Estudia

• CG1 - Buscar, seleccionar i utilitzar eficaçment informació de diferent procedència i format en funció d'objectius determinats, usant significativament les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC)
• CG2 - Comunicar-se oralment i per escrit de manera clara, coherent i correcta.
• CG3 - Comprendre i comentar textos científics propis de la disciplina.
• CE1 - Ser capaç de gestionar la comunicació institucional, offline i online, d'empreses, administracions i societat civil.
• CE5 - Identificar la relació entre pluralisme mediàtic i democràcia, amb capacitat per a identificar i donar respostes a les diferents formes de desinformació.
• CE8 - Crear continguts audiovisuals i escrits de qualitat per a diferents canals comunicatius i culturals.

1. RECERCA I COMUNICACIÓ: 1-La investigació hemerogràfica a Catalunya (1879-2016). 2-La premsa històrica digitalitzada. 3-Les associacions de premsa comarcal a Catalunya.

2. LA COMUNICACIÓ DE PROXIMITAT 2.1. ELS ORÍGENS DE LA PREMSA COMARCAL: -La societat de comunicació de masses -La tradició històrica de la premsa comarcal -La normalització de la llengua catalana -La precarietat econòmica de la premsa comarcal -Situació professional del periodista comarcal 2.2.LA LLARGA NIT DEL FRANQUISME: -Manipulació i control -La Llei Fraga, un parany per la premsa comarcal 2.3. D’UN TEMPS, D’UN PAÍS: PERIODE DE TRANSICIÓ -Efervescència política, conscienciació social i eclosió periodística -La cultura, ànima de la premsa comarcal i local -La premsa municipal, entre el control i el model d’informació local -Dependència econòmica de la premsa local dels pressupostos municipals 2.4. LA COMUNICACIÓ LOCAL EN L’ÈPOCA DE LA GLOBALITAT: -Temps de digitalització i de xarxes -La dificultosa adaptació als nous formats -Fer de la necessitat virtut

3. COMUNICAR I INFORMAR A L’ADMINISTRACIÓ LOCAL

• Ben Mallen, José Ignacio (1990). El derecho a la información local. Madrid: Editora Ciencia 3 Distribuciones.
• Bertran i Pijoan, Lluís (1931). Premsa de Catalunya. Barcelona: l'Ajuntament. Catàleg
• Camps Durban, Eloi (2019 - 01??). Fem-nos escoltar! : història de les ràdios ciutadanes de l'espai català de comunicació (1977-2017) (Primera edició). Maçanet de la Selva: Editorial Gregal. Catàleg
• Canosa, Francesc (2016). Història del periodisme a Catalunya ( ). Barcelona: Sàpiens. Catàleg
• Casasús, Josep Maria. (1987). El Pensament periodístic a Catalunya : assaig sobre l'evolució de les idees teòriques i professionals en matèria de periodisme. Barcelona: Curial. Catàleg
• Casasús, Josep M. (1993). Periodística catalana comparada. Barcelona: Pòrtic.
• Casero, Andreu (2010). L'encaix del periodisme de proximitat als plans d'estudis universitaris. Plataforma Interuniversitària de la Premsa Comarcal i Local,, 125-131
• Castells, Manuel (2001). La Galaxia Internet. Barcelona: Plaza & Janés. Catàleg
• Costa i Fernàndez, Lluís (2005). Televisió de Girona, la comunicació de proximitat en l'era de la globalització. Girona: Televisió de Girona. Catàleg
• Costa i Fernàndez, Lluís (2009). La Comunicació local. Barcelona: UOC. Catàleg
• Costa i Fernàndez, Lluís (2021). Premsa comarcal : la memòria de la vida quotidiana de Catalunya. Barcelona: Associació Catalana de la Premsa Comarcal. Catàleg
• Costa i Fernàndez, Lluís (2003). Els Mitjans de comunicació a Girona (1787-2003). Girona: Ajuntament de Girona. Catàleg
• Costa, Lluís; Puntí, Mònica (2012). Premsa gratuïta, un model de comunicació local. Comunicació: Revista de Recerca i d'Anàlisi, 30(), 79-99
• Givanel Mas, J. (Joan) (1931 - 1937). Bibliografia catalana : premsa. Barcelona: Institució Patxot. Catàleg
• Gil, Rosa (2003). Aquí ràdio : crònica de les ones a les comarques de Girona (1933-1982). Girona: Col·legi de Periodistes de Catalunya. Demarcació de Girona. Catàleg
• Gómez Mompart, Josep Lluís (1992). La Gènesi de la premsa de masses a Catalunya : 1902-1923. Barcelona: Pòrtic. Catàleg
• Guillamet, Jaume (1983). La premsa comarcal. Un model català de periodisme popular. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Catàleg
• Guillamet, Jaume (1996). Premsa, franquisme i autonomia. Crònica catalana de mig segle llarg (1939-1995). Barcelona: Flor del Vent.
• Guzmán Casals, Jaume (2022). Identitat i comunicació local a Terres de l'Ebre : la premsa de proximitat com a tret identitari de la societat local. Girona: Documenta Universitaria. Catàleg
• Izquierdo Labella, Luis (2012). Comunicación glocal : el periodismo local abre una ventana al mundo. Valencia: Tirant Humanidades. Catàleg
• López, R; Fernández, F; Durán, A (eds.) (2007). Nuevas tendencias en la prensa local. Castelló de la Plana: Universitat Jaume I. Catàleg
• López García, Xosé (1999). Estrategias locales en tiempos de globalización. Latina. Revista latina de Comunicación Social, 21(),
• López García, Xosé (2008). Ciberperiodismo en la proximidad (2008). Sevilla: Comunicación Social.
• López Lita, Rafael. Fernández Beltrán, Francisco. Durán Mañes, Ángeles (2002). La Prensa local y la prensa gratuita. Castelló de la Plana: Publicacions de la Universitat Jaume I. Catàleg
• López, Xosé; Campos, Francisco (2015). Periodismo en cambio. Porto: Media XXI.
• Humanitats (Publicacions de la Universitat Jaume I) ; 20 (2005. Castelló de la Plana: Universitat Jaume I. Catàleg
• Martori, Aida (2020). De premsa de proximitat a mitjans multimèdia, cami cap al transmèdia? Anàlisi i proposta de l'adaptació dels mitjans de l'ACPC a les dinàmiques digitals. Barcelona: ACPC.
• Masip P; Micó, J.L. (2010). La convergència comunicativa a la premsa local i comarcal: noves perspectives per a la informació. Barcelona: Generalitat de Catalunya.
• Pella i Forgas, Josep (1879). Periodisme. Estudi historich del de Ctalunya. La Renaixença,,
• Scolari, C, A: Jarque, J. M; Perales, C; Navarro, H; Coll, I (2007). El canvi digital als mitjans de proximitat: les transformacions generades per la introducció de les tecnologies digitals en les redaccions de la premsa comarcal i les ràdios i televisions local. Generalitat de Catalunya. Catàleg
• Torrent, Joan (1966). Història de la premsa catalana. Barcelona, [etc: Bruguera. Catàleg
• Sabés Turmo, Fernando. (2008). La Gestión de la información en la administración local. Sevilla ;: Comunicación Social. Catàleg
• Sureda, Marc; Torres, Lourdes (2015). Manual de comunicació per a ajuntaments petits (i no tan petits). Barcelona: Editorial UOC.

