Estudia

• Buscar, obtenir, processar i comunicar informació (oral, impresa, audiovisual, digital o multimèdia), transformar-la en coneixement i aplicar-la en els processos d’ensenyament i aprenentatge en les matèries pròpies de l’especialitat cursada.
• Conèixer i analitzar les característiques històriques de la professió docent, la seva situació actual i les seves perspectives i interrelació amb la realitat social de cada època.
• Comunicar-se adequadament, tant de manera oral com escrita, en els diversos contextos educatius, socials i culturals.
• Interessar-se per la pròpia formació permanent, reconeixent aspectes de millora en el seu exercici professional.
• Conèixer el potencial educatiu i pedagògic de les TIC per utilitzar-lo com a instrument per al disseny i desenvolupament de la docència.
• Mantenir una actitud crítica i reflexiva davant de l’entorn social i cultural, l’entorn institucional en el que es treballa i en relació a la pròpia pràctica professional.

1. Introducció a la innovació educativa. 1.1. La innovació en l'ensenyament de les ciències socials: concepte i procés. 1.2. Criteris d’un projecte innovador i anàlisi d’experiències educatives innovadores.

2. Innovar en el què: nous enfocaments i perspectives en didàctica de les ciències socials. 2.1. Noves tendències en l’ensenyament i aprenentatge de la geografia i la historia. 2.2. L’aprenentatge conceptual. 2.3. La demanda cognitiva i les bones preguntes. 2.4. L’educació per la sostenibilitat a la didàctica de les ciències socials.

3. Innovar en el com: tecnologies digitals i metodologies innovadores en didàctica de les ciències socials. 3.1. Les TIC i les càpsules didàctiques. 3.2. Els enfocaments problematitzats a l'àrea de Ciències Socials: problemes socials rellevants, treball per projectes i aprenentatge basat en reptes. 3.3. Educació democràtica i aprenentatge participatiu: educació per la ciutadania i aprenentatge servei. 3.4. La construcció d’un banc de recursos digitals per a l’ensenyament i aprenentatge de la geografia, la història i les ciències socials. 3.5. Els enfocaments interdisciplinars.

