Dades generals
-
Curs acadèmic:
- 2026
-
Descripció:
- Fer una genealogia de les relacions entre cultura visual i política des de finals del XIX per centrar-se en les formes de visibilitat del nostre present i reflexionar sobre l’impacte de la Intel·ligència artificial. Les noves formes de visibilitat han posat en crisi conceptes tant delimitats com són els de ficció i documental, mentida i veritat. També han posat en crisi el poder de la mirada per qüestionar quin és el lloc des del que es mira i quines són les polítiques de gènere que orienten la mirada.
-
Crèdits:
- 3
-
Professora responsable:
- Immaculada Merino Serrat
Grups
Grup A
-
Durada:
- Semestral, 1r semestre
-
Professorat:
- Immaculada Merino Serrat
/ Angel Quintana Morraja
-
Idioma de les classes:
- Català (50%), Castellà (50%)
Continguts
1. 1.-La visibilització del poder al cinema. La relació entre el naixement del cinema i les polítiques de comunicació de masses. Com Amèrica ha representat la seva política. Visionar El joven Lincoln de John Ford.
2.-Les polítiques de memòria davant els feixismes. Imatges del feixisme al cinema des de Leni Riefenstahl fins als models del cinema franquista. Polítiques de memòria davant les dictadures. Visionar La Flaca Alejandre de Carmen Castillo.
3.- Què vol dir filmar políticament. El cinema al servei de les revoltes des de la revolució russa al maig del 68 i. De Sergei M. Einsestien a Jean Luc Godard, De Vslovod Pudovkin a Chris Marker. Analitzar El fons de l’aire est rouge de Chris Marker o La chinoise de Jean-Luc Godard. Visionar. Tout va bien de Jean Luc Godard.
4.-El cinema durant la transició política, polítiques de memòria. Estudi de casos com La vieja memoria de Jaime Camino, Las dos memorias de Jorge Semprún, Informe general de Pere Portabella i Después de... de Cecilia Bartolomé. Visionar abans: Informe general de Pere Portabella.
5.-Fer cinema polític feminista. Estudi de casos d’Agnès Varda a Chantal Akerman. Analitzar curtmetratges d’Agnès Varda i les estratègies de Chantal Akerman en el seu cinema documental -D’est, Sud i De l’autre côté-. Visionar Sud de Chantal Akerman i Black Panthers d’Agnès Varda.
6.-Les paradoxes i contradiccions de la qüestió jueva i l’Estat d’Israel. L’Holocaust i la seva memòria. Shoah de Claude Lanzman. El sionisme i la política contestatària del cinema israelià: Amos Gitai, Nadav Lapid, Avi Mogravi, David Perlov. Visonar Capítol IV dels Diaris de David Perlov.
2. A cada sessió s'analitzarà una pel.lícula previament determinada. La poarticipació en els debats de classe són obligatoris i els alumnes hauran de visonar les pel.lìcules que previament indicarem al moodel previs a cada sessió.
Activitats
|
Tipus d’activitat |
Hores amb professor |
Hores sense professor |
Hores virtuals amb professor |
Total |
| Anàlisi / estudi de casos |
48,00 |
102,00 |
0
|
150,00 |
|
Total |
48,00 |
102,00 |
0
|
150 |
Bibliografia
- Peter Burcke (2001). Visto y no visto. Barcelona: Crítica.
- George Didi-Huberman (2004). Imágenes pese a todo. Barcelona: Paidós.
- Àngel Quintana (2011). Después del cine. Imagen y realidad en la era digital. Barcelona: Acantilado.
- Àngel Quintana (2003). Fábulas de lo visible. Barcelona: Acantilado.
- Imma Merion (2024). Agnès Varda. Espigoladora de realitats i somnis. Girona: Edicions de la Ela Geminada.
Avaluació i qualificació
Activitats d'avaluació:
|
Descripció de l'activitat |
Avaluació de l'activitat |
% |
Recuperable |
| Cada estudiant haurà d'exposar a classe un treball d'anàlisi polític d'una pel.lícula tractada a classe. L'estudiant haurà de fer tutoria abans amb els professors per pactar com serà la presentació. Aquesta serà evaluable. |
Es valorarà la capacitat d'anàlisi, la capacitat per relacionar temes polítics amb audiovisuals i el tractament original del tema |
80 |
No |
| Assistència obligatòria a les classes del curs i participació en els debats. Es valoraran com a matèria avaluable les aportacions als debats a classe i el coneixement de la pel.lícula que s'exposi que haurà de ser visionada per tots els alumnes. |
Assistència a les sis classes del curs i participació |
20 |
No |
Qualificació
Es valorarà la capacitat d'anàlisi, la capacitat per relacionar els temes audiovisuals amb els polítics i l'orginalitat de la proposta. També el treball de tutoria amb el professor/a.
Criteris específics de la nota «No Presentat»:
No presentar el treball de l'assignatura i no assistir a un 60% de les classes presèncials, sense justificació prèvia
Avaluació única:
L'alumne que no hagi assistit a classe i es vulgui acollir a avaluació única ho haurà de justificar durant les primeres setmanes del curs, acollint-se a la normativa establerta a la Facultat de Lletres
Requisits mínims per aprovar:
Per considerar superada l’assignatura, caldrà obtenir una qualificació mínima de 5.0
Tutoria
Es farà una tutoria del treball, des de la selecció del tema, fins a un seguiment posterior
Comunicació i interacció amb l'estudiantat
L'estudiant haurà d'exposar els resultats del seu treball al llarg del curs.
Observacions
Els alumnes hauran de signar una declaració responsable de l'ús de la Inteligència Artificial i en cas d'utilitzar-la ser transparents davant la seva utilització.
Modificació del disseny
Modificació de les activitats:
En cas de que es produeixi algun imprevist o que alguna de les pel.lícules proposades no estigui disponible, es modificaran les activitats.
Modificació de l'avaluació:
En cas de que l'alumne tingui algun problema justificat es podrà modificar el sistema d'avaluació.
Tutoria i comunicació:
En cas que l'alumne tingui problemes de mobilitat es podran fer tutories on line