1. Introducció: No n’hi ha prou en veure l’arquitectura; s’ha d’experimentar. S’ha d’observar cóm es va projectar per satisfer un encàrrec concret i cóm es va adaptar a les idees i al ritme d’una època específica. RASMUSEN, S.E.
En aquest curs, com en els anteriors, l’habitatge, serà el tema essencial d’estudi, de reflexió i d’aprenentatge. Completant el seu caràcter formatiu els temes de treball es basen en una component clarament actual, com és ara l’aprofitament del parc construït al nostre país. El marc geogràfic on es desenvolupen els exercicis és la província de Girona.
L’assignatura, que es desenvolupa en gran part en règim de taller, planteja una metodologia de treball que parteix d’elaborar els exercicis que es proposen de manera simultània. Els treballs es reuneixen a final de curs en un llibre, revisant d’aquesta manera el format tradicional de lliurament d’un projecte d’arquitectura
2. Projectar, reparar, reaprofitar…
En la situació actual i en el nostre país, quan els fets econòmics resulten tant determinants i en els que ha tingut un paper destacat la construcció, tant per la seva implicació en la crisi com per les conseqüències que sobre aquest sector ha tingut, sembla oportú qüestionar-se certs tòpics sobre l’arquitectura contemporània. Òbviament partim del convenciment que es tracta d’alguna cosa més que d’una pura conjuntura i que en qualsevol cas, el que ha succeït mereix una reflexió per poder aprendre’n alguna cosa, sobretot tractant-se de l’escola d’arquitectura, el lloc on ens trobem.
Ens preguntem senzillament si el fet de la sobreproducció del parc edificat i la necessària reconsideració del consum, com l’hem entès fins ara, té una repercussió en el projecte d’arquitectura. No ens referim a la incorporació dels habitualment anomenats criteris de sostenibilitat, avui presents a moltes pràctiques arquitectòniques, sinó a una reconsideració del fet de fer a partir del que ja està construït, sigui quin sigui el seu estat de conservació. En la terminologia de Richard Sennett, pensar en el projecte rau en la reparació de la realitat construïda, posant l’èmfasi en la reparació de l’ús més que no pas en la de l’objecte.
En aquest sentit un dels objectius del curs és dotar als alumnes d’eines per a formar-se una opinió i per a projectar espais, en el camp de l’habitatge, des de la reutilització i la readaptació d’allò que ja està construït. Potser hi pot ajudar prendre la ciutat com a exemple i observar-la des d’aquest punt de vista, com alguna cosa que es troba en constant procés de transformació, completant-se, reformant-se si cal, i acollint nous usos d’una manera que podríem dir natural.
3. L’experiència del lloc: Empuriabrava
El curs parteix de treballar a Empuriabrava, una urbanització de grans dimensions emplaçada a la badia de Roses, municipi de Castelló d’Empúries. Es caracteritza per un teixit urbà, predominantment de baixa densitat, estructurat amb una doble xarxa de canals navegables i carrers. Les obres s’inicien l’any 1965 i amb pocs anys s’estén en una superfície similar a la de Figueres.
Malgrat la curta història d’aquesta ciutat de vacances, podem percebre moltes diferències en el caràcter de l’espai públic i les edificacions actuals respecte les originàries. En aquest temps s’ha enriquit amb nous usos com la residència habitual o la indústria, incorporant també episodis de degradació i infrahabitatge.
Per les seves característiques permet fer propostes que van des de la gran escala fins al detall, a partir de modificacions puntuals que en millorin l’habitabilitat i la qualitat urbana. La urbanització és un laboratori on els alumnes podran dibuixar, estudiar i conèixer els elements de la seva peculiar arquitectura.
De fet, proposar un curs d’habitatge i no fer una referència explícita i constant a la ciutat ens resulta difícil d’imaginar. Així doncs, la intenció és aprendre a projectar tant les peces que pertanyen a l’interior de l’habitatge com les parts de l’edifici que dialoguen amb el seu entorn, al mateix temps que coneixem l’estructura i l’arquitectura d’aquesta marina.
El curs tindrà lloc dins i fora les aules, prenent Empuriabrava com a camp de treball. S’estructura a partir de classes teòriques, exercicis a l’aula, però també amb treballs al carrer que aproparan la realitat arquitectònica als alumnes.
4. Els projectes del curs i el règim de treball
El curs es basa en el desenvolupament de diversos treballs a partir d’elements reconeixibles en els edificis d’habitatges: posició a la ciutat, escales i vestíbuls, sistemes de distribució general, façanes, distribucions dels espais interiors -tant d’estada com intermitjos-, portes, finestres... El conjunt d’aquests aspectes fomenten una reflexió tant des del punt de vista de la ciutat com des del seu espai interior.