Activitats d'avaluació:

El sistema d’Avaluació Continuada (AC) està constituït per un conjunt d’activitats de diversa tipologia que tenen com a finalitat l’aprenentatge de les competències presents al programa de l’assignatura. Per aquesta raó, l’estudiant ha d’estar integrat en la dinàmica i en el dia a dia de l’assignatura: consultant el MOODLE i participant activament en les activitats que es proposen a través d’aquesta plataforma virtual i sent responsable amb les dates de lliurament dels exercicis de diversa tipologia que haurà de realitzar al llarg del curs. Per això, és d'obligat compliment assistir a classe de forma obligatòria, a les sessions de tutoria determinades pel professor i concórrer a totes les activitats externes que es proposin perquè són altres entorns d’aprenentatge interessants.
Altres consideracions específiques d'avaluació:
- Es descomptarà nota de les activitats en cas d'errors ortogràfics i/o tipogràfics (-0,1).
- Un treball plagiat és un treball suspès. També la utilització o la cooperació en procediments fraudulents per dur a terme les activitats comporta la qualificació de zero. S'utilitzaran els criteris de la normativa APA per avaluar el percentatge de plagi. En definitiva, si es detecta la realització fraudulenta (ús d'informació sense autorització, utilització d'informació falsa, utilització de dispositius no autoritzats, suplantació de la identitat, plagis totals o parcials, compra i venda de proves, pràctiques i treballs, etc) de qualsevol dels exercicis exigits en l’avaluació d’una assignatura, comportarà la no superació de l’assignatura, amb independència del procés disciplinari que es pugui seguir contra l’estudiant infractor.
- Les dates d’avaluació són inamovibles. Per tant cal respectar sempre l’horari de l’assignatura i el calendari acadèmic de curs.
- Prohibit utilitzar a l'aula dispositius electrònics. Només el PC per fer la pràctica de curs.

Criteris específics de la nota «No Presentat»:
Constaran a les actes com a No Presentats els alumnes que hagin presentat activitats proposades amb un valor inferior al 20% del total de l'avaluació.

Avaluació única:
L’estudiant podrà acollir-se excepcionalment a l’avaluació única, sempre i quan ho comuniqui oficialment en un termini màxim de 15 dies després d'haver-se iniciat el curs. En acollir-s’hi renuncia a l’avaluació continuada. L’avaluació única no comportarà discriminació respecte l’avaluació continuada en relació amb la qualificació màxima que es pugui obtenir. L'avaluació consistirà en un examen sobre l'abast total del contingut de l'assignatura

Requisits mínims per aprovar:
Per considerar superada l’assignatura, caldrà obtenir una qualificació mínima de 5.0, i haver superat l'examen amb una nota mínima d'un 4,0.

A través del correu electrònic corporatiu del professor de l'assignatura podeu concertar les corresponents tutories.

S'establirà la comunicació i la interacció amb l'estudiant a través del correu electrònic, o bé amb les plataformes virtuals que es considerin adients en cada moment.