Apareix "En el teatro de la guerra", una mostra comentada de cròniques del front de la Gran Guerra Compilada pels investigadors de l'ILCC Xavier Pla i Francesc Montero, "En el teatro de la guerra" reuneix una antologia de les millors cròniques periodístiques de la Primera Guerra Mundial des del front de guerra publicades en diaris espanyols, comentades per reconeguts especialistes. 11 de febrer 2020 Recerca i transferència Literatura Contemporània Càtedra Josep Pla
Alguns passejants de la Rambla de Barcelona a principis de 1915 mostraven a la solapa un singular botó amb la inscripció «No me hable usted de la guerra». No obstant això, en aquells primers mesos de la Primera Guerra Mundial, qualsevol notícia estrangera relacionada amb el conflicte tenia cabuda als diaris. Fins i tot pot dir-se que va arribar a produir-se un veritable cansament entre certs ciutadans que constataven que l'excés d'informacions (mapes, entrevistes a generals, descripcions de les trinxeres, informes econòmics i mèdics, fotografies, etc.), i el contrast de les propagandes ideològiques dels dos bàndols no ajudava a aclarir els fets ocorreguts ni a orientar millor als lectors. Per fer front a la demanda informativa, i per renovar l'interès dels lectors, tots els diaris de les principals ciutats espanyoles es van afanyar a enviar, ja fos a prop de el front o directament a les trinxeres, als seus corresponsals de guerra, afavorint la popularització d'un «nou» ofici especialitzat, probablement l'últim ofici d'aquell recordat «món d'ahir». Testimonis ocular dels fets que relataven, els corresponsasl intentaven satisfer les demandes dels lectors, que desitjaven conèixer la realitat més propera, demandes de captació gairebé «en brut» de la guerra. Seguint l'estela de figures llegendàries com el cèlebre reporter francès Albert Londres, Gaziel seria el cas hispànic més reconegut. Però, per sostenir l'interès informatiu de la guerra, els diaris van encomanar el relat de la guerra en les seves pàgines a algunes de les plomes més rellevants de país, des de Manuel Azaña a Francesc Macià, des Azorín a Ramon de l'Vallé-Inclán, passant per noms claus com Eugeni Xammar, Santiago Rusiñol o Vicente Blasco Ibáñez, i dones com Sofia Casanova, Carmen de Burgos o Àngela Graupera. Un segle després, comentades i interpretades per reconeguts especialistes en la matèria i en cada autor, i compilades pels investigadors de l'ILCC Xavier Pla i Francesc Montero, aquesta antologia de cròniques ofereix als el lector els fruits més representatius que va donar el periodisme de guerra espanyol del període, i reflecteix l'extraordinària varietat d'estils i temàtiques amb què els escriptors-periodistes més rellevants de moment van intentar explicar la realitat autèntica del «teatre de la guerra» en les pàgines dels diaris.