1. 1. (03-02-2015) Art hispà del regne got. Problemes interpretatius. Debats en la identificació i naturalesa de l’art abans i després de la conversió de Recared. Repertori figuratiu. El discurs de la Història de l’Art i de l’Arqueologia. La Tarraconense.
2. (05-02-2015) La irrupció de l’Islam. La configuració de les primeres estructures arquitectòniques i el desenvolupament de les grans estructures religioses i polítiques califals. El repertori ornamental omeia i els contactes amb l’art cristià peninsular
3. (10-02-2015) La construcció d’un regne pels elegits i militants. La monarquia astur i la herència religiosa, cultural, política i artística dels hispans. Un temps nou i la evocació posterior del visigotisme.
4. (12-02-2015) La expansió territorial dels cristians. El primer art comtal català i l’aparició dels grans promotors artístics. Primers compassos arquitectònics i figuratius en el regne de Pamplona-Nájera. Arquitectura i ornamentació per la litúrgia hispana en el Regne de Lleó: de Cantàbria a la vall del Duero. La gran miniatura endògena hispana.
5. (17-02-2015) Córdoba califal: Mesquita i Medinat al-Zhara. Ivoris i arquitectura. Art Taifal.
6. (19-02-2015) La reconstrucció dels bisbats. Els promotors polítics i eclesiàstics. Centres de producció de manuscrits i arts sumptuàries. Instruments per la instrucció doctrinal i la incentivació del culte. La recuperació de relíquies de màrtirs i la articulació d’instruments per a la seva devoció. L’eclosió icònica en uns territoris de pretesa tradició anicònica.
7. (24-02-2015) Els grans projectes monumentals en el territoris comtals de la futura Catalunya. Catedrals i monestirs benedictins: artífexs forans i interpretacions locals. Desplaçament d’operaris i internacionalització de propostes constructives i espacials. Producció escripturària, documental i d’il•luminació. Una novetat transcendental: concepció i configuració dels claustres.
8. (26-02-2015) Un mon en transformació: la segona meitat del segle XI en els regnes centrals i occidentals de la península ibèrica. Un centre artístic internacional: Lleó. El canvi de la litúrgia i les noves articulacions dels espais de culte.
9. (03-03-2015) Els grans centres monàstics dels Pirineus i de la Meseta. Abats reformadors: reforma espiritual sense transformació d’ordres. Art en el Camí. De Jaca a Compostela, passant per Toulouse. L’Antiguitat com model, inspiració i recolzament ideològic i institucional.
10. (05-03-2015) Les catedrals sepultades (Girona, Vic, Barcelona, Pamplona, Burgos, León, Oviedo). Castells, abadies i col•legiates al marge del Iter: Loarre, Oña, Arlanza, Silos, Santillana del Mar.
11. (10-03-2015) Un art cluniancenc, un art dirigit? Programes visuals monumentals: un art públic obert als camins vs. art privat reglar. El viatge cap a les relíquies. Les grans catedrals als comtats catalans. Catalunya: renovació des dels tallers de marbre rossellonesos; reflexions sobre la producció seriada. Els tallers de Roda, Vic i Ripoll. Ripoll: política dinàstica, lluita militar i religió en una portada solemne.
12. (13-03-2014) La monumentalització del claustres: programes iconogràfics, valors simbòlics i iconològics. De Silos a Pamplona i Girona.
13. (17-03-2015) Discursos visuals a la pintura mural catalana i les seves relacions amb Itàlia: Pedret i Burgal. La depurada assumpció de les tendències bizantines: la Maiestas de Taüll. Pintura de producció popular a Catalunya: taules i frontals. Iconografia evangèlica, mariana i hagiogràfica. Aragó: Bagüés i el seu desplegament programàtic. Les manifestacions castellà-lleoneses: Sant Isidoro, Berlanga, Maderuelo i Segòvia. Paviments de mosaics. Els elements del mobiliari litúrgic. Baldaquins i frontals d’altar a monestirs i parròquies catalanes. Aparició i desenvolupament de les imatges de culte. Les representacions tridimensionals i les pràctiques paralitúrgiques. Davallaments i majestats.
14. (19-03-2015) Problemàtica cronològica i iconogràfica de les Bíblies de Roda i Ripoll; els exemplars de León, Burgos, Àvila i Lleida. Els cartularios de Compostela i Oviedo. Tallers d’ivoris: León i La Cogolla. (24-03-2015) L’excel•lència dels tallers hispans d’esmalts: l'art del taller de Silos enfront de les obres de Llemotges; les peces d'Aralar i Orense. Reliquiaris monumentals i memòria sacra. (26-03-2015) La internacionalitat de les corrents artístiques a la segona meitat del segle XII. El geni de Mestre Mateo. Un nou art: Sigena.
