Estudia

• CG3. Avaluar la pròpia activitat i el propi aprenentatge i elaborar estratègies per millorar-los
• CG9. Comunicar-se oralment i per escrit
• CG10. Valorar la sostenibilitat de les pròpies propostes i actuacions
• CE4. Argumentar conceptes i fonaments psicològics, polítics i sociològics de la criminologia
• CE17. Identificar i descriure els diversos factors que poden incidir en el fenomen criminològic investigat
• CE18. Analitzar situacions complexes referides a la conflictivitat i la criminalitat, utilitzant les teories criminològiques i els seus fonaments psicològics i sociològics
• CE26. Utilitzar les tècniques d'avaluació dels riscos i necessitats criminògenes de les persones, per elaborar propostes d'actuació
• CE27. Elaborar propostes d'aplicació de programes d'intervenció amb delinqüents, de forma argumentada
• CE28. Elaborar propostes d'aplicació programes d'intervenció a persones en execució d'una pena, de forma argumentada
• CE29. Analitzar i avaluar les necessitats de les víctimes per realitzar una proposta d'intervenció
• CE30. Elaborar propostes d'aplicació programes d'atenció a les necessitats de les víctimes de forma argumentada
• CE33. Analitzar els principis ètics, les responsabilitats legals i l'exercici professional centrat en les persones i la col·lectivitat de les actuacions en l'àmbit criminològic
• CE34. Valorar la importància dels principis ètics per al benefici de les persones, de la societat i la professió
• CE36. Analitzar casos i simular situacions que requereixen utilitzar un llenguatge no discriminatori i respectuós de les diverses parts implicades en el conflicte i en la criminalitat

1. *************BLOC I: Introducció Psicologia criminal

2. Relació Psicologia-Dret Àmbits d´intervenció

3. ***********BLOC II: : Delinquència: avaluació i tractament

4. Teories psicosocials sobre la delinqüència Institucions i programes de tractament Trastorns psicològics associats al comportament delictiu Perfil criminal

5. **************BLOC III: Factors psicosocials influents en les pràctiques professionals dels agents jurídics-penals (en tribunals, equips tècnics de tractament i agents de seguretat).

6. ***********BLOC IV: Psicologia del testimoni

7. Factors psicosocials implicats en el testimoni. Avaluació psicoforense: Credibilitat del testimoni. L´informe pericial.

• García-Pablos de Molina, Antonio (2011). Criminología una introducción a sus fundamentos teóricos . Tirant lo Blanch.

Activitats d'avaluació:

La suma dels treballs d´AAC valen un 40% de la nota global. Cada AAC tindrà els seus criteris d´avaluació (es penjaran a la pag. web).

Dins de l´avaluació continua, l´estudiant ha de tenir presentades les 4 AAC i aprovades, sinò no podrà realitzar l´avaluació continua, es a dir, li quedarà l´assignatura com NP.

Les clases practiques no son recuperables, ni es pot fer un treball substitutoria en cas de no poder assistir. Tenen un valor del 25%.

La prova d´avaluació o exàmen (35%) de la nota final, s´ha de aprovar per superar l´assignatura.

En aquells supòsits en els quals el professorat tingui dubtes sobre l'autoria de qualsevol prova d'avaluació, el professorat podrà emplaçar a la persona a realitzar una entrevista presencial o sincrònica (i en aquest cas pot ser objecte de gravació audiovisual), amb l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin l'autoria de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada de còpia.

Criteris específics de la nota «No Presentat»:
Si l´estudiant aprova les AAC però no supera la prova d´avaluació, li quedarà l´assignatura com NP (no presentat). La prova d´avaluació tindrà una convocatòria per recuperar/se.

Dins de l´avaluació continua, l´estudiant ha de tenir presentades i aprovades les 4 AA Continues-, sinò no podrà realitzar l´avaluació continua, es a dir, li quedarà l´assignatura com NP.

Avaluació única:
Es realitzarà un examen com avaluació única a final del semestre. A l´examen entrarà tot el material treballat a les classes teòriques i el material complementari a les classes pràctiques i les lectures.
Hi haurà posibilitat de recuperació en cas de suspés.

