1. Lingua italiana
1.1. Il sistema grafico-fonologico dell’italiano. Suoni e rappresentazione grafica in chiave contrastiva.
1.2. Accento. Apocope. Elisione. Divisione in sillabe.
1.3. L'articolo. Forme e funzioni. Principali differenze d'uso.
1.4. Il nome: genere e numero. Forme piú comuni di diminutivo. Valore stilistico.
1.5. L’aggettivo qualificativo: genere e numero. Accordo con il sostantivo.
1.6. Gli aggettivi determinativi (possessivi, dimostrativi, indefiniti). Rispettive forme pronominali.
1.7. I gradi di comparazione.
1.8. I numerali: cardinali e ordinali.
1.9. Le preposizioni (I). Forme e funzioni piú comuni delle preposizioni semplici (a, con, da, di, in, per, su, tra/fra).
1.10. Le preposizioni (I). Forme e funzioni piú comuni delle preposizioni articolate (a, da, di, in, su).
1.11. I pronomi personali soggetto. Uso del 'tu' e del 'Lei'.
1.12. Il verbo. Il modo indicativo. Tempi semplici (presente, futuro I, imperfetto). Forme regolari e irregolari piú frequenti.
1.13. I verbi ausiliari (avere, essere) e i verbi modali (dovere, potere, volere). Funzione e tempi piú comuni.
1.14. Il verbo. Il participio. Forme regolari e irregolari piú frequenti.
1.15. Il verbo. Il modo indicativo. Tempi composti (passato prossimo, futuro II, trapassato prossimo). Concordanza del participio.
1.16. Il verbo. Il modo imperativo (tu, voi). Forma affermativa e negativa.
1.17. Il verbo. I verbi riflessivi.
1.18. Il verbo. La forma impersonale.
1.19. Il verbo. Il modo condizionale: semplice (forme regolari e irregolari piú frequenti) e composto.
1.20. I pronomi personali complemento: diretti (accusativo) e indiretti (dativo). Forme toniche e atone.
1.21. Le particelle ci/vi e ne.
1.22. Pronomi "combinati" (clusters, 'aggregati di clitici').
1.23. Pronomi relativi.
1.24. Il verbo. Il modo congiuntivo: presente (forme regolari e irregolari piú frequenti) e passato.
1.25. Il verbo. L'imperativo "indiretto" (Lei, Voi, Loro).
1.26. Le congiunzioni e gli avverbi (I).
1.27. Lessico di base (I).
2. Cultura italiana
2.1. Cenni generali sull’Italia attuale tra geografia, storia, sociologia: peculiarità naturali, momenti storici chiave tra l’Ottocento e oggi, organizzazione territoriale, poteri e istituzioni centrali e decentrate dello Stato, mercato del lavoro, mezzi di comunicazione di massa, formazione secondaria e universitaria, centri di ricerca superiore.
2.2. Cenni generali sulla situazione linguistica italiana.
3. Letteratura italiana
3.1. Per un profilo storico essenziale
3.1.1. L’età del decadentismo (Gabriele D’Annunzio, Giovanni Pascoli).
3.1.2. L’età giolittiana (Italo Svevo, Luigi Pirandello; futuristi e crepuscolari).
3.1.3. Tra le due guerre mondiali e oltre: l’età del fascismo e il secondo dopoguerra (la lirica: Giuseppe Ungaretti, Eugenio Montale, Umberto Saba, Salvatore Quasimodo; la prosa: Federico Tozzi, Dino Buzzati, Alberto Moravia, Elio Vittorini, Cesare Pavese).
3.1.4. L’Italia repubblicana: gli anni Quaranta-Novanta. Tra neorealismo e nuove tendenze (Carlo Emilio Gadda, Italo Calvino, Primo Levi, Giuseppe Tomasi di Lampedusa, Leonardo Sciascia, Vincenzo Consolo, Antonio Tabucchi). Alcune voci poetiche (Mario Luzi, Vittorio Sereni, Franco Fortini, Pier Paolo Pasolini, Andrea Zanzotto, Bartolo Cattafi, Alda Merini).
3.2. Lettura e commento di testi in versione originale
3.2.1. Antologia di poeti del Novecento (dossier)
3.2.2. Primo Levi: la chimica, la vita. Capitoli tratti da ‘Il sistema periodico’ (1975).
1.- Breu descripció i advertències prèvies
L’assignatura és anual, però s’articula en dos submòduls interdependents grosso modo semestrals (veg. Continguts): 1+2) Llengua i cultura italianes (1r i 2n semestre); 3) Literatura italiana (2n semestre).
El primer submòdul (1+2) del programa (Llengua i cultura) és adreçat a l’adquisició d’un coneixement bàsic de l’italià com a llengua estrangera (nivell A2, Marc Europeu de Referència) i d’informacions essencials sobre la Itàlia d’avui.
