Estudia

• Aquesta assignatura ofereix a l’alumne/a la possibilitat d'adquirir uns coneixements bàsics de Dret de la Unió Europea que li permetin identificar la regulació d'origen comunitari i el seu abast institucional i normatiu en relació al turisme. Una altra part es refereix als punts de connexió emprats per a determinar quina és la Llei aplicable a les obligacions contractuals assumides en el marc de l'activitat turística i quins són els tribunals competents en cas de conflicte. Finalment, l'assignatura procura que l'alumne/a també comprengui quin és el relleu de la regulació uniforme de l'activitat turística i, en particular, els Convenis internacionals i els Codis de Conducta subscrits per diverses associacions professionals.

1. I. DRET COMUNITARI EUROPEU EN MATÈRIA DE TURISME

2. 1. Institucions de la Unió Europea

3. 1.1. El Parlament

4. 1.2. El Consell

5. 1.3 La Comissió

6. 1.4. El Tribunal de Justícia

7. 2. L'ordenament jurídic comunitari

8. 2.1. Dret primari: els Tractats constitutius CEE. A) Idees generals. B) L'absència de títol competencial en matèria de turisme

9. 2.2. Dret derivat

10. A) Reglaments

11. B) Directives

12. C) Decisions

13. D) Recomanacions

14. 3. El Dret comunitari i l'actuació de les Administracions territorials en l'activitat turística

15. 3.1. L'actuació de l'Estat i les Comunitats Autònomes en la recepció i execució de normes turístiques comunitàries en el Dret intern

16. 3.2. El principi de subsidiarietat versus la normativa autonòmica sobre ordenació del turisme

17. II. LA CONTRACTACIÓ INTERNACIONAL DE SERVEIS TURÍSTICS. LLEI APLICABLE, TRIBUNALS COMPETENTS I ARBITRATGE COMERCIAL INTERNACIONAL

18. 1. La contratació internacional de serveis turístics

19. 1.1. Aspectes generals

20. 1.2. Aplicació de les noves tecnologies

21. 2. La llei aplicable al contracte

22. 2.1. Les normes de conflicte en el Conveni de Roma, de 19 de juny de 1980, sobre la llei aplicable a les obligacions contractuals

23. A) Criteris generals.

24. B) L'aplicació de normes de protecció dels consumidors

25. 2.2. L'aplicació supletòria dels punts de conexió previstos al Codi Civil espanyol

26. 3. Els tribunals competents

27. 3.1. El demandat domiciliat en un Estat membre: aplicació dels criteris previstos al Reglament (CEE) 44/2001, de 22 de desembre

28. 3.2. El demandat domiciliat fora de la Unió Europea: aplicació dels criteris previstos en el Dret intern. En particular, els articles 21 i 22 de la Llei Orgànica 6/1985, d'1 de juliol, del Poder Judicial

29. 4. L'arbitratge comercial internacional

30. 4.1.Característiques generals

31. 4.2. Aspectes procedimentals

32. 4.3. Arbitratge i noves tecnologies

33. III. VERS UNA REGULACIÓ UNIFORME DE L’ACTIVITAT TURÍSTICA

34. 1. Els Convenis internacionals en matèria de turisme

35. 1.1. Enumeració i característiques

36. 1.2. Àmbit d'aplicació. El cas particular del Conveni de Ginebra, d'1 de març de 1973, de transporte de viajeros por carretera

37. 2. Els Codis de Conducta o Pràctiques d'àmbit internacional subscrits per associacions internacionals

38. 2.1. Concepte i valor normatiu

39. 2.2. En particular, el Codi de Pràctiques relatiu a les relacions entre hotels i agències de viatges, subscrit per l'Associació Internacional de la Hoteleria i la Restauració (AIH&R) i la Federació Universal d'Associacions d'Agències de Viatges (FUAAV), de 20 d'octubre de 1999

Activitats d'avaluació:

Mètodes docents:
Classes teòriques i pràctiques
L’assignatura inclou classes teòriques i pràctiques. Les pràctiques tenen el caràcter d'integrades, és a dir, determinades lliçons o parts d'elles es tractaran mitjançant l'exposició i resolució de casos pràctics. L'alumne/a que tingui interès a assistir a les classes haurà de dur la legislació corresponent.

Proposta de desenvolupament
La docència s'organitza en funció del nombre de crèdits de l'assignatura. En les seves exposicions, el professor seguirà el programa i organitzarà la docència d'acord amb ell. Convé treballar amb les normes comunitàries, convenis internacionals, Codis de Conducta i altres instruments als quals el professor faci referència en les seves explicacions, les quals hauran de ser completades i contrastades eventualment amb el seguiment detallat de les obres de la bibliografia ressenyada. Es procurarà explicar el contingut del programa a la primera part del quadrimestre i destinar les darreres setmanes del període lectiu a l’exposició dels treballs que els alumnes tinguin interès a presentar.
Tipus d'exàmens:
Al final del període lectiu, l'alumne/a haurà d'estar en condicions de donar resposta a tots i cadascun dels punts del programa, amb la qual cosa demostrarà haver adquirit els coneixements suficients per superar l'assignatura.

Per a l’avaluació d’aquests coneixements es proposen dos sistemes alternatius. En primer lloc, l’alumne/a té l’opció de realitzar un treball sobre algun dels temes del programa que abans hagi convingut amb el professor. En aquest cas, el professor podrà acceptar actuar com a tutor del treball i l’alumne/a haurà de defensar-lo davant el professor i la resta de companys. Amb això últim es pretén que la resta de companys que han optat per aquest sistema d’avaluació exposin els seus coneixements adquirits de la totalitat del programa, la qual circumstància també serà degudament avaluada. El segon sistema d’avaluació consisteix en la realització d’un examen de la matèria explicada que tindrà lloc al final del quadrimestre i que constarà d’una part test de resposta múltiple, unes quantes preguntes breus formulades amb caràcter opcional i el desenvolupament d’un tema. Ambdós sistemes d’avaluació són excloents entre si. Si hi ha més de 15 alumnes matriculats en l’assignatura el professor podrà declarar obligatori el segon sistema d’avaluació per a garantir el seu bon funcionament.