15. (07-04-2015) Les grans fàbriques en busca d’un nou llenguatge i sistema: La Calzada, Salamanca, Ciudad Rodrigo, Sigüenza, Lleida i Tarragona. El nou impuls del poder episcopal i la promoció artística dels capítols catedralicis.
16. (09-04-2015) Les ordres monàstiques del rigor espiritual: cistercens, premonstratencs i cartoixans. Las Reales Huelgas de Burgos. El triangle cistercenc tarraconí. (14-04-2015) Almohades i almoràvits. Mesquites i processos ornamentals. El llegat de les fàbriques i dels sistemes ornamentals musulmans i cristians de la península ibèrica
17. (16-04-2015). Opus francigenum. Ávila, Cuenca, Burgos, Toledo i Lleó. El nou sistema constructiu de murs translúcids. Promoció regia, impuls episcopal i representació del poder. (21-04-2015) Dependències i particularismes respecte als plantejaments septentrionals. Mestres estrangers, deixebles autòctons. La construcció de les catedrals en un context d'expansió territorial i exaltació episcopal 18. (23-04-2015) Programes escultòrics i convocatòria d’audiències urbanes: Tudela, Tui, Burgos, León i Toledo. Visió transcendent: vitralls. (28-04-2015) Claustres catedralicis: representació i memòria. Panteons regis i panteons nobiliaris.
19. (30-04-2015) Arquitectura per l’espiritualitat mendicant: franciscans i dominics. El desenvolupament de l’arquitectura civil i militar. (05-05-2105) Un art palatí excepcional: Alfonso X el Savi, a Segòvia, Toledo i Sevilla. Originalitat del projecte artístic del monarca: ciència, màgia i jocs. Inclinacions antiquitzants i aspiracions imperials. Notes sobre la política, societat, cultura i espiritualitat a través de les Cantigas. Del pes de la tradició i la tardana penetració del llenguatge gòtic a Navarra, Aragó i Catalunya: miniatura i escultura; Matfré d’Ermengau. El sostre de la catedral de Terol.
20. (07-05-2015) Propostes arquitectòniques d’un altre model meridional: les noves catedrals catalanes i la recerca dels límits constructius. Les seus de Barcelona i Girona. El súmmum constructiu: Santa Maria del Mar i Bernat de Montagut. El sincretisme de la catedral-panteó de Palma. Comerç de pedra tallada. Colors i línies en l’espai: els cicles pictòrics renovadors sota la batuta italiana.
21. (12-05-2015) Un univers mediterrani: escultors, pintors i miniaturistes italians en el Principat i la Corona d’Aragó. Un art de cort i la multiplicitat de models d’inspiració. Art del regne de Mallorca. (14-05-2015) Les construccions civils (llotges, drassanes, palaus). Solucions formals i iconogràfiques en retaules d'alabastre i sepulcres monumentals. Besllums d'una espiritualitat intimista: hagiografia i cicles marians.
22. (19-05-2015) Promotors artístics. Els sobirans de la Corona d’Aragó: Jaume II, Pere IV i Marti l’Humà: mausoleus, palaus, còdexs i regalia. La producció infatigable de manuscrits jurídics i religiosos. L'estètica gòtica en les miniatures dels haggadots jueus. (21-05-2015)La tasca dels bisbes Arnaldo de Barbazán a Pamplona i Arnau de Montrodó a Girona. La contribució burgesa a la configuració del paisatge arquitectònic urbà: el paradigma de Barcelona, apropiació d'espais específics i promoció artística.
2. 3. (01-05-2012) L'escultura catalana, entre el colonialisme artístic (Jean de Tournai, Aloi de Montbrai, Joan Avesta, Lupo di Francesco) i l'aparició de mestres locals (Jaume Cascalls, Bartomeu de Robió, Pere Moragues, Guillem Morey). Artistes-empresaris i producció seriada. Tallers escultòrics a Navarra i el País Basc: escultura funerària; el claustre de Pamplona i les últimes grans portades (Vitòria, Laguardia). Toledo: portades i sepulcres (reis i prelats). Pervivència i fortuna de l'estil lineal: de la catedral de Salamanca a San Miguel de Foces i les catedrals de Pamplona i Lleida. La recepció del model toscà a Mallorca i Catalunya: Ramón des Poal i el taller dels Bassa. Ferrer Bassa, miniaturista del Llibre d'Hores de la reina María de Navarra: origen i naturalesa dels llibres de devoció. L'art amable i reiteratiu dels Serra. Italianismes a Aragó i València. El gran segle de l'orfebreria a Catalunya i València, devoció (dues obres emblemàtiques: el baldaquí i retaule de plata de Girona i els Corporals de Daroca) i luxe aristocràtic.
