Estudia > Oferta formativa > Oferta d'assignatures > Detall de l'assignatura
Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Estudia

Dades generals

Curs acadèmic:
2008
Descripció:
Estudi de la cultura del Renaixement en l'àmbit català des de la perspectiva de la música, de la literatura i de la pintura. El primer bloc (prof. E. Ros-Fàbregas) estudiarà aspectes del mecenatge musical i de les relacions entre música, literatura i iconografia. El segon (prof. M.A. Vilallonga), sobre literatura llatina humanística dels segles XV i XVI. El tercer bloc (prof. J. Garriga), tractarà la transformació de la pintura del segle XVI segons el nou model renaixentista italià.
Crèdits:
6
Idioma principal de les classes:
Català
S’utilitza oralment la llengua anglesa en l'assignatura:
Gens (0%)
S’utilitzen documents en llengua anglesa:
Poc (25%)

Grups

Grup A

Durada:
Semestral, 1r semestre
Professorat:
JOAQUIM GARRIGA RIERA  / EMILIO ROS FABREGAS  / Maria Angela Vilallonga Vives

Competències

  • Desenvolupament de la capacitat d'anàlisi i reflexió crítica necessària per a la creació de nou coneixement en el camp de les ciències humanes i socials.
  • Desenvolupament de la capacitat de comunicació de coneixements humanístics i culturals: participació en debats generals, comunicació de coneixements específics a diferent tipus de públic, especialitzat i no especialitzat.
  • Preparació com a investigador professional competent en el camp de les ciències humanes i socials: domini dels mètodes de recerca de l'àmbit i capacitat de treball, individual i en equip.

Altres Competències

  • Desenvolupament de la capacitat d'anàlisi i reflexió crítica necessària per a la creació de nou coneixement en el camp de les ciències humanes i socials
  • Desenvolupament de la capacitat de comunicació de coneixements humanístics i culturals: participació en debats generals, comunicació de coneixements específics a diferent tipus de públic, especialitzat i no especialitzat
  • Preparació com a investigador professional competent en el camp de les ciències humanes i socials: domini dels mètodes de recerca de l'àmbit i capacitat de treball, individual i en equip

Continguts

1. 1. Continguts Primer bloc (prof. E. Ros-Fábregas): “La música en la cultura del Renaixement”. 1. Manuscrits musicals: orígens, metodologia d’estudi, repertoris i compositors. 2. Música i cerimonial: mecenatge de l’Església i la noblesa. 3. Aspectes de la relació entre text i música: tradició oral i escrita. 4. Iconografia musical i organologia. 5. Historiografia de la música ibèrica en el context internacional. 6. Problemes de la pràctica interpretativa històrica (performance practices) en el repertori renaixentista. Segon bloc (prof. M.A. Vilallonga): “L’humanisme català” 1. Els studia humanitatis. El descobriment i la imitació dels clàssics. 2. L’humanisme català: problemes i mètodes. 3. Els gèneres literaris i l’estudi de fonts. 4. La historiografia: Joan Margarit, Jeroni Pau, Francesc Tarafa, Francesc Calça. 5. Els epistolaris: Arnau Descós, Pere Miquel Carbonell, Antoni Agustín. 6. La poesia: Jeroni Pau, Martí Ivarra, Joan Àngel González, Antoni Brenac, Jaume Joan Falcó, Joan Baptista Anyés. 7. Els escrits gramaticals: Joan Ramon Ferrer, Joan Esteve. 8. Com fer una monografia. Tercer bloc (prof. J. Garriga): "La transformació renaixentista de la pintura catalana del segle XVI". 1. Tallers posthuguetians a la darreria del Quatrecents (mestre de la Seu d'Urgell-Perpinyà, mestre vergosià de Granollers, mestre de Castelsardo, etc.). 2. Fluxos de pintors nordeuropeus als inicis del Cinccents (mestres rossellonesos, Pere de Fontaines, Aine Bru, Joan de Borgonya, la singularitat "italiana" de Pere Fernàndez, etc.). 3. Ressò de les novetats entre els pintors locals (Joan i Perot Gascó, Pere Mates, mestres de Tarragona, etc.). 4. Nous fluxos italianitzants (Pere Nunyes i Enric Fernandes, Pere Serafí, Pietro Paolo de Montalbergo, Isaac Hermes, Joan Baptista Toscano, Joan Baptista Palma, Lluís Gaudin, etc.). 5. La represa dels tallers autòctons en el llindar del Siscents (Joan Mates, Damià Vicens, Jaume Huguet I-II, Antoni Toreno, Benet i Joan Sanxes Galindo, etc.).

