Estudia

Horaris:

• Analitzar amb profunditat i rigor la conducta dels agents econòmics, la seva interacció en el sí dels mercats de competència perfecta i la desitjabilitat socials dels resultats assolits. L'assignatura es complementa amb l'Economia Industrial, on s'estudien Mercats de Competència Imperfecta.

1. Teoria

2. PART I. TEORIA DEL CONSUMIDOR

3. Tema 1. Conjunt de consum, preferències i funció d’utilitat

4. Conjunt de consum i restricció pressupostària

5. Preferències: propietats

6. Utilitat: definició, existència i classes de funcions. Exemples

7. Bibliografia: Varian, cap. 7,8 Villar, cap. 2,3

8. Tema 2. Demanda

9. Maximització de la utilitat

10. Demanda individual i continuitat

11. Excés de demanda i excedent dels consumidors

12. Bibliografia: Varian, cap. 9,10, Villar cap. 4

13. Tema 3. Dualitat en el consum

14. Funció indirecta de utilitat

15. Funció de demanda compensada i funció de despesa

16. Lema de Shephard, identitat de Roy i equació de Slutsky

17. De la utilitat a la demanda i viceversa

18. Variacions en els preus i en el benestar

19. Bibliografia: Varian, cap. 7,8 Villar, cap. 5

20. PART II. TEORIA DEL PRODUCTOR

21. Tema 4. Conjunt de possibilitats de producció i tecnologia

22. Introducció

23. Conjunt de possibilitats de producció, tecnologia i funció de producció

24. Tipus de tecnologies: exemples i rendiments

25. Relació tècnica de substitució i elasticitat de substitució

26. Bibliografia: Varian, Cap. 1, Villar, Cap. 9

27. Tema 5. Maximització de beneficis

28. Introducció

29. La funció d’oferta: existència, unicitat i propietats

30. La funció de beneficis i propietats

31. Tema 6. Costos i tecnologia: dualitat

32. Minimització de costos i exemples

33. La funció de costos i propietats

34. Costos i tecnologia

35. Bibliografia: Varian, Cap. 4,5,6.

36. PART III. EQUILIBRI GENERAL I BENESTAR

37. Tema 7. Economies d’intercanvi pur: existència i eficiència de l’equilibri walrasià

38. Equilibri d’intercanvi pur: definició i representació

39. Equilibri: definició i existència

40. Equilibri i eficiència: teoremes fonamentals de l’economía del benestar

41. Bibliografia: Varian, Cap. 17; Villar, Cap. 6,7.1,7.2.

42. Tema 8. Economies amb producció: existència i eficiència de l’equilibri walrasià

43. Economies amb producció: definició

44. Equilibri: definició i existència

45. Equilibri i eficiència: teoremes fonamentals de l’economia del benestar

46. Bibliografia: Varian, Cap. 18, Villar, Cap. 11.

47. PART IV. ERRADES DEL MERCAT I ECONOMIA PÚBLICA

48. Introducció: Què són els errors de mercat? Quan tenen lloc? Tipus

49. Tema 9. Externalitats

50. Concepte i tipus d’externalitats

51. Equilibri competitiu versus assignació òptima en presència d’externalitats

52. Intervenció pública: imposició òptima i quotes, introducció d’un mercat, introducció de mercats de drets, mecanismes de compensació

53. Condicions d’eficiència en presència d’externalitats

54. Bibliografia: Varian, Cap. 24, Villar, Cap. 15.2, Mas-Colell, cap. 11.B

55. Tema 10. Béns públics

56. Concepte de bé públic

57. Assignacions òptimes amb béns públics

58. L’equilibri de Lindahl (1919)

59. Externalitats multilaterals

60. Paper del sector públic (Quan cal? Problema per la implementació de les intervencions públiques? Informació i incentius: mecanismes de Clarke i Groves)