24. (03-05-2012) El regne nazarí i el súmmum de la subtilesa: l’Alhambra i el Generalife. Altres alcàssers. L’enlluernat art a la Corona de Castella durant el segle XIV: integració i transferència d’artistes i solucions. El problema de les categories i els estils artístics. Debats nominals.
25. (08-05-2012) Dels models d’inspiració mediterrània als parisins: l’anomenat Art Internacional. Del Palau del rei Martín al de la Generalitat. L'arquitecte i escultor Guillem Sagrera: audàcia estructural, nitidesa espacial, dissenys fantasiosos i estereotomía moderna en la Llotja de Mercaders de Mallorca i la Sala dei Baroni de Nàpols. La promoció d'Alfonso V el Magnànim. ESCULTURA. En el deixant de Sluter: renovació de l'escultura al Portal del Mirador de Palma. El taller de Pere Ça Anglada i el cadirat de cor de la catedral de Barcelona. Iconografia de misericòrdies: lectures lúdiques, costumistes i morals. L'última generació de l'escultura catalana: Antoni Canet i Pere Oller. Pere Johan a les ordres de Dalmau de Mur: l'excepcional bancal del retaule major de Tarragona i l'homòleg de Saragossa.
26. (10-05-2012). Pintura Internacional a Catalunya. Gremis, confraries i clergues en el desenvolupament del retaule pintat. De Lluis Borrassà i Joan Matas a Bernat Martorell. Manuscrits i miniaturistes francesos i aviñoneses en la Barcelona de Juan I i Martín l'Humà. Rafael Destorrents. L’heterogeni desenvolupament pictòric a València: Marçal de Sax, Gerardo Starnina i Pere Nicolau. La segona generació valenciana: Miquel Alcañís i Gonçal Peris. Navarra: la promoció del canceller Pedro López d'Ayala. Janin Lomme de Tournai en la Navarra de Carlos III el Noble: la recepció de models francesos i borgonyons en la seva dimensió funerària. Escenaris del poder Evreux: Olite i la catedral de Pamplona. La capella del canceller Villaespesa en la col•legiata de Tudela. Italianisme tardà a Toledo: el retaule de Sancho de Rojas. Els focus de penetració del gòtic internacional en el regne de Castella: Sevilla; Salamanca i els Delli; León i Nicolás Francès.
27. (15-05-2012) Arquitectura i programes visuals durant els regnats d’Enrique IV i Isabel I. Les sagues d’artistes. Els edificis i els seus empaquetatges decoratius com a expressió de l'orgull dels poderosos. La provocadora ubicació de les capelles funeràries dels condestables a Toledo i Burgos; Murcia. Formes i dissenys de Hannequin de Brussel•les i Simón de Colònia. Dos projectes per la dinastia monàrquica: la cartoixa de *Miraflores i Sant Joan dels Reis. El gran Gil de *Siloe: *estilemas nòrdics, ofici excel•lent i originalitat de dissenys i programes al servei de reis i prelats. Exaltació de la dinastia i de la majestat monàrquica en els sepulcres de *Miraflores; singularitat iconogràfica i compositiva dels retaules de fusta *policromada (*Miraflores i catedral de Burgos). Palau del duc de l’Infantado de Juan Guas. Edificis regis i nobiliaris: Egeas Cueman.
28. (17-05-2012) Opera catalana: les sales comercials dels segle XV. L’excepcionalitat de Guillem Sagrega. Pintura i escultura de l’ultima Edat Mitjana a Catalunya. Dalmau, Martorell, Huguet. Primeres ordenances d'associació de pintors. Clients, tipologies i programes dels retaules. Bartolomé Bermejo, un genial mestre hispà de formació nòrdica. El model flamenc en el regne de Castella. Pintors al servei de la noblesa i la burgesia: Jorge Inglés, el Maestro de Sopetrán i Diego de la Creu. Fernando Gallego i el seu taller a Salamanca. Pintors i miniaturistes a l'entorn d'Isabel la Catòlica. Llibres i biblioteques: Marquès de Santillana. L’arquitectura exquisida de Francesc Baldomar i Pere Compte: Llotja de València. L’apoteosis decorativa en la façanes “tapís”: Valladolid (Sant Gregorio i Sant Pablo), Burgos i Aranda. Velles i noves catedrals les torres d'Hans de Colònia a Burgos, la porta S de Toledo i la reordenació del projecte de Sevilla. Els sepulcres com a expressió d'orgull (A. de Lluna: Sebastián d'Almonesir), martiri, vanitat del món i malenconia (Doncel de Sigüenza). Els cadirats de cor: programes piadosos i lúdics; els límits de l'anatomia humana. *Rodgrigo Alemany a Toledo.