4. Justificació de la inclusió de la pràctica reflexiva i d’aspectes innovadors en una programació educativa.

• Best, Brin i Padget, Steve (2014). Secondary starters and plenaries. Geography. Ready-to-use activities for teaching geography.. London: Bloomsbury.
• Brooks, Clare et al (2017). The Power of Geographical Thinking. Cham: Springer.
• Casas, Montserrat i altres (2005). Ensenyar a parlar i a escriure ciències socials : la justificació i l'argumentac. Associació de Mestres Rosa Sensat. Catàleg
• Egan, Kieran (cop. 2000 ). Mentes educadas : cultura, instrumentos cognitivos y formas de comprensión . Barcelona [etc.]: Paidós. Catàleg
• EGAN, Kieran (1986). Teaching as Story Telling. An Alternative Approach to Teaching. Chicago: University of Chicago Press.
• Enser, M. (2019). Making every geography lesson count. Six principles to support great geography teaching. Cornwall: Crown House Publishing.
• Fórum Europeo de Administradores de la Educación de Cataluña (FEAEC) (2018). ¿Qué es innovar en Educación en el Siglo XXI? (CuadernosEducación82). Barcelona: Horsori.
• Gilbert, Rob i Hoepper, Brian (2017). Teaching Humanities and Social Sciences. History, Geography, Economics and Citizenship in the Australian Curriculum (6th). Melbourne: Cengage.
• Granados Sánchez, Jesús (2019). Definición y Justificación de un Marco Conceptual para la Didáctica de la GEografía. Dins Maria Joao Hortas, Alfredo Dias i Nicolás de Alba (Ed.), Enseñar y Aprender Didáctica de las Ciencias Sociales: la Formación del Profesor. Lisboa: EDICIONES ESCOLA SUPERIOR DE EDUCAÇÃO, INSTITUTO POLITÉCNICO DE LISBOA AUPDCS. Recuperat 13/01/2021, a http://didactica-ciencias-sociales.org/wp-content/uploads/2019/10/E-book-Simposio-XXX_vf_04_2020_comp.pdf
• Granados Sánchez, Jesús (2017). La formulación de buenas preguntas en Didáctica de la Geografía. Documents d'Anàlisi Geogràfica, 63(3), 545-559. Recuperat , a https://dag.revista.uab.es/article/view/v63-n3-granados
• Hadjichambis, Andreas et al (2020). Conceptualizing Environmental Citizenship for 21st Century Education. Cham: Springer Open.
• HAYNES, Anthony (2001). Writing Successful Textbooks. Londres: A&C Black.
• Hortas, Maria Joao, Dias, Alfredo i De Alba, Nicolás (2019). Enseñar y Aprender -Didáctica de las Ciencias Sociales: la Formación del Profesorado desde una Perspectiva Sociocrítica. Lisboa: EDICIONES ESCOLA SUPERIOR DE EDUCAÇÃO, INSTITUTO POLITÉCNICO DE LISBOA AUPDCS.
• Jones, M. (2017). The Handbook of Secondary Geography. Sheffield: Geographical Association.
• Jones, Mark i Lambert, David (2018). Debates in Geography Education (II) (2nd). Oxon: Routledge.
• Lambert, David i Jones, Mark (2013). Debates in Geography Education (I). Oxon: Routledge.
• Land, Ray et al (2016). Threshold Concepts in Practice.. Rotterdam: SensePublishers.
• Land, Ray et al (2008). Threshold Concepts within the Disciplines.. Rotterdam: SensePublishers.
• Medir, Rosa Maria; Calabuig, Salvador (2017). Darreres aportacions en l'ensenyament de la geografia a Catalunya i Espanya. Documents d'Anàlisi Geogràfica, 63(3), 597-614. Recuperat , a https://dag.revista.uab.es/article/view/v63-n3-medir-calabuig
• Morgan, John (2012). Teaching Secondary Geography as if the Planet Matters. Oxon i Nova York: Routledge.
• Muñiz, Osvaldo et al (2015). Geospatial Technologies and Geography Education in a Changing World. Geospatial Practices and Lessons Learned.. Tokio: Springer.
• Pagès, Joan i altres (2009). Història, memòria i ensenyament de la història : perspectives europees i llatino. Universitat Autònoma de Barcelona, Servei de Publicacions. Catàleg
• Rawding, Charles (2013). Effective Innovation in the Secondary Geography Curriculum. A practical guide.. Oxon and New York: Routledge.
• ROBB, Laura (2003). Teaching Reading in Social Studies, Science and Math. Nova York: Scholastic Inc..
• Solé, Isabel (2012 ). La Comprensió lectora, una clau per a l'aprenentatge . Barcelona: Fundació Jaume Bofill :UOC Universitat Oberta de Catalunya.
• Taylor, Mike et al (2015). Geography in Focus. Teaching and learning in issues-based classrooms. Wellington: NCZER Press.
• Trepat, Cristòfol-A (1995 ). Procedimientos en historia : un punto de vista didáctico . Barcelona: ICE de la Universitat de Barcelona [etc.]. Catàleg
• Tribó Traveria, Gemma (2005 ). Enseñar a pensar históricamente : los archivos y las fuentes documentales en la enseñanza de la historia . Barcelona: ICE Universitat de Barcelona :Horsori. Catàleg
• Young, Michael i Lambert, David (2015). Knowledge and the Future School. London: Bloomsbury.

Activitats d'avaluació:

Els criteris d’avaluació generals que es tindran en compte en l’avaluació seran els següents:

- Les activitats hauran de contenir els apartats demanats;
- L’originalitat i la qualitat del marc teòric.

Activitat 1: Selecció d'un camp d'investigació i/o innovació i justificació de la motivació.
- Es tracta d'un camp pertinent en la didàctica de la geografia, la història i les ciències socials.
- La proposta està ben acotada.
- La motivació per la selecció del camp d'investigació i/o innovació està ben justificada amb evidències empíriques (de la pròpia experiència o de la literatura).

Activitat 2: Creació d'una estructura per a l'anàlisi de la literatura a partir de la concreció de preguntes ellevants que guiïn el procés de recerca bibliogràfica.

