmia és habitualment descartada, generant desinformació en molts investigadors novells. Mitjançant la meva experiència en aquesta transició, es comentaran les diferents opcions disponibles per a investigadors en aquesta etapa i els pros i contres de cada un dels camins científics possibles.

Paraules clau: recerca, mobilitat, Biologia molecular;biotecnología de la reproducción;investigación, postdoctoral.

Salut en positiu

DIJOUS 31 DE MARÇ DE 2022 A LES 11H

Ponent: Anna Bonmatí Tomàs, professora del Departament d'Infermeria

Breu CV: Anna Bonmatí Tomàs. Farmacèutica, Empresària, Infermera, màster en promoció de la salut i doctora per la Universitat de Girona.
Actualment professora agregada del Departament d'Infermeria. Membre del Grup de Recerca Salut i Atenció sanitària. Coordinadora del European Training Consortium in Public Health and Health Promotion.

Resum xerrada: Moltes vegades veiem a les investigadores de l'àmbit de la salut dins un laboratori treballant amb cèl.lules, tubs d'assaig, ... altres vegades ens les imaginem davant un ordinador cercant models de noves mol.lècules de fàrmacs per fer front a malalties, .... però us heu imaginat mai una investigadora treballant amb persones amb una malaltia o sanes preguntant-los que és per a ells el gaudir de la vida? com afronten aquesta seva situació?. La malaltia es pot definir com un estat de menys salut, però de menys vida?

Paraules clau: recerca en salut de les persones, promoció de la salut

Química i medicina: Ciències en sintonia en la cerca de nous fàrmacs

DIJOUS 28 D'ABRIL DE 2022 A LES 9H

Ponent: Lidia Feliu Soley, professora del Departament de Química.

Breu CV: Lidia Feliu és doctora en farmàcia (2000) per la Universitat de Barcelona i professora agregada del Departament de Química de la Universitat de Girona. La seva recerca se centra en el disseny i la síntesi de pèptids amb activitat biològica, principalment antimicrobiana o antitumoral. Concretament, estudia pèptids lineals o cíclics que incorporen aminoàcids naturals o no naturals, depsipèptids, lipopèptids, pèptids conjugats i pèptids penetradors de cèl·lules.

Resum xerrada: La conferència està focalitzada a respondre la pregunta de quins són els reptes en el descobriment de nous fàrmacs. Amb aquest objectiu s’exposaran quines són les principals etapes a les que s’enfronten els científics a l’hora de descobrir nous productes que cobreixin les necessitats actuals en medicina. Així mateix, s'explicarà la recerca que es duu a terme en el nostre grup en aquest àmbit.

Paraules clau: Càncer de mama; antitumorals

Què té a veure la biomedicina amb la mar?

DIJOUS 28 D'ABRIL DE 2022 A LES 11H

Ponents: Stefania Minuto i Arnau Carreño, professors del Departament de Ciències Ambientals

Breus CV: Arnau Careño . Biotecnòleg de la UdG i amb Màster en Biomedicina (UB), Doctorat a la UdG, estudia les activitats marines i la salut humana per a impulsar la BlueHealth: la conservació dels ecosistemes marins i la salut. Autor de l'article "Els efectes beneficiosos de l'exposició a curt termini al busseig sobre la salut mental humana", publicada en la Revista Internacional d'Investigacions Ambientals i Salut. Col·labora amb la Càtedra Oceans i Salut Humana de la UdG i és investigador del Grup de Recerca Sea Health. Ha participat als projecte MedPAN "Benefits and risks of marine protected areas to Human Health and wellbeing: marine recreational activities in Cap de Creus as case study"; lnterreg PHAROS4MPAs "Conservació i cogestió de les reserves marines considerant criteris ambientals, socials i econòmic"; GALP "Ecosistemes marins i càncer".

Stefania Minuto. Biòloga, estudia les Espècies Marines Invasores (Universitat de Pavia i Erasmus a la University of Wales Swansea), les Activitats Submarines Sostenibles en les Àrees Marines Protegides (Màster en Gestió Sostenible dels Sistemes Costaners i Marins UB-IUSC) i, després de una decada treballant de educadora ambiental i professora de ciències d'ESO i Batxillerat, la Biologia molecular i Biomedicina (Màster UdG). Actualment associada a la UdG, uneix les seves competències col·laborant amb la Càtedra Oceans i Salut Humana com a investigadora del grup SeaHealth per a impulsar la Bluehealth: la conservació dels ecosistemes marins per a la salut de les persones. La seva recèrca s’enfoca sobre els potencials beneficis per a la salut humana del consúm d’aliments d’origen marina dins de la Dieta Mediterrània.

