Estudia > Oferta formativa > Oferta d'assignatures > Detall de l'assignatura
Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Estudia

Dades generals

Curs acadèmic:
2010
Descripció:
Objectius de la millora vegetal. Plantes autógames i al·lógames. Mutacions induïdes. Enginyeria genètica aplicada a la millora vegetal
Crèdits:
6
Idioma principal de les classes:
Català
S’utilitza oralment la llengua anglesa en l'assignatura:
Gens (0%)
S’utilitzen documents en llengua anglesa:
Poc (25%)

Grups

Altres Competències

  • Avaluar la conveniència i limitacions de les principals tècniques de millora utilitzades en les espècies cultivades.
  • Utilitzar les tècniques més adequades per a millorar una espècie concreta per un o varis caràcters.
  • Analitzar i aplicar els principals mètodes de selecció i millora de les espècies vegetals.
  • Adquirir destressa en la utilització de técniques i mètodes de millora vegetal com hibridacions, micropropagació, fusió somàtica i transferència de gens.
  • Planificar un programa de millora d'una espècie vegetal i analitzar els aspectes legals de l'obtenció i registre d'una nova varietat vegetal.
  • Resoldre exercicis pràctics relacionats amb la genètica mendeliana (incloent les excepcions) i la genètica quantitativa.

Continguts

1. INTRODUCCIÓ

          1.1. La Millora vegetal. Orígens i evolució. Fonament científic. Objectius i aplicacions

          1.2. El material vegetal.Germoplasma. Font, exploració i manteniment.

          1.3. Millora i selecció per objectius específics.Resistència a malalties i plagues. Resistència a condicions ambientals desfavorables. Adaptacions a condicons específiques. Millora de la qualitat. Altres objectius.

2. BASES GENÈTIQUES I DE REPRODUCCIÓ DE LES ESPÈCIES VEGETALS

          2.1. El genoma de les plantes superiors.Genotip i expressió fenotípica.Mecanismes hereditaris. Tipus de gens i relació entre al.lels. Poligenia, lligament, epistasi.

          2.2. L’heterosi. Significació biològica. Encreuaments.

          2.3. Herència de caràcters quantitatius.Genotips en les espècies cultivades. Partició de valors i variàncies fenotípiques.

          2.4. Sistemes de reproducció de les plantes superiors.Al.logamia. Autogamia. Homogamia. Reproducció vegetativa.

3. ESTRATÈGIES DE MILLORA

          3.1. Millora d’espècies autògames.Obtenció de línees pures

          3.2. Millora d’espècies al.lògames. Obtenció d’híbrids de primera generació i de varietats sintètiques. Obtenció de poliploids.

          3.3. Selecció clonal. Obtenció de varietats clon.

4. MÈTODES BÀSICS DE SELECCIÓ I MILLORA

          4.1. Mètodes de selecció.Selecció en massa. Selecció de pedigrís per cultius autopol.linitzats. Selecció de pedigrís per pol.linització creuada

          4.2. Métodes de combinació.Utilització en autopol.linització i pol.linització creuada. Utilització d’haploids. Limitacions d’aquests mètodes.

          4.3. Formació d’híbrids i varietats sintètiques.Híbrids en pol.linització creuada. Producció de llavors en varietats híbrides.

5. MÈTODES ESPECIALS DE SELECCIÓ I MILLORA

          5.1. Producció i utilització de mutants.Agents mutagènics. Mutacions puntuals. Canvis estructurals en els cromosomes. Formes poliploids.

          5.2. Producció i utilització d’haploids. Partenogènesi. Androgènesi.

          5.3. La biotecnologia aplicada a la millora I.Micropropagació. Fusió de protoplasts i hibridació somàtica.

          5.4. La biotecnologia aplicada a la millora II. Transferència de gens i tranformació de plantes. Tècniques i aplicacions. Selecció in vitro.

6. MILLORA DE LES PRINCIPALS ESPÈCIES CULTIVADES

          6.1. Cereals. Objectius i criteris de selecció. Tècniques de millora. Autògams: cereals d'hivern,blat, blats híbrids, triticali altres. Al.lògams: blat de moro.

          6.2. Lleguminoses.Conreus extensius: objectius i criteris de selecció. Tècniques de millora. Principals varietats millorades

          6.3. Hortícoles. Objectius i criteris de selecció. Tècniques de millora. Principals varietats millorades.

          6.4. Ornamentals. Tipus i espècies. Diversitat i importància econòmica. Particularitats de la millora de plantes ornamentals. Criteris de selecció.

          6.5. Fruiters. Característiques agronòmiques. Objectius i criteris de selecció. Portaempelts. Mètodes i tècniques de creació de varietats i de selecció. Selecció clonal. Micropropagació. Programa d’obtenció de noves varietats. Criteris, etapes i resultats de selecció. Principals varietats i portaempelts: pomera, presseguer, albercoquer, cirerer.