Requisits mínims per aprovar:
Per considerar superada l’assignatura, caldrà obtenir una qualificació mínima de 5.0 a l´examen (de l´avaluació continua i de l´avaluació única)

email: pilar.albertin@udg.edu

Tutories virtuals o presencials

Es fara servir les tutories virtuals, i també la interacció al final de les classes presencials o en horari de tutories.

La docència en aquesta assignatura seguirà un sistema que combinarà presencialitat i virtualitat (si les condicions sanitàries ens ho permeten).

Cada setmana, i dins l´horari que hi ha aprovat en calendari (divendres), la ½ grup (GM1) de l´assignatura farà teoria presencial i dues hores de pràctiques presencials. L´altra ½ grup (GM2) farà la teoria via on-line, per via streaming.
A la setmana següent serà el GM2 el que farà la docència teorica i pràctica presencial, i el GM1 farà la teoria on-line.


La professora facilitarà Unitats docents de cada temàtica amb la bibliografia corresponent.


BIBLIOGRAFÍA BÁSICA:

Ainsworth, Peter B.(2000). Psychology and crime: myths and reality. Longman criminology series Montilivi (343.9 AIN)

Blackburn, Ronald (1993). The Psychology of criminal conduct: theory, research and practice. Wiley. Barri Vell (616.89 BLA)

Buron, J. (ed). (2003). Psicología médico-forense. La investigación del delito. Bilbao: Desclée De Brouwer.


Clemente, M. (coord.) (1995). Fundamentos de la Psicología Jurídica. Madrid: Pirámide.

Clemente, M.; Espinosa, P. (coord.) (2001). La mente criminal.Teorías explicativas del delito desde la Psicología Jurídica. Madrid: Dykinson.


Clemente, M. (2010). Psicologia jurídica: una ciencia emergente explicativa del derecho. Ed.Pirámide.

Echeburua, E. (1994). Personalidades violentas. Madrid: Piràmide.

Dan, Simon (2012). In doubt: the psychology of the criminal justice process. Harvard University Press Montilivi (343.95 SIM)

Fariña, F.; Arce, R. (coord..) (1997). Psicología e Investigación Judicial. Madrid: Fundación Universidad-Empresa.

Garrido, E; Masip, J. y Herrero, M.C. (Coord) (2006) Psicología Jurídica. Madrid: Pearson Educación.

Garrido, V. (2005). ¿Qué es la psicología criminológica?. Madrid: Biblioteca Nueva

Garzón, A. (1990). Psicología y justicia.Valencia: Promolibro.

Hirigoyen, M.F. (2000). L´assetjament moral. La violència perversa en la vida quotidiana. Barcelona: Paidós.

Juarez, J.R. (2001). Estudio de la prueba de credibilidad de las declaraciones (CBCA) de menores víctimas de abuso sexual, en los juzgados de Girona. Tesis doctoral dirigida por el Dr. Ferrán Casas i Aznar. Departamento de Psicología. Universitat de Girona.

Kirchner, T.; Torres, M.; Forns, M.(1998). Evaluación psicológica: modelos y técnicas. Barcelona: Paidós.

Pérez Sánchez, J. (coord.). (1987). Bases psicológicas de la delincuencia y de la conducta antisocial. Barcelona: PPU.

Urra, J. (Comp.) (2002). Tratado de psicología Forense. Madrid: Siglo XXI Editores.

Sobral, J. y Arce, R. (1999). La psicología social en la Sala de justicia. El jurado y el testimonio. Barcelona: Paidós Ibérica.

Sobral, J.; Arce, R.; Prieto, A. (1994). Manual de Psicología jurídica. Barcelona: Ediciones Piados Ibérica.

Soria, M.A. (2003). Tratado de psicología forense. Barcelona: Atelier.

Soria, M.A. y Sáiz, D. (2006). Psicología criminal. Madrid: Pearson. Prentice Hall.

Soria, M.A (coord.) (2005). Manual de Psicología jurídica e investigación criminal. Madrid: Pirámide.


Vázquez, B (2005) Manual de psicología forense. Madrid: Síntesis


Y BIBLIOGRAFÍA ESPECÍFICA A CADA TEMÁTICA



BIBLIOGRAFÍA COMPLEMENTARIA:


Bergalli, R. i col. (1996). Control social punitivo. Sistema Penal e Instancias de Aplicación. Barcelona: Ed. Maria Jesús Bosch S.L.