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total
Altres 8,00 30,00 38,00
Elaboració individual de treballs 6,00 40,00 46,00
Lectura / comentari de textos 24,00 10,00 34,00
Prova d'avaluació 15,00 3,00 18,00
Sessió expositiva 27,00 0 27,00
Tutories de grup 8,00 4,00 12,00
Total 88,00 87,00 175

Bibliografia

  • Alcina Rovira, Juan, (1978). Juan Angel González y la "Sylva de laudibus poeseos" (1525). Bellaterra: Universidad Autónoma de Barcelona.
  • Alcina, Juan Francisco (1995). Repertorio de la poesía latina del Renacimiento en España. Salamanca: Universidad de Salamanca.
  • Badia, Lola (1988). De Bernat Metge a Joan Roís de Corella : estudis sobre la cultura literària de la tardor medieval catalana. Barcelona: Quaderns Crema.
  • Batllori, Miquel (1995). De l'humanisme i del renaixement. València: Tres i quatre.
  • Col·loqui Problemes i Mètodes de Literatura Catalana Antiga (3r : 2000 : Girona) (2002). Literatura i cultura a la Corona d'Aragó : segles XIII-XV : actes del III Col·loqui Problemes i Mètodes de Literatura Catalana Antiga : Universitat de Girona : 5-8 juliol de 2000. Barcelona: Curial Edicions Catalanes: Publicacions del'Abadia de Montserrat.
  • Duran, Eulàlia (1998-[2003]). Repertori de manuscrits catalans (1474-1620). Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.
  • Duran, Eulàlia (1991). Sobre la mitificació dels orígens històrics nacionals catalans. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.
  • El Bisbe Margarit i la seva època : exposició : del 10 de novembre al 17 de desembre de 2006 (2006). Girona: Fundació Caixa Girona.
  • Encuentro Internacional sobre Poesía del Siglo de Oro (1r : 1990 : Sevilla i Còrdova), Alcina, J.F., López Bueno, Begoña (1991). La Silva : I Encuentro Internacional sobre Poesía del Siglo de Oro : (Sevilla-Córdoba, 26-29 de noviembre de 1990). Sevilla [etc.]: Grupo de Investigación "Poesía andaluza delSiglo de Oro" [etc.].
  • Garin, Eugenio (1988). La Cultura del Rinascimento. Milano: Mondadori.
  • Garin, Eugenio (1987). La Educación en Europa : 1400-1600 : problemas y programas. Barcelona: Crítica.
  • Garin, Eugenio (1976-1977). Prosatori latini del Quattrocento. [Torino]: Einaudi.
  • Garin, Eugenio (1986). El Renacimiento italiano. Barcelona: Ariel.
  • Hillgarth, J. N. (1991). Readers and books in Majorca : 1229-1550. Paris: Centre national de la recherche scientifique.
  • Historia y crítica de la literatura española (cop. 1980-2000). Barcelona: Crítica.
  • Llengua i literatura de l'Edat Mitjana al Renaixement. .
  • Maestre Maestre, José María (1990). El Humanismo alcañizano del siglo XVI : textos y estudios delatín renacentista. Cádiz [etc.]: Universidad.
  • Pau, Jeroni (1986). Obres. Barcelona: Curial.
  • Renaixement a la carta (1996). Barcelona: Universitat de Barcelona. Departament deFilologia Catalana [etc.].
  • Rico, Francisco (1978). Nebrija frente a los bárbaros : el canon de gramáticosnefastos en las polémicas del humanismo. Salamanca: Universidad de Salamanca.
  • Rico, Francisco (2002). El Sueño del humanismo : de Erasmo a Petrarca (Nueva ed., correg. y aum.). Barcelona: Destino.
  • Rubió i Balaguer, Jordi, Batllori, Miquel (1990). Humanisme i renaixement. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
  • Tate, Robert Brian (1970). Ensayos sobre la historiografia peninsular del Siglo XV. Madrid: Gredos.
  • Tate, Robert Brian (1976). Joan Margarit i Pau, cardenal i bisbe de Girona : la seva vida i les seves obres. Barcelona: Curial.
  • Vilallonga, Mariàngela, Carbonell, Pere Miquel (1988). Dos opuscles de Pere Miquel Carbonell. Barcelona: Asociación de Bibliófilos de Barcelona.
  • Vilallonga, Mariàngela (2001). Humanisme català. Girona: Universitat de Girona [etc.].
  • Vilallonga, Mariàngela (1993). La Literatura llatina a Catalunya al segle XV : repertori bio-bibliogràfic. Barcelona: Curial Edicions Catalanes [etc.].

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat %
Elaboració de treballs En cadascun dels tres blocs, es tindrà en compte: A) L'assitència a classe; B) La presentació d'un treball escrit (també objecte d'exposició a classe), l'esquema del qual es proposarà a l'inici de les classes de cada bloc.
Exposició oral del treball escrit Es valorarà la claredat, la capacitat d'organització del treball i els continguts

Qualificació

La qualificació final de l'assignatura correspondrà a la mitjana ponderada de les qualificacions obtingudes en els tres blocs

Observacions

A l'inici de les classes de cada bloc es donarà la bibliografia essencial sobre cadascun dels temes que corresponguin a aquell bloc.

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.