Estudia

• Buscar, obtenir, processar i comunicar informació (oral, impresa, audiovisual, digital o multimèdia), transformar-la en coneixement i aplicar-la en els processos d’ensenyament i aprenentatge en les matèries pròpies de l’especialitat cursada.
• Conèixer i analitzar les característiques històriques de la professió docent, la seva situació actual i les seves perspectives i interrelació amb la realitat social de cada època.
• Comunicar-se adequadament, tant de manera oral com escrita, en els diversos contextos educatius, socials i culturals.
• Interessar-se per la pròpia formació permanent, reconeixent aspectes de millora en el seu exercici professional.
• Conèixer el potencial educatiu i pedagògic de les TIC per utilitzar-lo com a instrument per al disseny i desenvolupament de la docència.
• Mantenir una actitud crítica i reflexiva davant de l’entorn social i cultural, l’entorn institucional en el que es treballa i en relació a la pròpia pràctica professional.

1. Introducció a la innovació educativa. 1.1. La innovació en l'ensenyament de les ciències socials: concepte i procés. 1.2. Criteris d’un projecte innovador i anàlisi d’experiències educatives innovadores.

2. Innovar en el què: nous enfocaments i perspectives en didàctica de les ciències socials. 2.1. Noves tendències en l’ensenyament i aprenentatge de la geografia i la historia. 2.2. L’aprenentatge conceptual. 2.3. La demanda cognitiva i les bones preguntes. 2.4. L’educació per la sostenibilitat a la didàctica de les ciències socials.

3. Innovar en el com: tecnologies digitals i metodologies innovadores en didàctica de les ciències socials. 3.1.Els enfocaments problematitzats a l'àrea de Ciències Socials: problemes socials rellevants, treball per projectes i aprenentatge basat en reptes. 3.2. Educació democràtica i aprenentatge participatiu: educació per la ciutadania i aprenentatge servei. 3.3 Els enfocaments interdisciplinars.

4. Justificació de la inclusió de la pràctica reflexiva i d’aspectes innovadors en una programació educativa.

• Best, Brin i Padget, Steve (2014). Secondary starters and plenaries. Geography. Ready-to-use activities for teaching geography.. London: Bloomsbury.
• Brooks, Clare et al (2017). The Power of Geographical Thinking. Cham: Springer.
• Casas, Montserrat i altres (2005). Ensenyar a parlar i a escriure ciències socials : la justificació i l'argumentac. Associació de Mestres Rosa Sensat. Catàleg
• Egan, Kieran (cop. 2000 ). Mentes educadas : cultura, instrumentos cognitivos y formas de comprensión . Barcelona [etc.]: Paidós. Catàleg
• EGAN, Kieran (1986). Teaching as Story Telling. An Alternative Approach to Teaching. Chicago: University of Chicago Press.
• Enser, M. (2019). Making every geography lesson count. Six principles to support great geography teaching. Cornwall: Crown House Publishing.
• Fórum Europeo de Administradores de la Educación de Cataluña (FEAEC) (2018). ¿Qué es innovar en Educación en el Siglo XXI? (CuadernosEducación82). Barcelona: Horsori.
• Gilbert, Rob i Hoepper, Brian (2017). Teaching Humanities and Social Sciences. History, Geography, Economics and Citizenship in the Australian Curriculum (6th). Melbourne: Cengage.
• Granados Sánchez, Jesús (2019). Definición y Justificación de un Marco Conceptual para la Didáctica de la GEografía. Dins Maria Joao Hortas, Alfredo Dias i Nicolás de Alba (Ed.), Enseñar y Aprender Didáctica de las Ciencias Sociales: la Formación del Profesor. Lisboa: EDICIONES ESCOLA SUPERIOR DE EDUCAÇÃO, INSTITUTO POLITÉCNICO DE LISBOA AUPDCS. Recuperat 13/01/2021, a http://didactica-ciencias-sociales.org/wp-content/uploads/2019/10/E-book-Simposio-XXX_vf_04_2020_comp.pdf
• Granados Sánchez, Jesús (2017). La formulación de buenas preguntas en Didáctica de la Geografía. Documents d'Anàlisi Geogràfica, 63(3), 545-559. Recuperat , a https://dag.revista.uab.es/article/view/v63-n3-granados
• Hadjichambis, Andreas et al (2020). Conceptualizing Environmental Citizenship for 21st Century Education. Cham: Springer Open.
• HAYNES, Anthony (2001). Writing Successful Textbooks. Londres: A&C Black.
• Hortas, Maria Joao, Dias, Alfredo i De Alba, Nicolás (2019). Enseñar y Aprender -Didáctica de las Ciencias Sociales: la Formación del Profesorado desde una Perspectiva Sociocrítica. Lisboa: EDICIONES ESCOLA SUPERIOR DE EDUCAÇÃO, INSTITUTO POLITÉCNICO DE LISBOA AUPDCS.
• Jones, M. (2017). The Handbook of Secondary Geography. Sheffield: Geographical Association.
• Jones, Mark i Lambert, David (2018). Debates in Geography Education (II) (2nd). Oxon: Routledge.
• Lambert, David i Jones, Mark (2013). Debates in Geography Education (I). Oxon: Routledge.
• Land, Ray et al (2016). Threshold Concepts in Practice.. Rotterdam: SensePublishers.
• Land, Ray et al (2008). Threshold Concepts within the Disciplines.. Rotterdam: SensePublishers.
• Medir, Rosa Maria; Calabuig, Salvador (2017). Darreres aportacions en l'ensenyament de la geografia a Catalunya i Espanya. Documents d'Anàlisi Geogràfica, 63(3), 597-614. Recuperat , a https://dag.revista.uab.es/article/view/v63-n3-medir-calabuig
• Morgan, John (2012). Teaching Secondary Geography as if the Planet Matters. Oxon i Nova York: Routledge.
• Muñiz, Osvaldo et al (2015). Geospatial Technologies and Geography Education in a Changing World. Geospatial Practices and Lessons Learned.. Tokio: Springer.
• Pagès, Joan i altres (2009). Història, memòria i ensenyament de la història : perspectives europees i llatino. Universitat Autònoma de Barcelona, Servei de Publicacions. Catàleg
• Rawding, Charles (2013). Effective Innovation in the Secondary Geography Curriculum. A practical guide.. Oxon and New York: Routledge.
• ROBB, Laura (2003). Teaching Reading in Social Studies, Science and Math. Nova York: Scholastic Inc..
• Solé, Isabel (2012 ). La Comprensió lectora, una clau per a l'aprenentatge . Barcelona: Fundació Jaume Bofill :UOC Universitat Oberta de Catalunya.
• Taylor, Mike et al (2015). Geography in Focus. Teaching and learning in issues-based classrooms. Wellington: NCZER Press.
• Trepat, Cristòfol-A (1995 ). Procedimientos en historia : un punto de vista didáctico . Barcelona: ICE de la Universitat de Barcelona [etc.]. Catàleg
• Tribó Traveria, Gemma (2005 ). Enseñar a pensar históricamente : los archivos y las fuentes documentales en la enseñanza de la historia . Barcelona: ICE Universitat de Barcelona :Horsori. Catàleg
• Young, Michael i Lambert, David (2015). Knowledge and the Future School. London: Bloomsbury.

