Estudia

• 1. CT01 Analizar situacions complexes i dissenyar estratègies per resoldre-les
• 2. CT02 Comunicarse oralment i per escrit
• 3. CT03 Utilizar tecnologies de la informació i la comunicació
• 4. CT04 Treballar en equip
• 5. CT05 Recollir i seleccionar informació de manera eficaç
• 6. CT06 Dissenyar propostes creatives
• 7. CT07 Adaptar-se a noves situacions assumint els rols necessaris
• 8. CT08 Planificar i organitzar les propostes i els projectes
• 9. CT09 Aplicar criteris de qualitat a les propostes i als projectes proposats
• B1. Funcions pràctiques i simbòliques
• B4. Anàlisi de formes
• B5. Sistemes de representació
• B8. Bases artístiques
• B9. Teoria general de l’arquitectura
• B10. Història general de l’arquitectura
• B11. Bases de l’arquitectura occidental
• B15. Sociologia i història urbanes
• CS1. Capacitat per aplicar els coneixements a la pràctica
• CS2. Habilitats d’investigació
• CS3. Capacitat d’aprendre
• CS5. Capacitat per generar noves idees (creativitat)
• CS7. Coneixement de cultures i costums d’altres països
• CS8. Habilitat per treballar de forma autònoma
• 10. CT10 Avaluar la pròpia activitat i l'aprenentatge i elaborar estratègies per millorar-los
• 11. CT11 Prendre decisions per a la resolució de situacions diverses
• 12. CT12 Avaluar la sostenibilitat de les propostes i actuacions pròpies
• 13. CT13 Analitzar les implicacions ètiques de les actuacions professionals
• 14. CT14 Proposar noves iniciatives en la planificació i el desenvolupament de projectes
• 60. CE45 Aptitud per exercir la crítica arquitectònica
• 63. CE48 Coneixement aplicat de les teories generals de la forma, la composició i els tipus arquitectònics

1. Descripció. Curs de teoria de l’arquitectura que analitza la tradició del pensament occidental sobre les arts i l’arquitectura, des del Renaixement fins a la Il·lustració. El programa pretén donar a l'estudiant una eina conceptual per comprendre, és a dir, per analitzar, criticar i projectar, a partir de la reflexió sobre els conceptes i problemes teòrics de les diferents èpoques històriques. Aixó es fa mitjançant l’anàlisi d’uns projectes arquitectònic selectius, que puguin servir de referent a l’hora d’aplicar els continguts teòrics. L0objectiu final és que l'estudiant assoleix la comprensió global de l'època contemporània i de les interrelacions de l'arquitectura amb la història de les idees, la cultura i el marc social en què s'insereix, perspectiva que es brinda en continuïtat amb l’assignatura de Composició Arquitectònica III.

2. Continguts. 1- El pensament clàssic. Teoria de les arts i l'arquitectura al Renaixement. 2- La crisi del classicisme. Teoria del Barroc. Imatge de la ciutat 3- Estètica a la Il•lustració. Història i arquitectura

3. Objectius. 1. Aptitud per crear projectes arquitectònics que satisfacin tant les exigències estètiques com les tècniques; 2. Coneixement adequat de la història i de les teories de l’arquitectura, així com de les arts, tecnologia i ciències humanes relacionades; 3. Coneixement de les belles arts com a factor que pot influir en la qualitat de la concepció arquitectònica; 4. Coneixement adequat de l’urbanisme, la planificació i les tècniques aplicades en el procés de planificació; 5. Capacitat de comprendre les relacions entre les persones i els edificis i entre aquests i el seu entorn, així com la necessitat de relacionar els edificis i els espais situats entre ells en funció de les necessitats i de l’escala humanes 8. Comprensió dels problemes de la concepció estructural, de construcció i d’enginyeria vinculats als projectes d’edificis.

• Tafuri, Manfredo (2000). Teorías e Historia de la arquitectura. Madrid: Celeste .
• Ackerman, James S. (1988). Los tratados de arquitectura. De Alberti a Ledoux. Madrid: Blume.
• Carpo, Mario (2003 ). La Arquitectura en la era de la imprenta . Madrid: Cátedra. Catàleg
• Evers, Bernd (cop. 2003 ). Teoría de la arquitectura : del Renacimiento a la actualidad : 89 artículos sobre 117 tratados . Köln [etc.]: Taschen. Catàleg
• Germann, Georg (cop. 1991 ). Vitruve et le vitruvianisme : introduction a l'histoire de la théorie architecturale . Lausanne: Presses polytechniques et universitaires romande. Catàleg
• Vidler, Anthony (DL 1997 ). El Espacio de la Ilustración : la teoría arquitectónica en Francia a finales del siglo XVIII . Madrid: Alianza. Catàleg
• Kruft, Hanno-Walter (1990 ). Historia de la teoría de la arquitectura . Madrid: Alianza. Catàleg
• Hearn, Fil (cop. 2006 ). Ideas que han configurado edificios . Barcelona: Gustavo Gili. Catàleg
• Tafuri, Manfredo (1995 ). Sobre el renacimiento : principios, ciudades, arquitectos. Madrid: Cátedra. Catàleg
• Panofsky, Erwin (1989 ). Idea : contribución a la historia de la teoría del arte (7ª ed.). Madrid: Cátedra.

Activitats d'avaluació:

Per aprovar el curs és indispensable presentar i aprovar els treballs assignats i aprovar l’examen final.
La nota final és compon:

1- Examen final: 60%.
Examen escrit amb preguntes sobre els continguts teòrics. Es valorarà:
Respostes correctes i completes, qualitat analítica i explicativa. Capacitat de síntesi. Escriptura correcta i precisa en la utilització de terminologia especifica. Argumentació coherent i utilització de dibuixos conceptuals.

2. Participació activa a classe: 10 %
es valorarà la participació activa del estudiant a classe, la intervenció a l'análisi de exemples i al debat i comentari de textos.

2. Treballs pràctiques. 30%
Treball gràfic d’anàlisi espacial i volumètric. Es valorarà:
Exhaustivitat en la recerca d’informació. Pertinença i qualitat analítica i explicativa.
Estructura correcta del treball escrit i gràfic. Qualitat de redacció i qualitat gràfica de la presentació del treball, maquetes i dibuixos.
La nota correspon al 30% del total

Per tal de fer mitja totes han de estar aprovats.

Criteris específics de la nota «No Presentat»:
No presentat equival a no haver entregat els treballs sol.licitats durant el curs, tot i haver realitzat entregues parcials, o no haver realitzat l'examen final.

• Composició arquitectònica I
• Història de l’art i arquitectura I
• Història de l’art i arquitectura II