Aquest submòdul és també propedèutic al segon (Literatura) que preveu:
a) Lectura (en llengua original) i comentari, a classe, d’una antologia de textos significatius del segle XX italià (dossier de poetes).
b) Arran de l’aproximació directa als textos, definició de quadres de conjunt del període històric-literari estudiat.
c) Lectura (en llengua original) i comentari, a classe, de capítols extrets de la següent obra: Primo Levi, Il sistema periodico, Torino: Einaudi, 1975, o bé d’altres textos narratius breus escollits.
d) Lectura individual (“tutoritzable”) de dues altres obres en prosa (en versió catalana i/o castellana) que cal triar entre les aconsellades a la Bibliografia: la primera entre "Il fu Mattia Pascal" de L. Pirandello o "La coscienza di Zeno" de I. Svevo; la segona, de lliure elecció. Els títols s’han de comunicar al professor, per correu electrònic, abans del 14 de desembre 2010.
e) Estudi individual (“tutoritzable”) del dossier de suport bibliogràfic a les lectures, amb un esbós d’història literària italiana (manual traduït al castellà).
2.- Pràctiques
No hi ha un calendari específic de pràctiques. Aquestes es dedicaran a la llengua i cultura italianes durant tot el curs i s’inseriran en l’horari setmanal de classes. S’hi tractaran els temes gramaticals i els específics de la prova oral.
3.- Assistència i participació
Es controlarà l'assistència. Cal assistir com a mínim al 75% de les classes, per a poder optar al 10% de la nota final (veg. paràgraf Exàmens).
Els que tinguin problemes per assistir a les classes han d’acordar amb el professor, a l’inici de l’any acadèmic (o quan convingui): a) les modalitats de seguiment de l’assignatura; b) les possibles formes substitutives de participació (tutories).
4.- Exàmens i Proves parcials
Es realitzaran proves escrites parcials de llengua al llarg de l’any acadèmic. Seran proves gramaticals i de comprensió oral i escrita. És aconsellable realitzar-les, ja que aquests parcials ofereixen l'oportunitat d’aprovar la part de llengua del programa, a banda de l'única convocatòria reglamentària.
Qui aprovi els parcials (amb una clara mitjana com a mínim d’un 5,5/10 en gramàtica), en la convocatòria esmentada només haurà de fer l’examen escrit del submòdul de literatura i, si l’aprova, finalment l’examen oral.
Qui suspengui els parcials o no s’hi hagi presentat, sempre disposarà de la convocatòria prevista d'exàmens finals, amb l’advertència que l'escrit del submòdul de llengua és eliminatori amb vistes a la resta de proves (literatura i oral).
L’examen oral de llengua és l’acte final de la convocatòria. Hi seran admesos només els estudiants que tinguin aprovades les proves escrites de la part de llengua i de la de literatura. La prova consisteix en una entrevista sobre la base de: a) una sèrie de temes acordada prèviament; b) els materials continguts en el dossier de pràctiques; c) l’eventual revisió de les proves escrites.
Fórmula per a calcular la nota final:
90% Proves [Escrites (50% Llengua + 40% Literatura) + Oral 10%] + 10% Assistència/Participació (x : 10 = nombre d’assistències comprovades : total de classes).
5.- Tutories i atenció
Les hores previstes d’atenció i tutoria serviran per a aclarir dubtes i resoldre problemes sorgits durant les classes o en el procés d’aprenentatge de la llengua i de lectura i comprensió dels textos literaris.
6.- Llengua del curs
Les classes s’impartiran en italià per opció metodològica i motivacions didàctiques.
7.- Informacions i suggeriments
A més d'aquesta assignatura, l'Àrea de Filologia italiana n'ofereix d'altres relacionades. Es tracta dels següents seminaris inclosos en l’actual pla d’estudis (3r curs) dels Graus de Llengua i literatura catalanes i Llengua i literatura espanyoles: a) Seminari de Llengua italiana (6+6 crèdits), b) Seminari de Literatura italiana (6+6 crèdits).
Qui cursi – a més de l’assignatura de ‘Tercera Llengua i literatura: italià’ (12 crèdits) – els dos seminaris esmentats de llengua i literatura (24 crèdits), assoleix el ‘Grau minor d’Italià’ (total 36 crèdits).
Qui cursi – a més de l’assignatura de ‘Tercera Llengua i literatura: italià’ (12 crèdits) – el Seminari de llengua italiana (12 crèdits), assoleix el nivell B2.1 (Marc Europeu de Referència) previst per la normativa de la UdG com a nivell mínim exigit d’una tercera llengua: «Art. 1.1. Per finalitzar qualsevol títol de grau a la UdG serà necessari acreditar, com a mínim, el nivell B2.1 d’una tercera llengua».
L’Àrea de Filologia italiana té signats convenis ERASMUS amb diferents universitats pertot arreu d’Itàlia, entre d’altres: Venècia, Florència, Nàpols, Potenza, Càller, Palerm, Catània.
Els darrers quatre anys acadèmics l'Àrea de Filologia italiana va organitzar uns cursos d'estiu d'italià a Sicília (dues setmanes, 30 hores de classe), amb la col•laboració del “Liceo Classico Statale Giovanni XXIII” de Marsala. Els cursos s’adrecen als estudiants de la UdG amb les millors qualificacions en les assignatures d’italià.
Aquest any 2010-2011 n'està prevista la cinquena edició (18-29 juliol 2011).
8.- Viatge d'estudis a Itàlia
Aprofitant els vols directes de Girona a Itàlia, es proposa un viatge (en principi, d'un dia) amb destinació a una ciutat italiana d'interés cultural. El plantejament seria el d'una pràctica de llengua 'in situ'.