Els treballs esmentats també es desenvoluparan a partir del dibuix o de diverses maquetes com relleus o buidats. Aquesta és la forma en la que es poden introduir determinats temes que permeten tant l’explicació a l’aula, com el desenvolupament al taller. Malgrat que és cert que en un sol edifici d’habitatges, en projectar-lo, podem trobar un conjunt divers de temes purament pedagògics, preferim posar l’accent en aquests temes i imaginar una mena d’edifici “collage” resultant dels diferents projectes que es realitzaran al llarg del curs. Encara que la divisió en diferents treballs acotats no sigui una novetat com a manera d’abordar un curs de projectes, sí que ho és el fet que es desenvolupin tots alhora.
Es tracta d’aprofitar-se de l’experiència de la simultaneïtat i provocar que qüestions que es plantegen en un dels projectes, puguin deixar-se sentir en un altre de forma diferent. De fet, si ho pensem, aquest és un ritme de treball real en qualsevol estudi d’arquitectura. No es tracta, doncs, de suposar que un projecte segueix a un altre amb un grau de dificultat major, com si l’aprenentatge el poguéssim mesurar per setmanes, sinó de considerar el curs en el seu conjunt, apostant per un plantejament més real i menys acadèmic. L’estudiant haurà d’organitzar el seu temps per abordar els diferents treballs i el paper dels professors serà graduar la dedicació a cada tema i controlar el calendari perquè els treballs puguin dur-se a terme.
El conjunt de projectes realitzats durant el curs s’haurà de reunir en un llibre. Amb això volem que l’estudiant aprengui a confeccionar un instrument més adient per mostrar el seu aprenentatge. Es tracta de poder organitzar una explicació entenedora del que cada projecte realitzat conté i de quins són els seus trets més importants. Un llibre també permet reunir materials que han servit per desenvolupar les idees d’un projecte, essent més eficaç per mostrar el procés que els plànols on es recull el resultat final, i que no passen de ser més que una còpia incompleta dels documents necessaris per dur a terme una obra d’arquitectura.
El llibre té la capacitat de mostrar en el procés, l’aprenentatge d’una manera més clara. Però a més, el confeccionar un llibre sobre el treball en una assignatura, dóna la possibilitat, en reunir els diferents projectes del curs, d’ampliar el relat a tot el conjunt de la feina feta i per tant d’ordenar el material de la manera que cada estudiant jutgi més adequadament en relació a allò que ha après al llarg del curs. El llibre és també una presentació de la feina realitzada i per extensió d’un mateix; un aprenentatge útil a l’hora de mostrar el propi currículum en un futur no massa llunyà.
5. Objectius i avaluació
El curs té com a objectiu millorar la comprensió del fenomen de l’habitatge, des de la distribució i organització dels espais, l’adequació a la normativa i la resolució dels sistemes constructius, però també des del confort interior relacionat amb les característiques lumíniques i tèrmiques. Són aptituds per a projectar arquitectura que sorgeixen de la intervenció sobre allò construït i que pretenen millorar les eines pròpies de l’ofici, adquirint-ne de noves per ajudar al desenvolupament personal i professional de l’alumne en un futur.
El primer dia de classe, desprès de la presentació del curs, es realitzarà una explicació dels exercicis, dels objectius de cadascun d’ells i del seu conjunt. Es valorarà l’assistència i el seguiment de les sessions.
Els diferents temes que es tractaran al llarg del curs s'expliquen a través d'una selecció de textos del llibre "Casa Collage", que reproduim a continuació,
La casa, la gente y sus enseres
La gente, las personas que habitan los edificios, siguen siendo, en el fondo, los grandes olvidados en la arquitectura residencial. Sin embargo, una casa es una vivienda más la gente que la habita y los objetos que guarda. (p.14)
Subvertir, usar mal
Usar una cosa de otra manera de la que estaba prevista es un tipo de crítica a la que deberíamos estar atentos. (p.32)
La ambigüedad válida
Podríamos asegurar que, cuanto mayor ha sido la especialización de las piezas de la casa y más piezas indefinidas han desaparecido, mayor ha sido la pérdida de flexibilidad de ésta. (p.46)
La habitación ideal
La casa como una reunión de habitaciones autosuficientes, acorde con la cada vez más heterogénea clase de vínculos que se establecen en el terreno de las relaciones familiares. (p.52)
Dentro de la pared
Deberíamos dejar libre el centro de las piezas y formar gruesos con las paredes para instalar en ellas los servicios y los lugares de estancia de la casa. (p.58)
Acceso y flexibilidad
El número de accesos, el de puertas interiores, su forma y uso, constituyen un entramado de dispositivos que es la expresión sofisticada de la variedad de usos de una casa. (p.72)
La habitación exterior
La terraza y la actividad exterior de la casa pueden volver a plantearse, entre otras cosas, por la transformación del ambiente urbano, menos ruidoso, contaminado y desértico en la actualidad. (p.134)
Repensar el bloque de viviendas
Plantearse de nuevo el bloque residencial, destacando su capacidad para poder definir lo que algunos han llamado la casa dispersa. (p.144)
Monteys, Xavier. Fuertes, Pere. Casa Collage, Un ensayo sobre la arquitectura de la casa. Gustavo Gili. Barcelona. 2001