Resum xerrada: Per què un biotecnòleg i una professora de ciències s'especialitzen en biomedicina per a impulsar la conservació dels ecosistemes marins? La xerrada s'enfoca en el recorregut de 2 investigadors de la Càtedra Oceans i Salut Humana de la UdG que investiguen com la salut de les persones depèn de la salut de la mar. A més d'explicar en què consisteix la seva recerca i el seu compromís, l'Arnau i la Stefania aportaran les evidències sobre com la mar protegeix la nostra salut a través dels aliments rics en àcids grassos Omega 3 d'origen marí i els espais blaus on fer activitats esportives i recreatives sostenibles i saludables (dos hàbits fonamentals per a un estil de vida més sostenible i saludable) i a través de medicaments obtinguts dels organismes marins.

Paraules clau: Mar, Salut, Ecosistemes marins, Espais blaus, Omega 3, Aliments saludables

Mirada geogràfica per a la gestió sostenible del territori

DIJOUS 28 D'ABRIL DE 2022 A LES 11H

Ponent: Carolina Martí Llambrich, professora del Departament de Geografia

Breu CV: Carolina Martí Llambrich, és geògrafa, doctora en Geografia, en l'especialitat d'Ordenació del Territori i Gestió del Medi Ambient, i directora de l'Institut de Medi Ambient de la UdG. És docent del Departament de Geografia de la UdG i membre del grup de recerca consolidat "Laboratori d'Anàlisi i Gestió del Paisatge". És especialista en Sistemes d'Informació Geogràfica, en anàlisi i gestió d'espais litorals, i en les relacions entre turisme i ús/consum de recursos naturals. Les seves investigacions se centren en l'estudi de la transformació del paisatge, especialment de zones costaneres, i en el disseny d'estratègies de gestió integrada i desenvolupament sostenible de costes turístiques. Ha publicat diversos capítols de llibres i articles d'investigació en revistes indexades com Journal of Sustainable Tourism, Journal of Coastal Research, Journal of Geography, Ocean and Coastal Management, Environmental Management

Resum xerrada: 

Els i les geògrafes som uns professionals transdisciplinars, dominem les variables físiques del territori com tipus d'hàbitats, flora i fauna, geologia i allò que els condiciona (precipitació, temperatura, insolació, relleu, geolocalització, etc), com les variables socials i econòmiques associades a la població que viu, treballa i gaudeix en aquest territori. Coneixem les dinàmiques poblacionals i territorials, els efectes que el canvi climàtic generen en aquest context de canvi ambiental global, i tenim estratègies per poder reduir la nostra petjada i augmentar la sostenibilitat ambiental, social i econòmica.

Paraules clau:

Geògrafa, sistemes d'informació geogràfica, gestió territori, cogovernança.

Química i agricultura: Estratègies per afrontar els reptes actuals en sanitat vegetal

DIJOUS 26 DE MAIG DE 2022 A LES 9H

Ponent: Marta Planas Grabuleda, professora del Departament de Química

Breu CV: Marta Planas és doctora en química (1996) per la Universitat de Girona i actualment és professora titular del Departament de Química d’aquesta mateixa universitat. La seva recerca se centra en la cerca de compostos bioactius amb activitat antimicrobiana o antitumoral. En particular, el seu interès principal és l’obtenció de pèptids antimicrobians i el desenvolupament de metodologies de síntesi d’aquest tipus de compostos.

Resum xerrada: La conferència està focalitzada a respondre la pregunta de quins són els reptes en el descobriment de nous pesticides. Amb aquest objectiu s’exposaran quines són les principals etapes a les que s’enfronten els científics a l’hora de descobrir nous productes que cobreixin les necessitats actuals per lluitar contra les malalties de les plantes. Així mateix, s'explicarà la recerca que es duu a terme en el nostre grup en aquest àmbit.

Paraules clau: Pesticides; malalties de plantes

L'ofici de professor/a universitari/a

DIJOUS 26 DE MAIG DE 2022 A LES 11H

Ponent: Joan Solé Pla, professor del Departament d'Economia

Breu CV: Joan Solé-Pla. “Doctor Europeus” per la Universitat de Girona l’any 2012 en el Programa Oficial de Doctorat en Turisme, Dret i Empresa. Actualment és professor Titular d’Universitat pertanyent al Departament d’Economia de la Universitat de Girona. Docència: assignatura de Gestió del Patrimoni Cultural, Economia Espanyola i Mundial i Introducció a l’Economia. Direcció de Treballs Finals de Grau i Pràctiques d’Empresa a les facultats de Turisme i de Ciències Econòmiques i Empresarials. Membre de la Xarxa d’Innovació Docent en Aprenentatge Cooperatiu de la Universitat de Girona XIDAC i del grup de recerca Interdisciplinar en Gènere i Desigualtats Socials i del grup de recerca Organisational Networks, Innovation and Tourism (ONIT).

Resum xerrada: En aquesta xerrada es presenta la feina de professor/a universitari. Quines són les tasques principals a fer (docència, recerca, gestió); com és el dia a dia de les persones que ens dediquem a aquest ofici. Què és el que podem valorar-ne més i (també una mica menys). Com ha fet canviar aquest ofici la COVID-19.

Paraules clau: Professor/a universitari/a; ofici; docència; recerca; gestió; economia

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.