- Capacitat de dibuixar els camps en els que necessita emmarcar la pròpia recerca.
- Formulació de preguntes pertinents, realistes i crítiques que serveixin per centrar el problema i com abordar-lo.
- Selecció d'un mínim de tres fonts bibliogràfiques que siguin determinants com a base de referència de la posterior recerca bibliogràfica.
- Justificació de la pertinència de les fonts seleccionades.

Activitat 3: Creació d'un instrument teòric innovador sobre algun/s aspecte/s o element/s del camp de la didàctica de la geografia, la història, la història de l'art i/o les ciències socials.

La qualitat de l'instrument teòric innovador inclou:

- Tractar un buit en la literatura.
- Vàlua acadèmica de les fonts seleccionades;
- Relació entre les fonts utilitzades, tot construïnt un discurs crític;
- Aportació d’idees pròpies i novedoses;
- Referenciació adequada de les fonts bibliogràfiques.

La valoració de la qualitat de l'instrument teòric innovador es centrarà en:

- La capacitat de justificar el perquè de la necessitat i de la innovació de l'instrument aportat;
- L’originalitat i qualitat de l'instrument;
- La integració i interrelació/combinació de diferents aspectes innovadors de la didàctica de la geografia, la història, la història de l'art i les ciències socials.
- Les aportacions personals.
- La capacitat de justificar la construcció/elaboració de l'instrument a partir de la literatura existent, que haurà d'aparèixer citada correctament seguint APA.

Criteris específics de la nota «No Presentat»:
Si les activitats d'avaluació no es lliuren a temps i de manera correcta, es considerarà no presentat.

La falta d'assistència a un 20% de les classes, també es considera com un no presentat.

Avaluació única:
L'avaluació única consisteix en la realització dels mateixos tres treballs de l'assignatura:

1. Selecció d'un camp d'investigació i/o innovació i justificació de la motivació. (10% de la nota);
2. Creació d'una estructura per a l'anàlisi de la literatura a partir de la concreció de preguntes rellevants que guiïn el procés de recerca bibliogràfica. (30% de la nota);
3. Creació d'un instrument teòric innovador sobre algun/s aspecte/s o element/s del camp de la didàctica de la geografia, la història, la història de l'art i/o les ciències socials. (60% de la nota).

Requisits mínims per aprovar:
Per considerar superada l’assignatura, caldrà obtenir una qualificació mínima de 5.0 a cada activitat d'avaluació.

Es podran concertar tutories a hores convingudes de forma presencial o bé virtuals, mitjançant videoconferència.

La comunicació amb l'estudiantat serà via moodle, correu electrònic i mitjançant les sessions presencials. L'alumnat estarà informat de les tasques d'avaluació que haurà d'entregar. Les dates d'entrega de les activitats d'avaluació es consensuaran amb l'alumnat.
correu: anna.serra@udg.edu

S'anima a l'alumnat a participar activament en el desenvolupament de les sessions, a fi de crear un procés d'ensenyament-aprenentatge cooperatiu, ric i engrescador.
Quan s’usin recursos d’IA en el desenvolupament de les activitats avaluables, cal incloure una declaració detallada de tot allò que ha fet servir i com s’ha utilitzat
En aquells supòsits en els quals el professorat tingui dubtes sobre l'autoria de qualsevol prova d'avaluació, es podrà convocar l’estudiant/a a realitzar una entrevista presencial o sincrònica (que podrà ser enregistrada), amb l'objectiu de verificar els coneixements i les competències per part de l’alumnat i garantir l'autoria de les proves d’avaluació. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta serà qualificada negativament.

• Complements per a la formació de l'àmbit de ciències socials
• Didàctica de l'especialitat de Geografia i Història: didàctica del paisatge i del patrimoni
• Didàctica especialitat Geografia i Història: Ús didàctic de les fonts de les ciències socials
• Didàctica específica de l'àmbit de ciències socials
• Especialitat de Geografia i Història: el taller de les ciències socials
• Especialitat de Geografia i Història: valors i coneixements per a la ciutadania de demà