1. 1.-La visibilització del poder al cinema. La relació entre el naixement del cinema i les polítiques de comunicació de masses. Com Amèrica ha representat la seva política. Visionar El joven Lincoln de John Ford. 2.-La imatge de les revolucions comunistes. Iconologia de les revoltes des del cinema de la Unió Soviètica fins al cinema revolucionari llatinoamericà. Estudis de casos des del cinema d’Eisenstein, La vie est à nous de Jean Renoir fins a La hora de los Hornos de Pino Solanas. Visionar: Octubre de Sergei M. Einsenstein. 3.-Les polítiques de memòria davant els feixismes. Imatges del feixisme al cinema des de Leni Riefenstahl fins als models del cinema franquista. Polítiques de memòria davant les dictadures. Visionar La Flaca Alejandre de Carmen Castillo. 4.- Què vol dir filmar políticament. El debat sobre el cinema polític al maig del 68 i les formes de cinema revolucionari. De Jean Luc Godard a Chris Marker. Analitzar El fons de l’aire est rouge de Chris Marker o La chinoise de Jean-Luc Godard. Visionar. Tout va bien de Jean Luc Godard. 5.-Fer cinema polític feminista. Estudi de casos d’Agnès Varda a Chantal Akerman. Analitzar curtmetratges d’Agnès Varda i les estratègies de Chantal Akerman en el seu cinema documental -D’est, Sud i De l’autre côté-. Visionar Sud de Chantal Akerman i Black Panthers d’Agnès Varda. 6.-Les paradoxes i contradiccions de la qüestió jueva i l’Estat d’Israel. L’Holocaust i la seva memòria. Shoah de Claude Lanzman. El sionisme i la política contestatària del cinema israelià: Amos Gitai, Nadav Lapid, Avi Mogravi, David Perlov. Visonar Capítol IV dels Diaris de David Perlov.
Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Hores virtuals amb professor Total Anàlisi / estudi de casos 48,00 102,00 0 150,00 Total 48,00 102,00 0 150
Peter Burcke (2001). Visto y no visto. Barcelona: Crítica. George Didi-Huberman (2004). Imágenes pese a todo. Barcelona: Paidós. Àngel Quintana (2011). Después del cine. Imagen y realidad en la era digital. Barcelona: Acantilado. Àngel Quintana (2003). Fábulas de lo visible. Barcelona: Acantilado. Imma Merion (2024). Agnès Varda. Espigoladora de realitats i somnis. Girona: Edicions de la Ela Geminada.
Activitats d'avaluació: Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat % Recuperable Treball d'anàlisi polític d'una pel.lícula Es valorarà la capacitat d'anàlisi, la capacitat per relacionar temes polítics amb audiovisuals i el tractament original del tema 80 No Assistència a les sis classes del curs Assistència a les sis classes del curs i participació 20 No
Es valorarà la capacitat d'anàlisi, la capacitat per relacionar els temes audiovisuals amb els polítics i l'orginalitat de la proposta. També el treball de tutoria amb el professor/a. Criteris específics de la nota «No Presentat»: No presentar el treball de l'assignatura i no assistir a un 60% de les classes presèncials, sense justificació prèvia Avaluació única: L'alumne que no hagi assistit a classe i es vulgui acollir a avaluació única ho haurà de justificar durant les primeres setmanes del curs, acollint-se a la normativa establerta a la Facultat de Lletres Requisits mínims per aprovar: Per considerar superada l’assignatura, caldrà obtenir una qualificació mínima de 5.0