1. INTRODUCCIÓ.
1.1. Presentació del programa de l'assignatura.Explicació de la metodologia a seguir. Determinació dels objectius del curs a assolir.
1.2. La importància de la visió i metodologia històrica per a comprendre el concepte de la criminalitat en el sí de les diferents societats, estudiant els processos socials i els desenvolupaments jurídics i penals.
1.3. Delimitar els diversos camps científics que tenen com a objecte l’estudi de la conflictivitat social: criminologia / dret penal/ dret processo-penal / dret penitenciari/ criminalística. Criminologia, ciència interdisciplinària.
1.4. Els autors de l’època antiga i els pensadors cristians.
2. Cultura jurídica comuna a Europa : de la fi de la època medieval fins al segle XVIII.
2.1. La societat feudal : coercions i conflictivitat feudals.
2.2. El declivi de la justícia penal medieval als segles XIV i XV: la involució del dret consuetudinari . Crims i penes. De les transaccions privades cap a la repressió del poder públic.
3. El pas de la justícia medieval a la justícia criminal clàssica dels segles XVI i XVII.
3.1. La societat de l’època moderna: expansions i conflictes. Les fases de la formació de la monarquia La societat burgesa .
3.2. La revolució militar, les guerres . Pobres i pauperitzables. La resposta de la societat: la marginalització dins d’una societat estamental. La criminalitat rural. Galeres, manicomis, hospicis, presons.
3.3. Els primers pensadors: Grotius, Hobbes, Locke , Mabillon.
4. El segle XVIII: el moviment de la Il•lustració
4.1. La societat del fi de l’Antic règim. Respostes de la societat i de la monarquia absoluta.
4.2. L’ideari de la Il•lustració : Montesquieu.
4.3. El pensament de Beccaria: la primera sistematització penal. La seva influència. La etapa precientífica de la criminologia
4.4. La revolució francesa
4.5. J. Bentham i J. Howard : l’estat de les presons
5. El segle XIX: una societat cada vegada més poblada, més industrial, més urbana, més plural i més individualista
5.1. Els canvis socials de la primera meitat del segle. En camí del naixement del dret penal modern. El liberalisme i el nacionalisme.
5.2. La era de les primeres codificacions i els codis clàssics del mitjans del segle
5.3. Les primeres construccions teòriques de la criminologia.
5.4. La societat urbana i el conflicte de cultures. La criminalitat urbana.
6. Finals del segle XIX: els canvis substancials
6.1. Les grans qüestions de la època: canvis de mentalitat sobre crims, delictes, penes i càstigs.
6.2. ‘Criminalització’ i ‘descriminalització’ : una nova concepció de la infantesa
6.3. L’efervescència del moviment codificador.
6.4. Neix i es consolida una nova ciència : la criminologia, disciplina empírica : el positivisme – la visió antropo-biológica de l’escola italiana: Lombroso, Ferri, Garofalo
6.5. La resposta: una visió més social: les escoles intermèdies
7. La criminologia en el segle XX: les grans qüestions
7.1. les guerres mundials i la criminologia.
7.2. Els grans debats : objectius de les sancions – intervenció penal – funcionament de la justícia penal.
7.3. Globalització i criminalitat .
8. El dret penal español en els segles XVIII i XIX.