          6.6. Forestals.Interès de les espècies forestals. Principals espècies. Objectius i tècniques de millora i selecció. Creuaments interespecífics. Creació de varietats.

7. DESENVOLUPAMENT D’UN PROGRAMA DE MILLORA

          7.1. Producció de llavors: obtenció i multiplicació; acondicionament de la llavor; magatzematge i conservació.Control de qualitat.

          7.2. Producció de clons: Tècniques de multiplicació i propagació vegetativa aplicades a un programa de millora. Producció de varietats. Producció de Portaempelts.

          7.3. Noves varietats: obtenció, registre i conservació. Varietats i obtentors. Llavor certificada, certificació de plantes de viver. Puresa varietal i poder germinatiu. La degeneració. La millora de la conservació. Proteccions i patents. Els registres de varietats. Protecció de varietats. Patents d’organismes vius i productes naturals. Situació actual.

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total
Elaboració individual de treballs 3,00 10,00 13,00
Prova d'avaluació 2,00 26,00 28,00
Resolució d'exercicis 15,00 16,00 31,00
Sessió expositiva 27,00 10,00 37,00
Sessió pràctica 6,00 6,00 12,00
Sortida de camp 9,00 7,00 16,00
Total 62,00 75,00 137

Bibliografia

  • Allard, R. W. (1978). Principios de la mejora genética de las plantas (3ª ed.). Barcelona: Omega.
  • Brewbaker, James L. (1967). Genética agrícola. México D.F.: Unión Tipográfica Editorial Hispano Americana.
  • Cubero, José Ignacio, Millán, Teresa, Flores, Fernando, (DL 1997). Complementos de mejora vegetal. Córdoba: Servicio de Publicaciones de la Universidad deCórdoba.
  • Cubero Salmerón, José Ignacio (2003). Introducción a la mejora genética vegetal (2ª ed. rev. y ampliada). Madrid [etc.]: Mundi-Prensa.
  • Gallais, A., Bannerot, H., (cop. 1992). Amélioration des espèces végétales cultivées : objectifs et critères de sélection. Paris: Institut national de la recherche agronomique.
  • Gallais, A. . (1990). Théorie de la Sélection en amélioration des plantes. Paris: Masson ed..
  • Goacolon, Jeanine, (DL 1988). Les Biotechnologies au service de la production végétale. Paris: Institut National de la Recherche Agronomique [França].
  • Hiatt, Andrew (cop. 1993). Transgenic plants : fundamentals and applications. New York: Marcel Dekker.
  • Kahn, Axel, , França. Ministère de l'agriculture, de la pêche et de l'alimentation, (cop. 1996). Les Plantes transgéniques en agriculture : dix ansd'expérience de la Commission du Génie Biomoléculaire. Montrouge: John Libbey Eurotext.
  • Pardos, J.A., Toribio, M., Espanya. Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, (Pesca y Alimentación: Instituto Nacional de Investigaciones agrarias). El Cultivo in vitro aplicado a la mejora forestal. Madrid: Ministerio de Agricultura.
  • Robles Sanchez, R. (1986). Genética elemental y fitomejoramento pràctico.. Mexico: Limusa cop..
  • Westhoff, Peter (1998). Molecular plant development : from gene to plant. Oxford [etc.]: Oxford University Press.

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat %
Pràctica 1. Pol.linització artificial en fruiters I:presseguer.
Asistència i qüestionari 2
Pràctica 2.Pol.linitazació artificial de fruiters II. Pomera i perera Assistència i qüestionari 2
Pràctica 3. La biotecnologia aplicada a la millora vegetal II. Assistència i qüestionari 2
Pràctica 4. La biotecnologia aplicada a la millora vegetal II. Assistència i qüestionari 2
Pràctica 6. Programes de millora en cereals i altres conreus extensius de l'Estació Experimental Agrícola Mas Badia. Assistència i qüestionari 2
Realització d'un treball sobre la millora genètica d'una espècie cultivada Entrega del treball 20
Autoavaluació Qüestionari tipus test per realitzar a través de la web. Puntua 0.5 punts de la nota final. Avaluació continua desprès de cada un dels blocs de teoria. 5
Pràctiques d'aula Capacitat de resoldre els exercicis proposats i aportar la solució adequada. 15
Examen final 50

Qualificació

Sistema d'avaluació:
TEORIA: Avaluació dels coneixements teòrics i pràctics assolits amb un examen final (50% nota de l'assignatura).
Avaluació continuada (50%)inclou: PRÀCTIQUES D'AULA, AUTOAVALUACIÓ,PRÀCTIQUES DE LABORATORI /CAMP i PRESENTACIÓ D'UN TREBALL ESCRIT.

Criteris específics de la nota «No Presentat»:
No assistència al 80% de les sesions de pràctiques/sortides.
No entregar els treballs d'avaluació.
No realització de les proves d'avaluació.

Assignatures recomanades

  • Ampliació de biologia
  • Biologia

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.