61. Bibliografia: Varian, Cap. 23; Villar, Cap. 15.2.2 i Mas-Colell, cap. 11.C, 11.D i 11.E

62. Tema 11. Elecció social

63. Agregació de les preferències

64. Teorema d’imposibilitat d’Arrow

65. Funcions de benestar social

66. Bibliografia: Villar, Cap. 16 i 17 (nivell més avançat).

67. PART V. INCERTESA I ECONOMIA DE LA INFORMACIÓ

68. Tema 12. Teoria de la utilitat esperada

69. Consum contingent: loteries simples i compostes

70. Preferències i representació Von-Neumann i Morgenstern de la utilitat esperada

71. Problemes: paradoxa d’Allais

72. Equilibri amb mercats contingents (temps i incertesa)

73. Bibliografia: Varian, cap. 11 Villar (1999), Cap. 8.1-4, 13.1-3.

74. Tema 13. Loteries monetàries i aversió al risc

75. Aversió al risc

76. Mesures d’aversió al risc. Equivalents certs i primes de risc

77. Bibliografia: Varian cap. 11, Villar, Cap 8.5.

78. Tema 14. Risc moral i incentius

79. Risc moral

80. Distribució de riscos i incentius: un exemple senzill

81. Bibliografia: Varian cap. 25

82. Tema 15. Selecció adversa i senyalització

83. El model dels "cacharros" de Akerlof

84. Senyalitzant la qualitat en el mercat de treball: el model de Spence

85. Bibliografia: Varian cap. 25

86. Pràctiques

87. L'assignatura consta també de problemes i exercicis de pràctiques que s'aniran proposant al llarg del curs. Cada capítol tindrà el seu contingut de problemes.

• Varian, Hal R (1992). Análisis microeconómico (3ª ed). Barcelona: Bosch.
• Villar, Antonio (cop. 1999). Lecciones de microeconomía. Barcelona: Antoni Bosch.
• Varian, Hal R (1986). Análisis microeconómico (2a ed). Barcelona: Bosch.
• Varian, Hal R (1980). Análisis microeconómico. Barcelona: Bosch.
• Villar, Antonio (1996). Curso de microeconomía avanzada, : un enfoque de equilibrio general. Barcelona: Antoni Bosch.
• Mas-Colell, Andreu, Green, Jerry R, Whinston, Michael D (1995). Microeconomic theory. New York [etc.]: Oxford University Press.
• Kreps, David M (1995). Curso de teoría microeconómica. Madrid [etc.]: McGraw-Hill.

Activitats d'avaluació:

Mètodes docents:
Després d’introduir els conceptes de cada tema, es faran exercicis a classe per veure com s’apliquen les eines teòriques. Aquests poden consistir tant en treball de lectures com en la resolució de problemes pràctics. S'espera de l'estudiant un adequat coneixement i familiaritat amb les tècniques d'optimització sota restricions.
Tipus d'exàmens:
L’avaluació per la convocatòria de juny es farà en dos moments diferenciats:
(1) al mes de febrer es farà una primera avaluació, corresponent a la matèria del primer quadrimestre;
(2) al mes de juny es farà un examen final corresponent a la matèria impartida al llarg del curs. No obstant, els estudiants que hagin tret un mínim de 4 sobre 10 en l’examen de febrer podran alternativament fer un examen final de juny especial en el qual entrarà només matèria corresponent al segon quadrimestre. Per aquests estudiants, la nota de la convocatòria de juny serà el promig dels dos exàmens, sempre i quan, es tregui un mínim de 4 sobre 10 en l’examen de juny. En cas contrari, serà la nota més baixa de les dues.
Per la convocatòria de setembre, només hi haurà un examen corresponent a la totalitat de la matèria impartida.
Els exàmens constaran d'una part teòrica i l’altra d'exercicis pràctics.

clase impartida en castella

• Matemàtiques per a l'economia I
• Matemàtiques per a l'economia II
• Microeconomia I
• Microeconomia I