Activitats d'avaluació:

L'avaluació es porta a terme a través de les activitats avaluables, totes obligatòries.

Cada activitat haurà de ser lliurada en la data prevista al llarg del quadrimestre. La recuperació de les activitats d'avaluació No Presentades consta d'un període de 7 dies a comptar des de la data de presentació/lliurement de l'activitat. En aquest cas, la nota màxima possible serà de 5.
L'assistència a les sortides i a les xerrades-taller que tenen lloc a classe són de caràcter obligatori. La no assistència es penalitzarà.

La nota final serà la que surti de fer la mitjana ponderada. Una de les activitats està valorada en un 40% i no és recuperable, ara bé, en casos especials, i a decisió de la professora, es podrà requerir obligatòriament la repetició d'activitat. En aquest supòsit, la nota màxima possible serà de 5. Si no s'atengués el requeriment de la professora, no es faria la mitjana ponderada i l'assignatura quedaria ja suspesa.

La còpia, o el plagi o la utilització de procediments fraudulents en alguna o algunes de les activitats avaluables comportarà la no superació de l'assignatura.

És responsabilitat de l'estudiant una correcta presentació lingüística de les activitats d'avaluació.

Criteris específics de la nota «No Presentat»:
Si les activitats d'avaluació no es lliuren a temps i de manera correcta, es considerarà no presentat.

La falta d'assistència a un 20% de les classes, també es considera com un no presentat.

Avaluació única:
Qui vulgui acollir-se a l'avaluació única ho haurà de notificar al professorat de l'assignatura i fer una sol·licitud a la secretaria d'estudis en el període establert.

Consistirà en el lliurament de diverses activitats avaluatives (elaborades individualment) i d'una activitat extra. L'activitat de síntesi caldrà realitzar-la de manera presencial.
La data del lliurement de totes les activitats d'avaluació serà fixada per la professora en una data al finalitzar el període lectiu.

La recuperació de les activitats d'avaluació No Presentades consta d'un període de 7 dies a comptar des de la data de presentació/lliurement de l'activitat. Aquest supòsit comporta una qualificació màxima de 5.0 punts.

Requisits mínims per aprovar:
Per considerar superada l’assignatura, caldrà obtenir una qualificació mínima de 5.0 a cada activitat d'avaluació.

Es podran concertar tutories a hores convingudes de forma presencial o bé virtuals, mitjançant videoconferència.

La comunicació amb l'estudiantat serà via moodle, correu electrònic i mitjançant les sessions presencials. L'alumnat estarà informat de les tasques d'avaluació que haurà d'entregar. Les dates d'entrega de les activitats d'avaluació es consensuaran amb l'alumnat.
correu: anna.serra@udg.edu

S'anima a l'alumnat a participar activament en el desenvolupament de les sessions, a fi de crear un procés d'ensenyament-aprenentatge cooperatiu, ric i engrescador.
Quan s’usin recursos d’IA en el desenvolupament de les activitats avaluables, cal incloure una declaració detallada de tot allò que ha fet servir i com s’ha utilitzat
En aquells supòsits en els quals el professorat tingui dubtes sobre l'autoria de qualsevol prova d'avaluació, es podrà convocar l’estudiant/a a realitzar una entrevista presencial o sincrònica (que podrà ser enregistrada), amb l'objectiu de verificar els coneixements i les competències per part de l’alumnat i garantir l'autoria de les proves d’avaluació. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta serà qualificada negativament.

• Complements per a la formació de l'àmbit de ciències socials
• Didàctica de l'especialitat de Geografia i Història: didàctica del paisatge i del patrimoni
• Didàctica especialitat Geografia i Història: Ús didàctic de les fonts de les ciències socials
• Didàctica específica de l'àmbit de ciències socials
• Especialitat de Geografia i Història: el taller de les ciències socials
• Especialitat de Geografia i Història: valors i coneixements per a la ciutadania de demà