Cabruja, T. (2003). Las instituciones sociales. Reproducción e innovación en el orden social. Resistencias y cambio social. En F. Vázquez (coord.) (2003). Psicología del comportamiento colectivo. Barcelona: EDIUOC; pp: 135-188.

Cubells, J. (2002). Construcción social del delito: un estudio etnográfico en la práctica del derecho penal. Tesis doctoral dirigida por el Dr. Lupicinio Iñiguez. Departamento de Psicología Social y de la Salud. Universitat Autònoma de Barcelona.

Del Campo, J.; Martí, J.; Vinuesa, M.R.; Vilà, R. (2003). La medicació amb joves immigrants a l´àmbit de la justícia juvenil. Barcelona: Centro de Estudios Jurídicos y Formació Especialitzada. Generalitat de Catalunya.


Elejabarrieta, F.; Perera, S.; Ruiz, A. (1991). Tractaments penitenciaris per fases: la visió dels afectats. Colecció Justicia i Societat, n.2. Barcelona: Centre d´Estudis Jurídics i Formació Especialitzada. Generalitat de Catalunya.

Fernández-Ballesteros, R. (1994). Evaluación conductual hoy. Un enfoque para el cambio en psicología clínica y de la Salud. Madrid: Pirámide.

Foucault, M. (1990). Vigilar y castigar. Madrid: Siglo XXI de España Editores.

Funes, J. (1991). La nueva delincuencia infantil y juvenil. Barcelona: Paidós Educador, 3a. Ed.

Garland, D (2005). La cultura del control. Crimen y orden social en la sociedad contemporánea. Barcelona: Gedisa.

García-Borés, J.M. (1993). La finalidad reeducadora de las penas privativas de libertad en Cataluña. Análisis psicosocial crítico-evaluativo. Vol. 2. Tesis doctoral dirigida por el Dr. F. Munné. Programa de doctorado de Psicología Social. Universidad de Barcelona.

García-Bores, J.; Pujol, J.; Cagigós, M.; Medina, J.C.; Sánchez, J. (1995). Los “no delincuentes”. Barcelona: Fundación La Caixa.

Garzón, A. (1990). Psicología y justicia.Valencia: Promolibro.

Gordo, J.A. y Linaza, J.L (comp.) (1996). Psicologías, discursos y poder: PDP. Madrid: Visor.

Rivarola, P. y Guarné, B. (2001). L´adaptació de la norma als Centres de menors. Estudi del Centre Educatiu l´Alzina. Centre d´Estudis Jurídics i Formació Especialitzada. Generalitat de Catalunya.

Vazquez, F. Y Muñoz, J. (2003). La memoria social como construcción colectiva. Compartiendo y engendrando significados y acciones. En F. Vázquez (coord.) (2003). Psicología del comportamiento colectivo. Barcelona: EDIUOC. Pp: 189-258.

VVAA. Salhaketa (1991). Control social del delito: críticas y alternativas. Gobierno Vasco: Eusko Jaurlaritza.

Wacquant, L.(2003). Les pressons de la misèria. Barcelona: Assaig. Edicions de 1984.

Revistas de psicologia:

• Anthropos, Revista. Editorial Anthropos. Promat, S.Coop. Ltda.
• Apuntes de Psicología. 1994. Números 41-42. Colegio Oficial de Psicólogos (Andalucía Occidental )
• Apuntes de Psicología. 2000, Vol. 18 números 2 i 3. Colegio Oficial de Psicólogos (Andalucía Occidental ) y Universidad de Sevilla.
• Papeles del Psicólogo, 1987. Nº 30. Monografic: Psicología jurídica. Colegio Oficial de Psicólogos de Madrid.
• Papeles del Psicólogo, 1991. Nº 48. Monografic: Psicología jurídica. Colegio Oficial de Psicólogos de Madrid.
• Papeles del Psicólogo, 1999. Nº 73 . Monogràfic: Peritages e informes psicológicos. Colegio Oficial de Psicólogos de Madrid.
• Anuario de psicologia jurídica http://apj.elsevier.es/en/#.Wy1JcVVKgdU