1. I. DRET COMUNITARI EUROPEU EN MATÈRIA DE TURISME
2. 1. Institucions de la Unió Europea
3. 1.1. El Parlament
4. 1.2. El Consell
5. 1.3 La Comissió
6. 1.4. El Tribunal de Justícia
7. 2. L'ordenament jurídic comunitari
8. 2.1. Dret primari: els Tractats constitutius CEE. A) Idees generals. B) L'absència de títol competencial en matèria de turisme
9. 2.2. Dret derivat
10. A) Reglaments
11. B) Directives
12. C) Decisions
13. D) Recomanacions
14. 3. El Dret comunitari i l'actuació de les Administracions territorials en l'activitat turística
15. 3.1. L'actuació de l'Estat i les Comunitats Autònomes en la recepció i execució de normes turístiques comunitàries en el Dret intern
16. 3.2. El principi de subsidiarietat versus la normativa autonòmica sobre ordenació del turisme
17. II. LA CONTRACTACIÓ INTERNACIONAL DE SERVEIS TURÍSTICS. LLEI APLICABLE, TRIBUNALS COMPETENTS I ARBITRATGE COMERCIAL INTERNACIONAL
18. 1. La contratació internacional de serveis turístics
19. 1.1. Aspectes generals
20. 1.2. Aplicació de les noves tecnologies
21. 2. La llei aplicable al contracte
22. 2.1. Les normes de conflicte en el Conveni de Roma, de 19 de juny de 1980, sobre la llei aplicable a les obligacions contractuals
23. A) Criteris generals.
24. B) L'aplicació de normes de protecció dels consumidors
25. 2.2. L'aplicació supletòria dels punts de conexió previstos al Codi Civil espanyol
26. 3. Els tribunals competents
27. 3.1. El demandat domiciliat en un Estat membre: aplicació dels criteris previstos al Reglament (CEE) 44/2001, de 22 de desembre
28. 3.2. El demandat domiciliat fora de la Unió Europea: aplicació dels criteris previstos en el Dret intern. En particular, els articles 21 i 22 de la Llei Orgànica 6/1985, d'1 de juliol, del Poder Judicial
29. 4. L'arbitratge comercial internacional
30. 4.1.Característiques generals
31. 4.2. Aspectes procedimentals
32. 4.3. Arbitratge i noves tecnologies
33. III. VERS UNA REGULACIÓ UNIFORME DE L’ACTIVITAT TURÍSTICA
34. 1. Els Convenis internacionals en matèria de turisme
35. 1.1. Enumeració i característiques
36. 1.2. Àmbit d'aplicació. El cas particular del Conveni de Ginebra, d'1 de març de 1973, de transporte de viajeros por carretera
37. 2. Els Codis de Conducta o Pràctiques d'àmbit internacional subscrits per associacions internacionals
38. 2.1. Concepte i valor normatiu
39. 2.2. En particular, el Codi de Pràctiques relatiu a les relacions entre hotels i agències de viatges, subscrit per l'Associació Internacional de la Hoteleria i la Restauració (AIH&R) i la Federació Universal d'Associacions d'Agències de Viatges (FUAAV), de 20 d'octubre de 1999
Mètodes docents:
Classes teòriques i pràctiques
L’assignatura inclou classes teòriques i pràctiques. Les pràctiques tenen el caràcter d'integrades, és a dir, determinades lliçons o parts d'elles es tractaran mitjançant l'exposició i resolució de casos pràctics. L'alumne/a que tingui interès a assistir a les classes haurà de dur la legislació corresponent.
Proposta de desenvolupament
La docència s'organitza en funció del nombre de crèdits de l'assignatura. En les seves exposicions, el professor seguirà el programa i organitzarà la docència d'acord amb ell. Convé treballar amb les normes comunitàries, convenis internacionals, Codis de Conducta i altres instruments als quals el professor faci referència en les seves explicacions, les quals hauran de ser completades i contrastades eventualment amb el seguiment detallat de les obres de la bibliografia ressenyada. Es procurarà explicar el contingut del programa a la primera part del quadrimestre i destinar les darreres setmanes del període lectiu a l’exposició dels treballs que els alumnes tinguin interès a presentar.
Tipus d'exàmens:
Al final del període lectiu, l'alumne/a haurà d'estar en condicions de donar resposta a tots i cadascun dels punts del programa, amb la qual cosa demostrarà haver adquirit els coneixements suficients per superar l'assignatura.
Per a l’avaluació d’aquests coneixements es proposen dos sistemes alternatius. En primer lloc, l’alumne/a té l’opció de realitzar un treball sobre algun dels temes del programa que abans hagi convingut amb el professor. En aquest cas, el professor podrà acceptar actuar com a tutor del treball i l’alumne/a haurà de defensar-lo davant el professor i la resta de companys. Amb això últim es pretén que la resta de companys que han optat per aquest sistema d’avaluació exposin els seus coneixements adquirits de la totalitat del programa, la qual circumstància també serà degudament avaluada. El segon sistema d’avaluació consisteix en la realització d’un examen de la matèria explicada que tindrà lloc al final del quadrimestre i que constarà d’una part test de resposta múltiple, unes quantes preguntes breus formulades amb caràcter opcional i el desenvolupament d’un tema. Ambdós sistemes d’avaluació són excloents entre si. Si hi ha més de 15 alumnes matriculats en l’assignatura el professor podrà declarar obligatori el segon sistema d’avaluació per a garantir el seu bon funcionament.